Benito Almirante: «El desconfinament d'Espanya és massa temorós»

–¿En quina fase es troba la pandèmia de Covid-19 a Espanya ara mateix’

–Estem moltíssim millor que fa quatre o sis setmanes. El nombre de pacients que necessiten ser hospitalitzats cada dia és molt, molt petit en aquest moment; en les últimes dues setmanes només han ingressat a la Vall d’Hebron un o dos pacients per dia i fins i tot hi ha hagut jornades en què no ha ingressat ningú, mentre que en l’època de més afectació entraven 80 o més pacients diaris. S’hi afegeix que en l’última setmana no ha ingressat cap malalt a les unitats de cures intensives (ucis) d’aquest hospital. A més, a nivell ambulatori, el nombre de persones infectades també és molt inferior: en l’època de més afectació de l’epidèmia a tot Espanya es diagnosticaven entre 8.000 i 10.000 pacients cada dia, mentre que ara s’estan diagnosticant entre 200 i 400 casos nous diaris, i això que es fan moltíssimes més proves en hospitals i residències de gent gran.

–¿Llavors hem vençut la Covid-19?

–Jo crec que no podríem dir això, però sí que estem en un moment en el qual la malaltia pot quedar reduïda a un volum de casos molt poc important.

–¿Existeix un veritable risc de rebrot?

–La doctora María Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l’Ambient de l’OMS, ha assenyalat de forma clara –i estic d’acord amb ella– que, en aquest moment, a cap país que està en una situació similar a la d’Espanya hi ha una possibilitat real que hi pugui haver un rebrot de la malaltia de la naturalesa que hem tingut fins fa poc. El que és possible que passi és que hi hagi minibrots de la malaltia: 15, 20, 30 persones infectades que segurament tinguin relació entre elles. Però això no seria un rebrot de la malaltia, sinó petites situacions que es poden produir aquí com s’han produït a Corea del Sud o Alemanya.

–Donat que el virus és tan contagiós, ¿que hi hagi 20 persones infectades pot provocar un rebrot? 

–No necessàriament. El coronavirus és molt contagiós, sí –tot i que no més que altres virus, com, per exemple, el de la grip–, però en aquest moment la capacitat de transmissió a Espanya és inferior a 1, és de 0,68. Això vol dir que cada persona amb la malaltia la transmet a menys d’una persona. Per tant, la situació està molt controlada i, a més, es pot fer un seguiment molt estricte i ràpid de totes les persones que hagin tingut contacte amb un contagi, cosa que facilita que no hi hagi brots a gran escala. En l’inici d’aquesta pandèmia no fèiem seguiment dels contactes perquè els casos anaven sortint per tot arreu i no hi havia la capacitat de seguir-los, ni la capacitat de fer proves a tothom. Ara la situació és molt diferent.

Tot i així, la ciutadania s’ha de continuar protegint. 

Ha de continuar prenent una sèrie de mesures perquè la malaltia no es difongui com al principi. Però això també ha de tenir un horitzó temporal, no pot ser indefinit. Aquest horitzó segurament estarà marcat, en primer lloc, pel final del desconfinament. I, en segon lloc, per la progressiva disminució del nombre de casos. Jo calculo que, quan arribi l’estiu i l’època de màxima calor, és molt possible que no sigui necessari aplicar la majoria de les mesures, que amb el distanciament físic n’hi hagi prou.

–¿No serà necessari portar mascareta? 

–No en espais oberts. És molt important entendre que la transmissió es produeix pràcticament de forma única a través de les gotes respiratòries que surten d’una persona infectada i que arriben a algú que no està infectat. Però no n’hi ha prou amb una gota, sinó que hi ha d’haver un volum molt important de gotes. I això es produeix fonamentalment quan hi ha una relació pròxima, d’inferior a un metre i mig, en un espai tancat i durant 15 o més minuts. Per tant, aquest distanciament serà necessari en determinades circumstàncies: quan estiguem per exemple en un lloc tancat, com un cine, on hi serem més de 15 minuts al costat d’una altra persona que no conviu amb nosaltres. En un espai obert, perquè una gota que surt d’una persona arribi a una altra, hi ha d’haver un aire pràcticament nul, perquè l’aire faria que la gota no arribés i, a més, faria difícil que arribessin moltes gotes. Per tant, en zones obertes, el contacte ocasional amb una persona, durant uns segons o un minut, no té cap risc. I això implica que és molt probable que es retirin les mascaretes en els espais oberts d’aquí tres, quatre o cinc setmanes. O, com a mínim, la seva obligatorietat.

