Més càncers de pròstata, però més supervivència

Viure més anys comporta afrontar tot el que l’envelliment de les nostres cèl·lules pot implicar. Per exemple, càncer de pròstata. «Si visquéssim 100 anys, tots els homes acabaríem desenvolupant aquest càncer», assenyala el doctor Joan Palou, director del servei d’Urologia de la Fundació Puigvert.

La pròstata és una glàndula que forma part de l’aparell urogenital masculí. Al seu interior es produeix el líquid prostàtic que forma part del semen. Està situada a sota de la bufeta urinària i davant el recte, envoltant com si fos un collar una part del tub urinari, que condueix l’orina des de la bufeta fins a la seva eliminació a través del penis. Segons afirma Palou, «no se sap concretament si les cèl·lules de la pròstata s’alteren per causes intracel·lulars o hormonals, existeixen diferents teories sobre això, però amb l’edat augmenta la incidència del càncer de pròstata». El 70% d’aquesta tipologia de càncer es produeix en persones majors de 60 anys. Es calcula que un de cada sis homes podria desenvolupar un càncer de pròstata al llarg de la seva vida. Però als cinc anys la supervivència és del 84%. 

Aquesta malaltia oncològica ocupa el primer lloc en incidència i el tercer en mortalitat entre els homes. Segons dades del Departament de Salut, l’any passat a Catalunya es van diagnosticar 8.030 nous casos, xifra que representa el 22% de tots els nous casos dels quatre càncers més freqüents entre homes, que van ser globalment 36.500: pròstata (22%), còlon (16%), recte (15%) i pulmó (9%).

Símptomes i controls

Els problemes urinaris com serien la dificultat per orinar –l’expulsió de l’orina–, haver d’orinar molt freqüentment o amb presència de sang a l’orina són alguns delssímptomes que podrien portar a pensar en un càncer de pròstata. Qualsevol anomalia en aquesta glàndula pot interferir tant en la funció urinària com en l’ejaculació i funció reproductiva.

«A partir dels 45 o 50 anys, si es comencen a tenir problemes urinaris, normalment són secundaris al creixement de la pròstata [hiperplàsia prostàtica benigna, HPB]», explica Palou. Aquest engrandiment de la pròstata, de caràcter benigne, és un dels principals problemes de la glàndula prostàtica vinculats als problemes urinaris, juntament amb la infecció d’orina amb inflamació de la pròstata i el mateix càncer. «Una altra manera de debutar del càncer pot ser ja amb metàstasi, però és una cosa molt estranya i, en tal cas, els símptomes serien mal d’ossos, principalment», puntualitza l’uròleg.

Una de les característiques del càncer de pròstata que el diferencia d’altres tipus de càncer és que el desenvolupament dels tumors en aquest és molt lent. «Si als 75 anys el càncer no ha donat cap símptoma, com que el seu creixement és molt lent, abans que pugui fer metàstasi passaran molts anys i el pacient morirà abans d’una altra cosa i no del càncer de pròstata», exposa l’expert.

Però, en cas d’antecedents familiars, sigui per part de pare, avi o germans, es recomana, a partir dels 40 anys, realitzar les proves de cribratge. Si no hi ha antecedents en la família, és a partir dels 50 anys quan es recomana fer les proves. Des dels 45 o 50 fins als 70 o 75.

Diagnòstic i tractament

Segons explica el responsable d’Urologia de la Fundació Puigvert, «una vegada es localitza el càncer, es tipifica i es calcula el grau de mala intenció de les cèl·lules». Això es fa seguint l’escala de Gleason, que estableix els graus d’agressió del tumor. Es fa l’estudi d’extensió per veure quina és la zona afectada per les cèl·lules malignes, si només interfereix a la glàndula prostàtica o si ha depassat aquest contenidor i ha disseminat també sobre els ganglis limfàtics i als ossos. En funció de la propagació i de l’edat del pacient, es decideix el tractament.

