«LLUNY D'UN ACORD»

Els MIR catalans faran més vagues aquest mes

Els metges interns residents han vist «agreujada» la seva precarietat laboral amb la pandèmia de Covid-19

undefined55209052 grafcat2389  barcelona  01 10 2020   decenas de m dicos inte201002152255

undefined55209052 grafcat2389 barcelona 01 10 2020 decenas de m dicos inte201002152255 / Marta Perez

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Fer una vaga mèdica en plena pandèmia de coronavirus no prova sinó el malestar que hi ha. Perquè, per estrany que sembli, hi ha una part del col·lectiu mèdic que ha cobrat menys durant els mesos més intensos de la Covid-19. Són els metges interns residents (MIR) catalans, que van arrencar fa 15 dies les mobilitzacions i que en preveuen més per a les pròximes setmanes. Encara falta per decidir el dia. Reclamen més temps per formar-se, respecte pels torns de descans i un augment del sou: la seva base salarial és d’uns 1.000 euros.

A la vaga, convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC), estan cridats els 3.500 facultatius residents de tots els nivells (de R1 a R5) dels hospitals i centres d’atenció primària (CAP) de tot Catalunya. Va començar el 21 de setembre però, de moment, encara no han aconseguit cap acord amb les patronals i l’Institut Català de la Salut (ICS). Tot i que aquesta setmana els MIR no faran vaga (perquè s’ha de convocar amb 10 dies d’antelació), planegen tornar-hi aviatperquè, segons ells, són «lluny de cap acord». El principal escull, segons MC, és que l’augment de les retribucions proposat per l’altra part negociadora és «molt escàs» i que tampoc hi ha «garanties de millores en la formació», ni que el col·lectiu pugui recuperar les hores de descans després de la guàrdia. Mentrestant, les negociacions continuen obertes.

«Treballadors precaris»

El sindicat denuncia el «tracte injust» i el rang de «treballadors precaris» que defineix els metges especialistes en formació des de les retallades sanitàries (tot i que, paradoxalment, se’ls necessita més que mai per la falta de personal), una situació que s’ha vist «extremadament agreujada» per la pandèmia de Covid-19. De fet, per paradoxal que soni, els MIR van cobrar menys durant el confinament tot i que van fer més hores que mai: a causa de la reestructuració d’horaris, que va exigir una entrega encara més gran dels sanitaris van desaparèixer les guàrdies (que el col·lectiu va deixar de cobrar, perdent així una part important del sou) i les jornades laborals van passar a ser d’unes 12 hores.

Amb la reorganització horària durant el pic de la pandèmia, els MIR van deixar de cobrar les guàrdies

Els MIR reclamen, a més, que es garanteixi i respecti el temps que els residents han de dedicar a la formació no assistencial, tant dins la seva jornada laboral com per mitjà de l’assistència a cursos, congressos i altres activitats formatives. Demanen que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació i que es reservin 10 dies anuals, com a mínim, per a la participació en actes formatius.

Manifestacions

Notícies relacionades

Durant les últimes dues setmanes, els MIR s’han concentrat a les principals ciutats de Catalunya. A Barcelona, s’han queixat a les portes de la Conselleria de Salut, de Treball, de l’ICS, a l’avinguda de Maria Cristina, a la plaça de Sant Jaume i al Parlament de Catalunya. Segons MC, la vaga està tenint un seguiment d’aproximadament el 90% cada dia (un 35%, segons Salut). «Sou de becari, sense límit d’horari», «La nostra vocació no paga el lloguer» o «¿On són els aplaudiments de les vuit?», són alguns dels crits proferits. També es van veure pancartes en què es podia llegir «Porto 24 hores treballant, ¿t’atenc?» o «El meu descans, la teva seguretat».

Els MIR, com tota la plantilla del personal sanitari i no sanitari dels diferents hospitals, van estar a la primera línia de la trinxera durant els moments més durs de la pandèmia. No només ells: també els estudiants de l’últim any de Medicina i Infermeria i altres tants professionals que estaven jubilats. Les responsabilitats dels metges residents, denuncien, són en moltes ocasions les mateixes que les dels metges adjunts o interins, malgrat que els primers estan en període de formació. Les condicions, molt pitjors.