–Tot i que la vacuna de la Covid-19 no la tindrem fins d’aquí un any més o menys, ¿existeix algun tractament disponible per anar tirant mentrestant? 

–S’ha de tenir molt clara la diferència entre vacunes i tractaments perquè van dirigits a coses diferents. Del que més coneixement tenim ara és dels tractaments: fàrmacs o medicaments que poden produir una millora en l’estat clínic de pacients amb la malaltia, que poden fins i tot curar. És molt probable que, d’aquí un o dos mesos, un volum important d’assajos clínics que s’han fet durant aquest temps ens donin prou informació. I això crec que serà imminent. De fet, ja comencem a tenir resultats i en un o dos mesos ja tindrem els definitius i podrem aplicar-los als malalts, amb la qual cosa, en el pròxim brot, els pacients tindran més possibilitats de tractament. Una altra cosa diferent és la vacuna, que està encaminada a la prevenció primària: al fet que les persones no tinguin la malaltia.

–Però la seva producció és lenta.

–Sí. La qüestió més important és que absolutament totes les vacunes tenen un procés més o menys llarg de producció, fabricació i distribució. Però en aquesta vacuna s’ha avançat moltíssim: fa cinc mesos que va començar la malaltia i ja en tenim almenys tres prototips que s’estan assajant en humans i hi ha més de 100 vacunes que s’estan estudiant. Aquests tres prototips –un als EUA, un altre al Regne Unit i un altre a la Xina–, que ja han passat la fase 1 –és a dir, se sap que poden produir anticossos en les persones i que aquests poden neutralitzar el virus–, comencen ara a entrar en fases més avançades. Aquest procés, que en general dura entre cinc i 10 anys, tot apunta que no durarà més de 18 o 24 mesos. Això vol dir que amb moltíssimes probabilitats, al voltant de l’estiu de l’any que ve o, com a màxim, a l’hivern del 2021, disposarem d’una vacuna provada, eficaç i segura contra el coronavirus. El pas següent és produir-la, cosa que significa que hem de tenir prou tecnologia com per crear centenars de milions de dosis.

–Es parla molt de la immunitat del coronavirus, una cosa que no està del tot demostrada. Hi ha persones que han passat el virus, però que no han adquirit immunitat. 

–De moment s’estima que entre el 5% i el 10% de la població, en funció de la zona geogràfica, desenvolupa anticossos, que és l’equivalent a tenir immunitat. Això vol dir que hi ha moltíssimes més persones que tenen anticossos que persones que no han tingut la malaltia clínica: hi ha hagut un volum important de casos sense símptomes. A Espanya, si apliquem exclusivament el 5% vol dir que hi ha dos milions i mig de ciutadans que han tingut coronavirus, però només hem diagnosticat 250.000 persones –un de cada 10 casos–. Aquest aspecte és molt important perquè sembla que la detecció d’anticossos en una prova serològica no sempre significa que tinguis protecció, perquè no se sap quanta quantitat d’anticossos tens i perquè s’ignora si aquests anticossos seran capaços de neutralitzar el virus. Així que només ho sabrem quan vingui un nou brot. És molt probable que el fet de tenir anticossos protegeixi una mica, no del tot, però sí una mica. I tampoc sabem la durada d’aquests anticossos, ja que no tenim encara perspectiva de temps. Si aquests anticossos duren com els anteriors coronavirus, com, per exemple, el SARS del 2002, duraran entre un i dos anys. Però encara queden molts aspectes desconeguts entorn d’aquesta malaltia.

–Vostè en el seu moment va ser crític amb el pla de desconfinament del Govern, que jutjava com a «molt conservador».

–Sí. Crec que el desconfinament que s’està fent a Espanya és el més conservador de tot Europa. Els terminis que han establert a Europa són molt diferents dels d’Espanya. A Espanya es van marcar aquests terminis quan la freqüència de la malaltia encara era molt alta i es pensava que la disminució de la malaltia seguiria un descens més lent del que ha ocorregut. Segons la meva opinió, si veiem el que ha passat en les últimes tres setmanes, en les quals hi ha hagut, en la major part del territori, una activitat social important i, no obstant, la corba de contagis ha seguit una tendència clarament descendent, seria el moment de reduir els marges de temps per avançar en el desconfinament. I crec que el Govern s’ho està pensant. No crec que no s’hagi fet bé el desconfinament, sinó que és massa conservador i temorós, entre cometes, una cosa que no sempre és dolenta. La prudència en aquest tipus de situacions té un valor, el que passa és que també té unes implicacions econòmiques, socials, psicològiques, i s’han de valorar en el seu conjunt. Ara mateix el problema sanitari és molt inferior a altres problemes, numèricament parlant.

