Anar al contingut

n veí DE SANT MARTÍ... Álvaro Cervantes, actor

"M'agrada trobar a faltar el Poblenou si no sóc aquí"

CARME ESCALES
BARCELONA

Al carrer del Carme, al Raval barceloní, va viure el seu primer any de vida Álvaro Cervantes (Barcelona, 1989). «Aquell any me'l vaig passar ramblejant, amb el meu avi patern», explica l'actor protagonista d'El corazón del océano (Antena 3). La seva mare tenia una parada de flors a la Rambla. Avui, Emilia Sorribas prepara aquells rams de petúnies, roses i clavells al Poblenou, el barri on va néixer el pare de l'actor i on la família es va traslladar a viure quan l'actor va complir un any.

Actualment, l'actor compagina la seva vida entre Barcelona i Madrid, cosa que -assegura- li agradaria ampliar a altres ciutats. «Vaig viure tres mesos a Nova York i he passat algun estiu a Londres i, com més ho faig, més ganes tinc de seguir fent-ho, perquè allà on vaig, m'enriqueixo, sigui amb la llengua o espavilant-me. Ja he perdut la por de fer-ho», confessa.

A casa a tot arreu

«Sentir-te a casa en diferents llocs» és el repte que empeny i tempta Álvaro Cervantes a experimentar, en la mesura que la feina l'hi permet, aquest viatge fora del seu Poblenou de sempre. «I enyorar, sí, enyorar el meu barri i la meva gent que és, en definitiva, el que construeix el caliu d'aquell lloc que tu en dius 'casa teva'», detalla. «A mi m'agrada, si no sóc aquí, trobar a faltar el Poblenou, perquè puc anar-me'n i aprendre'n coneixent altres llocs, però molt conscient que aquest, el meu barri, m'encanta», expressa.

«Arribar de Madrid, amb l'AVE, un divendres, i quedar per sopar amb els meus amics de tota la vida, el Ferran i el Toni -ens coneixem des dels dos anys- i asseure'ns a menjar uns nachos amb formatge i una hamburguesa al Soco (Bilbao, 31) és per a mi la felicitat màxima», confessa l'actor. «La vida està feta de petits moments i plaers així», afegeix. I molts d'aquests plaers, senzills, però que tant omplen, Álvaro Cervantes els viu al seu barri. «El barri em dóna familiaritat. Surts al carrer i si no saludes 20 persones no saludes ningú. Aquí al Poblenou hi ha un component de poble, de poble a tocar del mar, on el petit comerç té molt a veure amb aquesta proximitat i familiaritat», reflexiona el fill de la florista. «A mi també m'agrada, de tant en tant, anar a donar-li un cop de mà en dies senyalats i, si puc, fer també els meus ramets», apunta Cervantes, que aviat tornarem a veure a la televisió.

«Sóc un dels dos germans de la sèrie Hermanos, que Tele 5 emetrà aquest any», avança l'actor. «És una sèrie de sis capítols que repassa uns anys de la vida de dos germans, Antonio Velázquez i jo i una amiga íntima de tots dos, que interpreta María Valverde», explica el veí del Poblenou, que també va encarnar el personatge de Pollo a la pel·lícula Tres metros sobre el cielo.

Can Felipa i diables

El Centre Cívic Can Felipa i els espectacles que allà es feien de titelles i pallassos van ser els primers entorns en la infància d'Álvaro Cervantes que van estimular la seva atracció per l'actuació. «Ser membre de la colla de diables del barri, la del Drac, amb la qual tocava el timbal, també hi van contribuir molt», diu. «El dia del carnaval era el meu dia favorit de l'any. M'encantava disfressar-me, de fet, el que faig com a actor, posar-me en el paper d'un altre», declara. «Va ser a l'escola Voramar on vaig començar a fer teatre, com a activitat extraescolar», recorda.

Molts d'aquells veïns del Poblenou, alguns pares dels seus companys de classe al col·legi, encara deuen recordar els primers passos de Cervantes sobre els escenaris del barri, com el del Casino, on va actuar per primera vegada. Avui, la salutació al carrer dirigida al veí que ha protagonitzat sèries de televisió en horaris de màxima audiència, acompanyat sempre d'un somriure o d'un comentari, delaten un cert orgull entre el veïnat per un Álvaro Cervantes que segueixen sentint molt natural, senzill i pròxim.

«Jo em trobo tan a gust aquí i m'agrada tant el Poblenou, que reconec que és bo per a mi obrir-me a altres barris i ciutats, si no, no en sortiria mai», afirma Cervantes. «Ja em va passar quan vaig anar a estudiar batxillerat a fora, a l'Eixample, només agafar el metro i tenir companys d'altres barris em va anar la mar de bé, vaig sentir que creixia», rememora. «Al Poblenou he fet la majoria dels meus amics, des de la guarderia -Donald- fins a l'institut  sempre he estat aquí», afegeix.

Els dies que està al seu barri, «una paella un dijous en una terrassa del barri i prendre el cafè al sol, amb aquella calma del migdia és meravellós», explica a la Rambla del Poblenou, on cada vegada es pot veure més turistes que també ho fan. «També al supermercat trobes cada vegada més estrangers», constata Álvaro Cervantes.

0 Comentaris
cargando