Michel Daudon: «Els càlculs urinaris reflecteixen l'evolució de la societat»

Des de 1986, Michel Daudon dirigeix el Centre d’Investigació i Informacions Científiques i Tècniques Aplicades a la Litiasi (Laboratori CRISTAL), un referent a Europa, ubicat a l’hospital Tenon de París. Allà aquest científic, llicenciat en Farmàcia i graduat en components naturals d’estructures químiques, des de la seva pràctica en anàlisi de càlculs i la diplomatura que sobre això va crear a la Sorbona defensa la necessitat d’analitzar les pedres fetes a les vies urinàries per curar i prevenir, amb igual interès.

Anàlisi de càlculs com a detector de malalties.

El càlcul és un símptoma, la traducció d’una malaltia que s’ha d’identificar. El més comú és que l’uròleg doni l’alta al pacient després d’extreure el càlcul. Però la salut requereix una reflexió molt més global que inclogui l’estudi de la causa d’aquest càlcul i l’acompanyament a l’hora de prevenir noves formacions. El sistema no contempla l’evolució de les malalties, i això és un problema polític. La salut és més cara sense prevenció.

¿El càlcul seria només la punta d’un iceberg d’informació?

Exactament, hem de sensibilitzar la comunitat mèdica sobre la valuosa informació que ofereixen els càlculs sobre possibles malalties. El 80% són acumulació de calci, però hi ha més de 100 causes diferenciades extremament diverses i una classificació de 22 categories –vuit només de calci–. Els càlculs expliquen la història del malalt, la seva epidemiologia és una porta oberta a la medicina. Són un reflex de l’alimentació i la manera de viure, els nefròlegs ho sabem. Ens servim del que surt per explicar el que entra. 

¿Què analitza d’un càlcul?

La composició, la textura, el color i la forma. Encara que la composició sigui la mateixa, si la forma canvia, canvia el resultat de l’anàlisi. També, a partir del punt en el qual es va començar a originar, estudiem el seu procés de formació. Un molt ben organitzat, com un arbre, respon a una qüestió dietètica, una malaltia digestiva, per exemple. Alguns no organitzats es poden deure o bé a problemes constitucionals o metabòlics o bé a la genètica. Però en els dos casos, la dieta agreuja o ajuda a cuidar un malament genètic.

¿Amb quines malalties es relaciona clarament, la litiasi?

La diabetis de tipus 2, que deriva en el sobrepès i l’obesitat per la resistència a la insulina –l’hormona que protegeix el cos d’un excés de sucre–, és un factor de litogènesi. Les persones diabètiques tenen dues vegades més risc de tenir-la que la població en general. És una relació que vam demostrar ja el 1998. Després hi ha càlculs particulars per problema de pH urinari i d’altres són causats per certs medicaments.

¿No hi ha encara medicaments que inhibeixin la producció de càlculs?

N’hi ha però mal tolerats, perquè en el 30% dels casos tenen efectes secundaris i alguns greus, com ara complicacions cutànies hematològiques o renals. Però, en la majoria, si el pacient accepta encarregar-se del canvi d’alimentació i hàbits, es poden evitar les cristal·litzacions.

¿De què estaríem parlant?

De com ens alimentem, l’esport que fem, si tenim o no problemes d’hidratació, i de la vida que portem, el treball... La litiasi és un reflex d’un equilibri que va vinculat als efectes sobre el planeta. El retorn a l’alimentació natural és necessari individualment i globalment. Els ‘bio’ no només ofereixen qualitat perquè no s’utilitzen pesticides, també perquè aporten els nutrients. Medi ambient, comportament social i naturalesa estan implicats en una alimentació natural vinculada a la variabilitat estacional. La naturalesa produeix tot el que necessitem: vegetals, carn... en termes de qualitat nutricional tenim una oferta excel·lent i completa. Moltes vegades l’èxit terapèutic és aquesta presa de consciència dels pacients. El missatge ha de passar, la necessitat de canviar la manera d’alimentar-se, hidratar-se, com es viu, aspectes psicosocials, mediambientals, comportamentals, esport, viatges... 

¿Hi ha aliments favorables i no recomanables per a la litiasi?

