Els ulls no es jubilen

Cada vegada vivim més... però no només és important bufar espelmes, sinó fer-ho amb una bona qualitat de vida. I en això hi juga un paper clau la visió. Per aquesta raó, un dels grans reptes actuals és prevenir o frenar aquelles malalties oculars que es van esdevenint a mesura que envellim, moltes de les quals relacionades amb problemes de retina.

Amb l’augment de l’esperança de vida, arribem a l’edat de jubilació amb ganes de continuar mantenint-nos actius, autònoms i disfrutant del món que ens envolta: fer aquest viatge que teníem pendent, dedicar més temps a les nostres aficions, veure créixer les noves generacions de la família... Volem aprofitar aquests moments i sabem que una de les claus és gaudir d’una bona salut. Per això, cada vegada més, ens cuidem preventivament la pell o el cos, però no sempre fem el mateix amb els ulls, malgrat com n’és d’important per a tothom veure-hi bé. 

La bona notícia és que molts hàbits de salut general, com evitar el sedentarisme, seguir una dieta mediterrània i equilibrada i no fumar, també repercuteixen positivament en una bona oxigenació dels teixits oculars i, per tant, en la seva millor conservació al llarg del temps. L’altre pilar fonamental de prevenció són les revisions a l’oftalmòleg, que es recomana que siguin anuals, sobretot a partir dels 55-60 anys, ja que molts danys als nostres ulls comencen a gestar-se sense donar senyals d’alarma. 

Hàbits saludables i control periòdic per prevenir la DMAE

Més enllà de les cataractes, aquest procés inevitable pel qual el cristal·lí (lent natural dels nostres ulls) perd transparència i que, abans o després, acaba afectant-nos a tots, una de les malalties oculars a què convé prestar especial atenció, per la seva alta prevalença i per l’amenaça que pot suposar per a la visió, és la degeneració macular associada a l’edat o DMAE. De fet, es tracta de la primera causa de ceguesa legal a Espanya, a partir dels 65 anys, influint en el seu desenvolupament tant el factor de l’envelliment com l’estil de vida i la genètica. 

Però, ¿en què consisteix exactament aquesta patologia? «La DMAE és una malaltia que provoca un deteriorament progressiu de la màcula o zona central de la retina, on la visió és més nítida i precisa», explica el Dr. Rafael Navarro, expert en retina d’IMO Grupo Miranza. Això es tradueix en dificultats per a la visió de detall: llegir, reconèixer rostres, cosir, conduir, veure la televisió, cuinar i fer moltes altres activitats quotidianes. Els pacients de DMAE acostumen a notar mala visió en les fases inicials. 

Sense un control oftalmològic o tractament adequat, la malaltia pot avançar fins a fases greus, podent arribar a limitar considerablement la visió de la persona que la pateix, amb una zona borrosa o una taca fosca que s’instal·la al centre del camp visual i que es va estenent. Si, a més, les línies rectes comencen a veure’s tortes, pot ser indicatiu d’entrar en la forma més severa de la malaltia, la DMAE humida, «que avança més ràpidament i agressivament que la DMAE seca, tot i que la primera podem tractar-la i la segona no», apunta el Dr. Navarro.

La millora del tractament de la DMAE és una de les principals àrees d’investigació en oftalmologia, tant per aconseguir fàrmacs més eficaços i duradors per a la forma humida com per aconseguir frenar per primera vegada la sequedat. I és que s’ha de tenir en compte que al nostre país hi ha més de 700.000 persones amb DMAE i que, segons els estudis, fins a 3 milions d’espanyols estan en risc d’arribar a desenvolupar-la. 

Membrana macular i despreniment de retina.

Una altra patologia ocular comuna, que afecta principalment les persones grans i que també malmet la màcula, és la membrana macular epirretiniana. L’oftalmòleg d’IMO Grupo Miranza aclareix que «aquestes membranes són com una espècie de paper de cel·lofana arrugada que es col·loca sobre la retina i impedeix veure-hi nítidament. La seva solució és quirúrgica, com també ho és la del despreniment de retina, que, tot i que pot tenir múltiples causes, també sol ser més comuna amb l’edat. 

«Pel que fa al despreniment de retina, ve precedit d’un despreniment de vitri, que és el gel que trobem a l’interior del globus ocular. Fruit de l’envelliment, aquest gel va perdent la seva consistència i passa de ser com un raïm, que omple perfectament l’ull, a assemblar-se més a una pansa. Al contraure’s el vitri, pot tibar en algun punt de la retina que es troba adherit i provocar que es trenqui i es desprengui, cosa que pot tenir greus conseqüències per a la visió». Per això és necessari anar a l’oftalmòleg sens falta al detectar símptomes d’alarma: «El primer, és l’aparició sobtada o l’augment de mosques volants o punts negres que es mouen, seguit de la visió de flaixos de llum o esclats i, més endavant, una cortina negra que cau davant el nostre ull», adverteix l’oftalmòleg.  

Importància de la visió en el benestar.

L’especialista destaca que, gràcies a les tècniques i els mitjans actuals, molts pacients que abans perdien irremeiablement la visió per patologies de la retina, avui poden conservar-la a uns nivells molt satisfactoris». Això té gran rellevància per a l’autonomia, capacitat de relació i benestar de la població sènior, en què se sumen altres condicionants de salut general i també ocular, com podrien ser les cataractes, la cirurgia de les quals és necessari fer tard o d’hora (preferiblement, evitant grans demores). «A IMO Grupo Miranza procurem oferir una atenció oftalmològica integral als nostres pacients i acompanyar-los en el seu seguiment, conscients de l’impacte que pot tenir descuidar la visió en aquesta etapa de la vida», conclou el Dr. Navarro. Al final, no es tracta només de veure-hi bé, sinó de sentir-se més confiat i segur, menys dependent i més actiu, sense que els nostres ulls es jubilin abans de temps. 

Més informació: IMO Grupo Miranza

Tel. 93 400 07 00

www.imo.es