CIMERA DEL CLIMA

Els sistemes de salut no destinen prou fons contra el canvi climàtic

Els experts denuncien que només inverteixen un 3% per lluitar contra el desastre mediambiental

undefined51126671 graf8487  una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107

undefined51126671 graf8487 una boina de contaminaci n cubre la ciudad de barc191203165107 / Alejandro Garcia

3
Es llegeix en minuts
Efe

Més de 100 països han desenvolupat plans sanitaris relacionats amb el canvi climàtic, tot i que només 48 hi han vinculat programes d’adaptació i vulnerabilitat sobre la salut, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) presentat avui a la Conferència de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (COP25), que s’està celebrant aquests dies a Madrid.

Així ho han explicat la directora del Departament de Salut Pública de l’OMS, María Neira, el doctor Diarmid Campbell-Lendrum, director de Canvi Climàtic a l’organització, i Jess Beagley, de la revista especialitzada ‘Lancet Countdown’.

Neira ha assenyalat la preocupació de l’OMS davant dels resultats de l’estudi, en el qual s’ha detectat que, dels 101 països analitzats, «gairebé tots assenyalen la salut com una prioritat», però, a l’hora de canalitzar els fons per pal·liar la crisi del canvi climàtic, només es destina el 3% dels fons a aquest fi.

El Fons Verd «no està canalitzant fons per fer sistemes de salut més resilients», encara «no és una prioritat en l’assignació de fons», ha afegit.

I aquests efectes són cada vegada «més severs i freqüents actualment a tot el planeta», contràriament al que es pensava anteriorment que afectaven només els països de l’hemisferi sud, segons Neira. Alguns d’«aquests efectes són, per exemple,l’increment de la transmissió de malalties tropicals, com el dengue o la malària».

Un impacte «enorme»

«L’impacte del canvi climàtic sobre la salut és enorme» perquè, ha remarcat, «desestabilitza els nostres pilars que ens garanteixen la salut, és a dir, l’accés al’aigua potable, al menjar, a l’energia neta i a tenir una llar, cosa que obliga molta gent a emigrar perquè les condicions de vida s’han tornat intolerables».

Però també «ens preocupa que les mateixes emissions que són responsables del’escalfament global són també responsables de la contaminació de l’aire que són responsables de la mort de set milions de persones a l’any a tot el món».

A «Llatinoamèrica aquesta contaminació de l’aire a les ciutats té un impacte molt alt en la salut de les persones i és un dels aspectes més preocupants i importants per a l’OMS», més encara tenint en compte que per als anys vinents l’ONU ha assenyalat que més del 70% de la població mundial viurà en centres urbans.

Al’àrea mediterrània és important «òbviament tot el que vingui de la desertificació o de l’augment del nivell de l’aigua del mar i la transmissió de certes malalties, segons Neira.

No obstant, ha insistit, les causes del canvi climàtic són «les responsables de la contaminació que ens està envaint d’alguna manera de forma dramàtica i, per tant, calatacar les causes per ràpidament visualitzar els beneficis per a la salut».

Asma, problemes pulmonars o càncer

Perquè els estudis científics han vist les conseqüències de la contaminació sobre la salut amb malalties com l’asma, problemes pulmonars o càncer, entre d’altres, però les partícules van a la irrigació sanguínia i és important saber que «poden provocar altres malalties», ha sostingut el doctor Campbell-Lendrum.

«És important», per això, «augmentarl’ambició climàtica per lluitar contra la contaminació i les emissions que causen l’escalfament global».

Segons Campbell-Lendrum, «el cost de no actuar ara suposarà el doble per als sistemes de salut en el futur».

Perquè en «dies d’alta contaminació s’ha detectat un increment en l’hospitalització de persones [...] i en el nombre de morts» a les ciutats amb índexs alts de contaminació.

Notícies relacionades

El «cost de no actuar el paguem tots», per això «és important que tots entenguem la importància de la descarbonització», la vulnerabilitat, l’adaptació i mitigació, així com l’increment dels fons financers i econòmics als sistemes de salut, ha conclòs Neira.

El metge ha explicat que encara no hi ha certesa científica que la contaminació «sigui la causant de malalties mentals», no obstant, ha insistit que davant de la gravetat del problema «a la COP25 s’hauria d’ampliar els fons per a la salut».