Sense un factor de risc previ, convé reduir proteïnes i sal, i beure dos litres d’aigua al dia, de manera que s’inclogui tot el líquid: cafès i infusions... De la fruita, millor la que conté citrats (llimona, taronja...), però tampoc en excés, per la fructosa. En la indústria s’utilitza molta fructosa, que en alta concentració no estimula la secreció de sacietat i contribueix a la diabetis. Espinacs, xocolata negra o gelatines, molt utilitzades en l’alimentació industrial, contenen oxalat de calci, que no és indicat per a qui produeix pedres. Serien útils centres de nutrició per ajudar a modificar comportaments, aprendre a menjar bé, perquè s’envia a casa el pacient que té un càlcul i el visites al cap de sis mesos. Però el dia a dia, si vols que canviï, que es faci més exercici, necessita acompanyament. L’agricultor que ven localment, amb gent que s’hi abona per rebre la seva producció fresca, ajuda al retorn a l’alimentació més sana. La comprensió de la malaltia, agafar la responsabilitat de cuidar-se un mateix, capacita per millorar la situació, al contrari d’alimentar-se desequilibradament o mantenir addiccions més agressives.

¿Què més diuen els càlculs?

La seva anàlisi epidèmica és el reflex de l’evolució de la societat.

¿I què es llegeix en aquesta evolució fins al moment?

En els 40 anys que jo fa que analitzo càlculs, he vist l’augment del ‘fast food’ en les nostres vides. Ja no cuinem a casa com abans, no es veu l’equilibri entre verdures, fruita, fècula, carn, sinó alimentació industrial. I no només això, també com es menjava abans, en família, conversant, avui ho fa cadascú al seu racó, sol i ràpid. Tot això té conseqüències en el metabolisme i veiem que els càlculs són el reflex d’aquest comportament.

A través del microscopi, ¿com es veu això?

Tot això es tradueix en un canvi en la composició dels càlculs i en un augment de la seva freqüència. Avui dia estem més o menys d’acord que a tots els països industrialitzats les categories de càlculs han progressat, des del punt de vista epidemiològic. També hem vist la irrupció de les infeccions que en una altra època responien a problemes d’higiene i que amb el temps havíem aconseguit controlar gràcies a la medicació, la detecció precoç i la seva curació. Doncs bé, en els últims 15 anys hem vist un progrés, un repunt de les infeccions.

¿Què significa?

Per a nosaltres indica un empobriment de la societat. Som genèticament més dèbils, i més qui viu en mitjans més desfavorits. Estadísticament, això és un reflex de la societat i vol dir que la nostra societat s’empobreix. Avui la població produeix més càlculs que abans. A Europa, al voltant del 10% de la població general produeix càlculs i dues vegades més els homes que les dones. Aquest percentatge homes-dones ha anat disminuint perquè abans els homes menjaven més pels treballs físics que tenien, i a poc a poc amb la incorporació de la dona al mercat laboral les dones han començat a menjar més. I una cosa que hem vist en els últims anys són pacients de 20 o 30 anys amb càlculs renals, cosa que vol dir que durant la infància el seu comportament alimentari no va ser sa.

¿D’on ve el seu interès per l’anàlisi de càlculs?

Va ser per atzar. Jo soc farmacèutic especialitzat en biologia. M’interessava la toxicologia dels medicaments. M’ocupava de l’anàlisi en un hospital i em van posar un cap que havia treballat amb Jean Hamburger, considerat el pare de la nefrologia. Vam voler innovar en l’anàlisi de càlculs per identificar patologies, algunes greus. I als anys 80 vam començar a analitzar simultàniament la morfologia, que a la Fundació Puigvert de Barcelona també han integrat [la doctora Sílvia Gràcia ha sigut deixebla de Daudon]. Ara al laboratori Cristal tenim 83.000 càlculs de ronyó, vesícula i uretra.

¿Quin ha sigut el més gran que ha analitzat?

Pesava 1,3 quilos.

¿Què tracta la diplomatura sobre litiasi urinària que va crear a la Universitat de la Sorbona?

Hi impartim classes de litogènesi, el tractament i la presa de control per part del pacient. Són 100 hores d’ensenyament i tenim uns 40 alumnes a l’any, dels quals majoritàriament el 80% són nefròlegs, i la resta biòlegs i uròlegs. Vaig crear els estudis per oferir una visió integrada dels càlculs.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Ara que la cirurgia opta pel làser, ¿com ho fan per analitzar la forma dels càlculs?

Se’n poden fer fotos. Sé d’un metge a Bordeus que en fa abans d’intervenir. Perquè, insisteixo, és important dissociar una genètica específica de la nutrició com a causes dels càlculs. La genètica hi juga un rol més important, però l’alimentació és clau per millorar o empitjorar i, a més, sempre té un benefici complementari.