Gairebé tot Espanya està ja en risc extrem mentre els contagis arriben a un nou rècord

L’endemà de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, les xifres de la pandèmia han certificat aquest dilluns la necessitat de fer-li front amb mesures dràstiques. Potser encara més dures que les incloses en el decret governamental. El nombre de contagis notificats al Ministeri de Sanitat durant el cap de setmana, 52.188, ha marcat un nou rècord, mentre que la incidència s’ha enfilat als 410 casos per 100.000 habitants. Totes les comunitats autònomes, tret de les Canàries, País Valencià i les Balears, es troben ja en el nivell d’alerta màxima (risc extrem) del semàfor aprovat la setmana passada.

Les perspectives són tan dolentes que diversos experts apunten ja que el toc de queda podria quedar curt i han començat a apostar per un confinament domiciliari, tot i que sigui de curta durada. Catalunya el té sobre la taula per als caps de setmana. Seria la versió del ‘lockdown’ menys nociva per a l’economia.

Evitar el confinament domiciliari

Totes la mesures actuals van dirigides precisament a evitar una tornada a la situació de la primavera passada, però el temps s’esgota mentre els partits de l’oposició s’emboliquen en la durada de l’estat d’alarma, un simple instrument de cobertura jurídica que no determina les mesures que s’hagin de prendre en cada moment.

D’Europa tampoc arriben bona notícies. Al contrari. Espanya ja no és des de fa setmanes el furgó de cua, l’alumne més endarrerit en la lluita contra a la pandèmia. Només una dada per obrir boca: França ha registrat en un sol dia 50.000 contagis, gairebé els mateixos que Espanya en els tres del cap de setmana. Tan exagerada és l’expansió del virus al país veí que Macron ja té sobre la taula la proposta de tornar a un confinament general.

Itàlia, model d’una desescalada ben feta, ha duplicat la incidència en tres dies i ha adoptat una mesura que aquí provocaria manifestacions als carrers: tota l’hostaleria tancarà a les 18 hores. 

Espanya porta des de principis d’agost al capdavant del negatiu rànquing de la incidència acumulada, però ara ocupa ja el novè lloc segons l’informe enviat a la Comissió Europea divendres passat pel grup d’investigació de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per davant té, entre altres països, França (589), Bèlgica (1.249) i els Països Baixos (615), amb dades d’ahir. 

Arriba el fred

L’única derivada positiva que podria trobar-se a la notícia és que, vist això, tan malament no ho haurem fet els espanyols, quan a d’altres els va ara molt pitjor. Però diversos experts han advertit que la segona onada europea no sigui més que un avançament del que ens ocorrerà a l’hivern. Podria deure’s al fet que el fred ha arribat abans a les altituds més septentrionals i quan arribi aquí pot empènyer encara més a l’alça la nostra segona onada. 

L’estreta interrelació amb aquests països provoca, a més, que el perill de casos importats es dispari. «Espanya no pot baixar unilateralment aquest virus. Fins que no baixi a tot Europa no podrem dir que estem bé», segons Fernando Simón.

Les ucis

El portaveu tècnic del Govern en la pandèmia ha llançat en la seva compareixença dels dilluns una advertència: «Si la correcta aplicació de les mesurades posades en marxa no fa efecte i els contagis continuen creixent al mateix ritme, a mitjans de la tercera setmana de novembre podríem trobar-nos en una situació molt crítica en algunes ucis».

L’actual pujada de casos en prediu un d’igual per a unes unitats de crítics que han passat en quatre setmanes del 17% al 24% d’ocupació i amb cinc comunitats a l’entorn del 40%.

Dues o tres setmanes és el marge per estabilitzar o abaixar la corba. Altrament el confinament podria ser inevitable si no es volen reviure les imatges de març o abril.

El pont, a casa

La negra perspectiva contrasta amb les reticències que mantenen la majoria de les comunitats autònomes sobre la possibilitat d’implantar un confinament perimetral que els ha obert l’estat d’alarma. Només Euskadi, Astúries i Aragó l’han establert de moment, a més de Navarra i la Rioja, que ja l’havien implantat. Les Balears, Extremadura i el País Valencià han avançat que no ho faran, i la resta dubten malgrat que s’acosta la diàspora del pont de Tots Sants, dia festiu a Madrid i cinc autonomies més.   

Tot i que no va voler interferir en una decisió que el decret deixa en mans de les comunitats autònomes, Fernando Simón va recomanar als espanyols que «es quedin a casa» durant un pont que «és dels de més mobilitat de l’any» i que «té festes (Hallowen, la castanyada o els difunts) que afavoreixen la transmissió del virus».

En el que si s’ha mullat és en la durada de l’estat d’alarma. El Govern afirma que els sis mesos els han recomanat els experts i des d’una part de la dreta es reclama ja saber qui han sigut aquests experts, com ho van reclamar quan s’impedia a Madrid avançar de fase en la desescalada.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

«La incidència actual és molt alta i és molt probable que pugui continuar augmentant durant l’hivern, mentre que la vacuna, si tot va bé, tardarem uns sis mesos a poder aplicar-la a grans grups. Mentrestant estarem obligats a conviure amb el virus, a conviure malament, és clar. Aquest és el seu principal argument i el dels tècnics del ministeri, de les comunitats autònomes, els científics consultats i els de la resta de governs de la UE, segons Fernando Simón.