Existeixen diferents tipus de cirurgia. La cirurgia de pròstata oberta pot realitzar-se per extreure totalment la glàndula prostàtica i també les vesícules seminals. Una altra cirurgia, menys invasiva, és la laparoscòpica i la més freqüent actualment, que en la Fundació Puigvert es duu a terme des de fa ja una desena d’anys, és la cirurgia robòtica, una intervenció amb imatge de tot el procés en 3D. «El resultat oncològic és el mateix», precisa el doctor Palou. Però els resultats funcionals de continència i potència sexual tendeixen a ser molt més satisfactoris amb la utilització de la robòtica.

De tota manera, tal com precisa l’especialista en urologia, la intervenció en tots els casos de càncer de pròstata inclou també un estudi andrològic per mesurar la funció sexual prèvia i posterior a l’operació. Tant la preservació del semen com la recuperació de la funció sexual es tenen igualment en compte en el conjunt de l’estudi que es realitza al pacient.

Protocols davant les primeres sospites

Incontinència, dificultats per orinar o fer-ho amb sang, però també dolor a la zona pelviana o durant l’ejaculació són símptomes que alerten d’alguna anomalia. Per descartar si es deuen a un càncer de pròstata, s’ha d’acudir al metge, que realitzarà un tacte rectal i una analítica de sang per comprovar el nivell d’antigen prostàtic específic (PSA). Aquesta substància es produeix a la pròstata i és l’encarregada d’evitar coàguls seminals, ajuda el líquid seminal a conduir fluidament els espermatozoides. Quan aquest antigen traspassa la sang en una quantitat superior a la normal, es converteix en un indicador de possible càncer de pròstata. Anàlisi d’orina, ecografiai finalmentuna biòpsiasón part de l’estudi que determinarà si ho és. Segons dades de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC), a Espanya el càncer de pròstata ha passat d’una incidència estimada estandarditzada de 28,01 casos per cada 100.000 persones, el 1993, a 70,22 (també sobre 100.000), el 2010. L’any passat (2018), n’hi va haver 31.728 nous casos, és a dir, 139 per cada 100.000 homes.

Salvaguardar la funció sexual

Notícies relacionades

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

L’huracà dels cossos forçats

Entre els efectes secundaris d’una intervenció en cas de càncer de pròstata es troben la incontinència urinària i la impotència sexual. La incontinència, en general, anirà desapareixent amb el pas dels dies després de la intervenció. En el cas de la disminució de la potència sexual, la disfunció erèctil i dificultat per expulsar el semen estaran condicionades pel grau d’afectació del tumor i els límits físics marcats en l’operació que s’ha realitzat. Si era un tumor molt localitzat que no afectava els nervis que contextualitzen la pròstata, els nervis erectors encarregats de facilitar l’erecció del penis, la funció sexual no es veurà afectada. En cas d’haver hagut d’eliminar també aquests nervis, el tractament del càncer també comprèn la recuperació en tot el possible de l’erecció. Fins i tot contemplant la possibilitat, si és necessari, d’una pròtesi de penis. Les intervencions quirúrgiques, que són cada vegada menys invasives, contribueixen a una millor i més ràpida recuperació tant de la funció urinària com de la sexual.

Hiperplàsia prostàtica benigna

L’augment del volum de la pròstataés unaafectació benigna molt comuna. «La presència de les hormones sexuals andrògenes es relaciona amb els dos pics més importants d’aquest creixement: la pubertat, i entre els 40 i els 50 anys», explica el metge adjunt especialista en Urologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron José Placer. «Més de la meitat d’homes més grans de 50 anys presenten símptomes urinaris d’augment del volum de la pròstata», afegeix. A un 30% dels pacients amb creixement prostàtic se’ls opera. Segons la mida que presenti la pròstata, s’elegeix la tècnica de buidatge. Avui el làser substitueix la cirurgia oberta, «una endoscòpia transuretral que disminueix molt el risc de sagnia i l’estada a l’hospital i enllitat», diu Placer. El làser ofereix diferents opcions. Una, l’evaporització, accedeix a la pròstata per la uretra i amb llum làser verda es vaporitza el teixit i porta a ebullició l’aigua de les cèl·lules, que al convertir-se en vapor desapareixen. Una altra de més laboriosa és l’enucleació: talls minúsculs amb làser de Holmi en la matèria de la pròstata, que, triturada, s’extreu.