Anar al contingut

NOVEL·LA NEGRA

Teresa Driscoll, investigadora de la culpa de l'innocent

L'autora britànica, periodista d'esdeveniments durant 25 anys, triomfa al mercat anglosaxó amb el 'thriller' psicològic 'Te veo'

Anna Abella

Teresa Driscoll, investigadora de la culpa de l'innocent

JULIO CARBO

Teresa Driscoll, periodista de successos durant 25 anys, 15 d’ells com a presentadora de notícies de la BBC, anava un dia amb tren a Londres quan van entrar al vagó dos joves amb dues grans bosses d’escombraries. No va poder evitar escoltar la seva conversa. Acabaven de sortir de presó. Allà va pensar: “¿Què passaria sí...?”. I va començar a pensar en una història que cristal·litzaria en ‘Te veo’ (Principal Noir), un ‘thriller’ psicològic de l’estil d’èxits com ‘Perdida’, de Gillian Flynn, o ‘La chica del tren’, de Paula Hawkins, que ha sigut número u en vendes als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia i ha venut els drets a 15 països. 

Driscoll va estirar un fil de la ficció per imaginar en aquest mateix tren una de les seves protagonistes veient com dos expresidiaris flirtegen amb dos adolescents. L’endemà veu a les notícies que una d’elles ha desaparegut i la culpa per no haver intervingut la turmenta. “Em pregunto a mi mateixa, i als lectors, què hauria fet en una situació similar. No és una resposta senzilla –admet–. En la meva experiència com a periodista he vist en judicis i investigacions molta gent que se sent culpable per coses per les quals no s’hauria de sentir així. He vist com persones que han sigut les últimes a veure o parlar amb una víctima abans que aparegui morta senten culpa sense tenir res a veure amb aquesta mort”. 

Tots són sospitosos

Utilitza Driscoll aquestes emocions per crear una trama on gairebé tots els personatges i sospitosos tenen coses que ocultar i se senten culpables; el pare, la mare, l’amiga... I recorda un cas real. “Vaig entrevistar la mare d’una agent immobiliària que va quedar per ensenyar una casa a un client i va desaparèixer. Sentia culpa i estava devastada per no saber què li havia passat a la seva filla”.  

La culpa és un sentiment molt potent. ¿Per què sentim culpa quan no està justificat sentir-la? Els personatges tenen una forta personalitat i moltes capes. Això em permet analitzar la naturalesa humana i les passions que la mouen, veure què els agrada, el que no volen perdre, la maldat...”, explica. Per això escriu ‘thrillers’ psicològics, afegeix assenyalant entre els seus favorits ‘Engleby’, de Sebastian Faulks, i la citada ‘Perdida’.

L’odi a les xarxes

A ‘Te veo’ pesa la relació entre pares i fills. “Vaig perdre la meva mare als 17 anys per un càncer i aquesta pèrdua tan primerenca va donar forma a la meva vida. És un tema que, conscientment o inconscientment, sempre sorgeix als meus llibres” –assumeix–. L’adolescència és una edat difícil de gestionar. Amb els meus fills em preocupava constantment per si els passava alguna cosa, pel que pensaven, pel que m’ocultaven...”. Un altre tema és l’odi que aflora a les xarxes socials. “No s’ha de jutjar la gent tan ràpidament, però a les xarxes socials hi ha opinions molt nocives que s’estenen molt ràpid. Per això a la novel·la hi ha un personatge que pateix molt per aquesta condemna pública, que afecta la seva floristeria. L’única regla que regeix la meva vida és ser amable amb els altres”. 

Per a Driscoll la novel·la negra ha “d’analitzar els temes que ens espanten com a societat i la ficció és un lloc segur on fer-ho”. “Admiro el coratge de la gent davant d’una tragèdia –assenyala–. En aquests llibres mostrem la part més fosca de la naturalesa humana, però també la fortalesa i la resistència. Vivim temps difícils com a societat i davant de les tragèdies coneixem la part bona de les persones i que sempre hi ha llum en la foscor”.