–¿Tenir parada l’economia durant tant temps també pot generar un problema de salut pública? 

–Totalment. Perquè el sistema econòmic és el que fa que la gent tingui benestar físic, psíquic i de tot tipus. Si aquesta aturada econòmica es manté durant molt temps i es tradueix en pobresa en la població, hi haurà més malalties. La pobresa és sempre equivalent a malaltia, a malaltia de molts tipus. I no només malaltia a la teva zona, sinó a nivell mundial perquè el món està interconnectat. Les societats amb més benestar econòmic són, generalment, les més saludables. Sense anar més lluny: a Barcelona, les freqüències de la Covid-19 estan directament relacionades amb les zones econòmiques de la ciutat. La freqüència de malaltia més gran es dona a Nou Barris i la menor, a Pedralbes. I això és una circumstància relacionada amb l’economia: les vivendes a la zona alta són molt més grans, les condicions de vida molt millors, les possibilitats de tenir salut són molt més elevades. La salut i l’economia sempre estan molt relacionades.

–¿És precipitat deixar que la ciutadania pugui manifestar-se, com ja està ocorrent?

–Crec que és important evitar, en aquest moment, aglomeracions no imprescindibles. Això afecta manifestacions, però també a esdeveniments esportius, culturals... No vull que de mi surti que jo no vull un festival de música, una cosa importantíssim per a la vida de les persones. Però dic que probablement es pugui ajornar, tot i que això també tingui un impacte sobre l’economia. Tota aquella activitat que comporti aglomeracions de persones no és el millor moment per realitzar-la. És molt millor desconfinar la població i impedir aglomeracions que permetre aglomeracions i continuar confinats.

–Hi ha hagut molta polèmica entorn dels nens, ¿són vectors de contagi, com es va afirmar rotundament al principi? 

–Els nens emmalalteixen molt poc. De totes les persones diagnosticades, només el 2% tenen menys de 20 anys. I no només això, sinó que emmalalteixen menys greu. Els que moren es compten per unitats als països occidentals, i a més pràcticament sempre tenen una malaltia associada. Això ja es coneixia des del principi. Però un aspecte molt important conegut fa poc és que, en els nens i adolescents, el receptor AC2 [a través del qual es multiplica el virus i que es troba en la mucosa del tracte respiratori] està molt poc desenvolupat. Això explicaria per què els nens tenen, a més, menys càrrega de malaltia que els adults, una cosa molt diferent del que ocorre en gairebé totes les infeccions víriques. Això té connotacions importants: vol dir, segurament, que els nens necessiten mesures de confinament menys severes que els adults.

–No obstant, han patit el confinament en més intensitat. 

–Així és. El problema que es planteja ara és si poden o no tornar a l’escola. Des del punt de vista de la malaltia, podrien tornar, però hi ha els professors, que tenen una edat. No obstant, estic segur que, de cara al pròxim curs, a poc a poc s’anirà adaptant l’activitat educativa després de conèixer totes aquestes dades. Això és un aspecte molt important perquè, si en el futur hem de tornar a fer un confinament, podríem fer-lo a nivell sectorial. Un aspecte molt important d’aquesta malaltia, a diferència del que va succeir amb altres virus, és que les persones grans han sigut les que més l’han tingut. El 80% dels morts tenien més de 70 anys, una cosa molt diferent del virus de la grip pandèmica, en la qual el 80% dels morts tenien menys de 65 anys. Així que la pròxima vegada s’haurà de treballar en una protecció més selectiva en comptes de tan universal –com es va fer en aquest confinament–, perquè el món no es pot parar tres mesos de cada sis. És inviable.

Notícies relacionades

Simón: «No hi ha res que indiqui un risc de rebrot a Espanya»

Pilates, ioga i meditació

–S’està parlant molt de les seqüeles que deixa la Covid-19,

–El que coneixem fins ara és que al voltant del 90% dels pacients ingressats són donats d’alta. I, si no han passat per l’uci, la immensa majoria no té seqüeles importants. Les seqüeles mes importants són l’atròfia muscular i la necessitat de rehabilitació en els pacients que estan en ucis. I seqüeles de tipus respiratori en pacients que han necessitat ventilació assistida, els quals poden tenir afectació pulmonar durant setmanes o mesos. Però només entre un 2% i un 4% de malalts presenten aquestes seqüeles, i pràcticament sempre són pacients que han estat en ucis.