La claustrofòbia de Rosa Ribas i altres històries dels autors d’EL PERIÓDICO a Sant Jordi 2022

-Resposta de Rosa Ribas: M’encanta la idea. Només una pregunta: ¿es pot pujar per les escales al terrat? És que no agafo ascensors.

‘Tilt’. D’això... Sí, es pot, Rosa, però són cinc plantes.

El dijous 21 d’abril a les 11 del matí feia molt mal temps a Barcelona (a l’Hospitalet, de fet), plujós i fred, de manera que la fotografia no es va poder fer al terrat i l’autora de ‘Lejos’, la novetat de Ribas a Sant Jordi, es va estalviar pujar cinc pisos.

Però no un tràngol fumut: entrar per una porta giratòria, mecanisme que com tots sabem té tendència a quedar-se bloquejat cada dos per tres, tot i que sigui per un instant. Aquell instant eventual és per a Ribas, claustrofòbica de pro, un malson.

Escriptora i alpinista

«Pujo 10 pisos com una reina. La claustrofòbia em manté en forma», va dir Ribas. A Frankfurt, on va viure tres dècades, el consolat d’Espanya estava en un pis 21. I havia d’anar de tant en tant. Rosa Ribas, escriptora i alpinista.

Que plogui a Barcelona no és com que plogui a Galícia. Que plogui a Barcelona significa embussos i avaries a Rodalies, gairebé tan segur com que a la nit la segueix el dia. Juan Tallón, d’Orense i flamant autor d’‘Obra maestra’, títol potent de Sant Jordi, va ser víctima dels primers. «Aquí no sabeu gestionar la frustració que genera la pluja», ens va criticar als mediterranis. «A mi ja l’únic que em preocupa de la pluja és que m’encrespa els cabells», va afegir.

Doble víctima

Laura Fernández va ser víctima de les segones i de retruc dels primers. I mira que el trajecte amb tren Montgat-Bellvitge semblava fàcil. Però la línia ferroviària va estar hores caiguda i va haver de confabular-se amb la seva parella per venir amb cotxe. Contra RENFE i embussos, mai hi ha hagut qui ni què la pari, allà hi va ser Fernández, autora que ha fet un salt quàntic amb ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’. Si abans venia a tot estirar 1.000 exemplars de les seves perverses fantasies en mons tancats, amb aquesta va pels 10.000 i la cinquena edició és de... ¡10.000! «El que em fa por és que es formin cues, perquè les dedicatòries les faig llargues i van precedides d’un petit interrogatori», va dir Fernández, encantada de per fi haver trobat els seus lectors. S’ha acabat mirar a les musaranyes a l’espera de firmar un exemplar.

La plantilla

A més de Ribas, Tallón i Fernández, van poder assistir a la convocatòria d’EL PERIÓDICO Olga Merino (‘Cinco inviernos’), Marta Buchaca (‘Sis mesos d’hivern’), Josep Maria Fonalleras (‘Un cafè a Roma’ i ‘Xavier Folch, editor i polític’), Emma Riverola, Miqui Otero, Jenn Díaz (‘Els possessius / Los posesivos’), Roger Pascual (‘El gran salto’), Andreu Claret (‘1939. La caiguda de Barcelona’), Natàlia Cerezo (‘I van passar tants anys’ / Y pasaron tantos años’), Pau Arenós (‘San Elvis, ruega por nosotros’) i Julio Carbó (el llibre de fotografies ‘2’, amb Joan Guerrero).

I no van poder assistir-hi per un motiu o un altre (principalment la llunyania) Juan José Millás, Care Santos, Salvador Macip, Manel Esteller, Ana Bernal-Triviño, Adela Muñoz Páez, Juan Cruz, Javier García Rodríguez... tots ells amb llibre nou o posterior a Sant Jordi 2021.

Sense llibre nou

Potser haureu notat que Miqui Otero i Emma Riverola no van seguits d’un parèntesi amb el títol del seu nou llibre per a Sant Jordi.

És perquè no el tenen. Però la seva presència en la fotografia està més que justificada. Miqui Otero firmarà per segon any consecutiu exemplars de ‘Simón’, gran èxit independent de Blackie Books que va pels 30.000 exemplars venuts i que ja té o tindrà ben aviat traduccions al francès (editorial Actes Sud), l’italià (Mondadori), l’alemany (Klett-Cotta) i el portuguès (Dom Quixote). Poca broma amb les editorials estrangeres que han comprat els drets de ‘Simón’, el millor de cada país.

Quant a Riverola: si a la fotografia és amb les mans a les butxaques en comptes d’alçant un llibre és perquè s’ha endarrerit l’edició de ‘#PuertasAbiertas’, el seu primer text dramàtic. L’obra teatral es representarà a Nova York del 6 al 8 de maig després d’haver triomfat a Madrid i Barcelona.

Teatre i gimnàstica

Notícies relacionades

Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos

L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini

Més teatre: Marta Buchaca se les va enginyar per saltar-se els assajos de ‘Rita’ a La Villaroel. La va escriure, la dirigeix i la produeix. Com també fa amb ‘Quant temps em queda?’ que s’estrenarà al Grec.

Finalment, a l’extrem dret de la fotografia, extrem esquerre per tant, en realitat, i aquests són els bons, com una mica marginat malgrat ser molt sociable, està el redactor de la secció d’Esports d’EL PERIÓDICO Roger Pascual, que s’ha marcat una poderosa biografia de Gervasio Deferr. Tot va començar amb un reportatge per al diari. Tan bo que el gimnasta va voler que fos Pascual qui expliqués el seu trànsit pel costat salvatge de la vida. Malgrat que li plovien ofertes de plomes al seu servei.