SANT ANDREU

Instants en blanc i negre

Dos historiadors expliquen en un col·leccionable la vida a Sant Andreu a través de 2.500 fotografies

Les imatges, cedides pels veïns, abracen des del 1880 fins al 1976

Testimoni gràfic 8 Pau Vinyes mostra algunes de les fotos històriques seleccionades.

Testimoni gràfic 8 Pau Vinyes mostra algunes de les fotos històriques seleccionades. / FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ
BARCELONA

Anton Pinyol era esparter i vivia al número 155 del carrer Gran de Sant Andreu. Un dia es va endiumenjar amb les seus millors peces de roba i va encaminar els passos cap a un estudi de fotografia. Era l'any 1880. Un flaix va immortalitzar una imatge, la mateixa que obre cronològicament la col·lecció de 50 fasciclesRecull gràfic l'abans de Sant Andreu del Palomar(Editorial Efados), realitzat pels historiadors Pau Vinyes i Jordi Rabassa que es presenta demà passat a Fabra i Coats. Ells han revisat 2.500 fotos cedides pels veïns que són retalls de la vida, en sèpia i en blanc i negre, en aquell poble de Sant Andreu des de 1880 fins a 1976.

Capellà de Franco

Són imatges d'històries del carrer, de nens jugant al sol i a l'ombra, i de fotògrafs ambulants que atrapaven al vol la mainada per fer fotos de grup que després venien casa per casa als pares. Mirades amb brillantors diferents. Pau Vinyes parla d'un abans i un després de la guerra civil.«Durant la República es veu la gent contenta, respira llibertat. Les de la postguerra espanten, la gent està trista i molt prima», apunta l'historiador.

Una altra instantània reflecteix els capritxos del destí que va fer seure junts, colze a colze, en una foto escolar, dos alumnes de primària de l'escola Jesús, Maria i Josep. A aquests nens, que llavors tenien 10 anys, la història els tenia reservats camins paral·lels. Eren Josep Dencàs (1900-1966) i José María Bulart (1900-1981). El primer va ser conseller de Governació de la Generalitat republicana i president de les joventuts d'ERC. El segon, capellà de Francisco Franco des del 4 d'octubre de 1936 fins a la mort del dictador el sepeli del qual va oficiar al Valle de los Caídos.

La guerra ha deixat nombroses empremtes gràfiques a Sant Andreu. N'hi ha una datada el 30 de gener de 1939, quatre dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. És la d'un funeral celebrat en un casa particular del carrer de Coroleu perquè l'església que havia d'acollir el finat havia estat cremada.

Notícies relacionades

Les fotos traspuen una asfixiant religiositat.«Hi ha moltes, moltíssimes processons», explica Vinyes. Altres instantànies són una glopada d'aire fresc en els dies grisos de la postguerra com les del canal de reg Rec Comtal on els nens xipollejaven i caçaven gripaus... i on una càmera una mica indiscreta va captar un bateig protestant.

La història fotogràfica de Sant Andreu parla també d'aguerrides lluites laborals com la de Motor Ibérica. És precisament una foto del juny de 1976 la que remata la col·lecció de fascicles que es vendrà en quioscos i llibreries del barri a 2,95 euros cada exemplar. La imatge és la tancada que van fer a l'església de Sant Andreu les dones dels obrers de Motor Ibérica per protestar pels acomiadaments massius.«Va ser una història de solidaritat de tot un barri. Tant comerciants com veïns els portaven menjar, la sagristia era plena d'aliments. També va ser una història d'emancipació de la dona. Algunes es van plantar davant les pressions dels seus marits que volien que deixessin la tancada a l'església i tornessin a casa a fer-los el sopar», assenyala Vinyes.