El 96% dels metges de primària «segueixen amb sobrecàrrega assistencial»

Un 96% dels facultatius d’atenció primària de Catalunya «continuen patint sobrecàrrega assistencial crònica» un any després de la vaga del sector, segons denuncia Metges de Catalunya (MC), que ha fet una enquesta a 1.300 professionals per analitzar la situació. El sindicat ha decidit denunciar l’Institut Català de la Salut (ICS) davantd’Inspecció de Treball per «deixadesa en matèria de salut laboral».

L’acord de sortida de vaga, assolit el 29 novembre del 2018 entre MC i l’ICS, en el qual es va fixar un temps mínim per pacient (12 minuts per a visites presencials, sis per a les no presencials i 45 per a l’atenció domiciliària), va millorar una mica la situació: així ho reconeixen el 45% dels enquestats, que confessen estar menys saturats que el 2018. Però, per al sindicat, encara hi ha molt per fer.

«La implantació de les mesures acordades amb l’ICS és lenta i desigual», ha denunciat aquest dilluns Javier O’Farrill, president del Sector Primària ICS de MC. Els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès i Osona) són els més afectats per l’excés de càrrega de treball, mentre que el personal mèdic de la província de Girona és el que més ha notat les mesures acordades.

«No estem aconseguint que es dugui a terme amb la mateixa velocitat a tot el territori», ha advertit. «Aquesta situació de sobrecàrrega no pot continuar sostenint-se en el temps. L’ICS no ha complert les mesures. La vaga de llavors la vam fer perquè no podíem treballar més en les condicions en les quals érem». 

«No es cobreixen les baixes»

Segons l’enquesta realitzada pel sindicat, el 68,8% dels professionals enquestats assegura que visita sense prou temps. Un 62,9% confessa que ha de dedicar «més de dos terços» de la seva jornada laboral a l’activitat assistencial. «No es cobreixen les nostres baixes ni absències, una cosa que influeix en la sobrecàrrega», ha dit per la seva part Elena Bartolozzi, secretària del Sector Primària ICS de MC. Segons el sindicat, només el 3,4% de les absències programades es cobreixen. «Catalunya s’ha convertit en una regió que perd professionals. Des del 2010 n’hem perdut 805», ha afegit O’Farrill.

Precisament, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina el 43% dels enquestats, que assenyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord després de la vaga. «Les millores percebudes després de l’acord se sustenten en el sobreesforç de més de 700 facultatius que assumeixen més visites, per les quals cobren [abans de la vaga, aquestes hores extres no eren remunerades]. Però aquesta ha de ser una mesura temporal: S’ha de contractar més gent», ha insistit O’Farrill.

Tant ell com Bartolozzi han advertit l’ICS que té «l’obligació i la responsabilitat d’executar l’acord» al qual les dues parts van arribar l’any passat. El sindicat nega «categòricament» que l’ICS hagi complert els compromisos, com va anunciar la setmana passada el director gerent, Josep Maria Argimon. Per a MC les 176 contractacions fetes aquest últim any (l’ICS es va comprometre, després de la vaga, a contractar-ne251)  no són suficients. «Cinc de cada 10 companys que acaben el MIR no aniran a treballar a l’ICS, perquè les condicions no són atractives», ha dit O’Farrill. «L’ICS no està fent res per atreure professionals a la primària», ha afegit Bartolozzi.

Finalment, el sindicat també ha demanat al Govern que inverteixi més en atenció primària, la porta d’entrada al sistema sanitari. Actualment la primària a Catalunya rep menys del 17% del pressupost de la sanitat, però es necessita un mínim d’un 25%.

La posició de l’ICS

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

No obstant, l’ICS nega que la situació sigui tan greu. Segons un comunicat enviat aquesta tarda per l’organisme, la incorporació de 307 professionals de medicina de família (173 contractacions directes, 120 professionals equivalents a 720 metges que han acceptat voluntàriament treballar més hores i 22 que han prolongat la seva vida laboral més enllà dels 65 anys) ha suposat un augment, cada setmana, d’11.500 hores més d’atenció sanitària per a la ciutadania. Aquest increment, diu, «ha disminuït sensiblement» el nombre de visites diàries a la consulta.

A més, l’ICS assegura haver incrementat els recursos econòmics destinats a personal del gener a l’octubre en 55 milions d’euros més (un 9% més) i cinc milions addicionals per al personal dels dispositius d’urgències d’atenció primària. L’ICS també diu haver posat a disposició dels equips d’atenció primària22 milions d’euros (11 milions més que l’any anterior) per cobrir substitucions.