El BCN Film Fest agafa impuls en la seva tercera edició

Rosa, llibre i... cine. Aquest és el triplet que hauria de definir Barcelona a finals d’abril, segons l’opinió de la coneguda periodista Conxita Casanovas, nova directora i responsable de programació del BCN Film Fest, festival cinematogràfic encara incipient en el qual les adaptacions literàries, així com les figures històriques o pictòriques, juguen un paper important.

La tercera edició s’obre demà, dilluns, dia 22, amb l’estrena a Catalunya de ‘Litus’, comèdia dramàtica coral de Dani De La Orden, i es clausurarà nou dies després amb les primeres projeccions en pantalla gran a Espanya de ‘La balada de Buster Scruggs’, dels Coen per a Netflix.

Traguem l’elefant de l’habitació el més ràpid possible: així és, el BCN Film Fest es solapa, tret de pels tres dies inicials, amb un altre festival de cine barceloní, el consolidat D’A. “Jo crec que l’any que ve no passarà”, diu Casanovas. “De tota manera, no hi havia intenció de perjudicar ningú. Cada festival té una personalitat diferent”.

Organitzat pels Cines Verdi i Educacine, el BCN Film Fest no sembla aspirar tant a prendre el pols als últims sismes autorals com a oferir un menú de cine accessible i ric a un públic el més ampli possible. En la primera edició capitanejada per Casanovas ha crescut notablement en molts aspectes: hi ha més pel·lícules (de les 37 del 2018 s’arriba fins a les 59), més actes, més convidats importants... “El primer any, Richard Gere va donar molta visibilitat al projecte. També Mike Newell, l’any següent. Però una de les primeres coses que vaig dir a l’equip era que no podíem viure d’un sol personatge tot l’any. Havíem de ser més ambiciosos”.

Trio de tòtems britànics

El gener passat, Casanovas i equip van anunciar la seva intenció de portar el venerable director Peter Bogdanovich (‘L’última projecció’, ‘Lluna de paper’) a presentar ‘El gran Buster’, el seu documental sobre Buster Keaton, però al final no ens visitarà: “Té problemes de mobilitat i no s’ha recuperat com esperàvem”, diu Casanovas al·ludint a la caiguda patida per Bogdanovich al festival Lumière de Lió, en què es va destrossar el fèmur esquerre. “Però potser presenta la pel·lícula a través de Skype”.

La seva absència es compensa amb almenys tres presències portentoses, un trio d’incombustibles talents britànics: el director Mike Leigh, Rupert Everett i Jeremy Irons. Leigh, un dels més brillants observadors no només de la societat anglesa moderna i pretèrita, sinó de la condició humana, que mai ha donat el cine, presentarà l’èpica ‘La tragedia de Peterloo’ i oferirà una xerrada gratuïta dimecres, dia 24.

Un dia després, Everett (inoblidable protagonista masculí de ‘Ls boda del meu millor amic’, entre moltes altres coses) presentarà el seu debut com a director, ‘La importancia de llamarse Oscar Wilde’, protagonitzat per ell mateix, i protagonitzarà també un col·loqui. Irons presentarà dissabte, dia 27, ‘Pintores y reyes del Prado’, en què ens porta de viatge per la història a través d’obres del museu madrileny. “Aquest ha de ser el convidat més esperat, si ens guiem per la venda d’entrades”, apunta la cap artística del BCN Film Fest.

Casanovas es mostra satisfeta no només per aquestes i altres diverses presències internacionals, sinó també per poder comptar amb grans més propers com, per exemple, Agustí Villaronga, que presentarà i comentarà, dissabte, dia 27, ‘Nascut rei’, la superproducció històrica que ha rodat a l’Aràbia Saudita. Serà el primer festival on es veu i concursa. “Estic orgullosa de poder presentar-la”, diu Casanovas. “En conjunt, crec que tenim una secció oficial molt sòlida. Amb molts colors, moltes mirades, moltes textures... Al festival tenim perspectives diferents sobre la violència, com les de ‘La tragedia de Peterloo’ i ‘Hotel Mumbai’. També és un festival de dones poderoses”.

Entre els actes especials destaquen la celebració dels25 anys de l’ESCAC (una sessió de curtmetratges presentada i comentada pels autors de les peces, exalumnes destacats com J. A. Bayona, Javier Ruiz Caldera o Mar Coll) o un col·loqui sobre ‘Cine, televisió i plataformes’ que reunirà destacats executius, productors i directors. “Aquesta classe d’esdeveniments són importants en un festival. Ara mateix, el públic no es conforma amb veure la pel·lícula i anar-se’n a casa. És necessari embolicar-ho tot una mica més”.

Il·luminar la marca Barcelona

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

Casanovas es va pensar un temps el salt a la direcció del festival. “No, no vaig dir que sí de seguida –explica–. Volia poder compaginar-ho amb la ràdio [fa més de tres dècades que és al capdavant del programa de RNE ‘Va de cine’]. Vam estar negociant i vaig dir que sí només quan ho vaig veure realment clar. Vaig pensar que podia invertir la meva experiència de més de trenta anys fent periodisme cinematogràfic i recorrent festivals. Era el moment de fer un pas endavant”.

El seu objectiu final és aconseguir que es torni a pensar en Barcelona com a centre neuràlgic del cine; ciutat idònia per acollir grans estrenes; una ciutat, per què no, amb glamur. “Jo crec en el potencial de la nostra ciutat per organitzar un festival potent i donar molt més de si a nivell cinematogràfic”, afirma Casanovas.