«Els nens d'avui viuran fins als 110 anys. El repte és fer sostenible el sistema»

Roser Fernández (Mataró, 1963) és economista i directora general de La Unió-Associació d’entitats Sanitàries i Socials. La Unió representa pràcticament el 95% de la sanitat concertada a Catalunya i reuneix organitzacions d’atenció primària, hospitals, sociosanitàries, salut mental, centres de gent gran i de discapacitat. Hi treballen més de 60.000 professionals. La Unió ha posat en marxa el projecte ‘+Futur: ens movem per els personis’ per afrontar els canvis tecnològics.

- ¿Què és ‘+Futur: Ens movem per les persones’?

-Es la proposta de La Unió, impulsada l’any passat, per donar la benvinguda a la revolució organitzativa i mèdica que s’està produint en el camp de la salut i el sociosanitari, i que està destinada a transformar radicalment en els pròxims anys, a tot el món, però en particular a Catalunya, la forma en què es relacionen les organitzacions sanitàries i socials, i també la ciutadania. Hem vist que som davant d’una autèntica revolució que no només és tecnològica, sinó també de valors humans i d’entorn cultural. Si ens avancem des de les organitzacions, podrem contribuir a millorar la salut i l’autonomia de les persones, una mica clau per superar el repte del que anomenem les societats longeves.

-¿Com?

-Els nens que neixen avui tenen la possibilitat de viure fins als 110 anys. Això és un èxit del sistema sanitari però, alhora, un repte de país des del punt de vista de la sostenibilitat de les pensions i de l’organització del treball. Però, si fem una bona gestió, podem aportar una medicina cada vegada més predictiva i més personalitzada.

-¿Predictiva és el mateix que preventiva?

-Son termes relacionats. Gràcies al ‘big data’ es poden gestionar de manera ràpida i segura milions de dades alhora. Si tu introdueixes totes les dades del teu estil de vida i genètica, a través de determinades proves, pots anticipar que tindràs un ictus, un infart o un càncer. Amb aquesta predicció, saps que si no canvies d’estil de vida et pot passar això. Així que el big data i la intel·ligència artificial permetran fer tractaments a mida del pacient i això és el que anomenem medicina personalitzada. A més, la sostenibilitat del sistema de salut serà aquella que aconsegueixi disminuir el risc d’emmalaltir o que la gent sigui molt dependent.

-¿I de quina manera es pot aconseguir?

-El sistema sanitari només explica un 20% del nostre estat de salut, el 80% restant l’explica la teva genètica, el teu estil de vida i el teu entorn socioeconòmic. Si no actuem sobre aquests determinants, no aconseguirem evitar que la gent pateixi determinades malalties i això serà insostenible. Per tant, el repte de les organitzacions i sistemes de salut no és només curar la malaltia, sinó també actuar preventivament.

-¿Com influirà la robòtica en la vida de les persones amb diferents graus de dependència?

-Hi ha robots que ajuden en la seva vida diària les persones dependents, bé donant-los el menjar, avisant-les de quan han de prendre un medicament o orientant-les als exercicis de rehabilitació.

-¿I el factor humà?

-Aquest és un altre dels reptes: com donar un tracte cada vegada més humà al pacient. Crec que si gestionem bé la revolució digital, es pot posar encara més de relleu el factor humà. Perquè hi ha una cosa que mai podrà fer la màquina: mirar als ulls a les persones. A més, aquesta nova tecnologia també permetrà oferir una atenció cada vegada més propera a domicili. Els hospitals seran cada vegada llocs més quirúrgics i tendiran a evitar-se els trasllats a l’hospital de tots aquells pacients que puguin ser atesos a domicili o en la primària.

-¿Quantes visites al metge poden estalviar la tecnologia i els dispositius mòbils?

-Hi ha una previsió que el 2020, un 25% de les consultes es faran a través de les xarxes –vídeo, veu o xat. Poden ser consultes de diagnòstic, de seguiment... Amb això evites el col·lapse de les urgències i ingressos hospitalaris innecessaris. Al final, el que la gent vol és que se li garanteixi el continu assistencial.

-¿A què es refereix?

-Al seu procés de vida assistencial de vida i de final de vida. La gent necessita tenir un gestor del cas, un referent. Si el pacient pateix una malaltia crònica normal, el gestor pot ser o una infermera o un metge d’atenció primària. Ella o ell serà qui el vagi orientant.

-Però per a això ja existeix el metge de capçalera, ¿no?

-la gent el que de vegades nota és que el sistema sanitari públic és un, però cada organització tracta el seu. I el que li agradaria és tenir aquest gestor del cas que li garanteixi aquest continu assistencial. Això vol dir trencar barreres entre primària, hospitals, sociosanitari, salut mental, residències... Trencar barreres entre centres i trencar barreres també entre els diferents rols professionals.

-A Espanya i Catalunya falten metges i infermeres.

-Sí, perquè en altres països la infermeria té un rol diferent. Potser aquí no hem optimitzat prou el rol de la infermeria o d’altres professions. Per això hem d’introduir elements organitzatius perquè, si no, serà insostenible.

-¿I la gent jove?

-Un altre repte és també retenir el talent dels professionals joves que estan sortint de les facultats. El sistema està molt jerarquitzat i el reconeixement de la carrera professional està bastant vinculat a escalar dins d’una estructura jeràrquica. Durant molts anys, això ha format part de les ambicions dels professionals. No obstant, la gent jove ara valora altres coses, com la conciliació familiar. Hi pot haver un jove amb un futur brillant que no vol ser cap de servei perquè no vol dirigir. Així que hem de trobar una manera de reconèixer-ho i no perdre’l. Les organitzacions del treball i relacions laborals han de ser més flexibles i adaptar-se als nous valors de les professions sanitàries del futur.

-¿Com seran els centres del futur

?-Tot això té canvis importants en les infraestructures del centre. D’una banda, cada vegada es tendeix a disminuir l’internament del pacient. Com he comentat, els hospitals seran cada vegada més quirúrgics, tindran menys elements de consulta mèdica perquè tota aquesta part es farà més en l’atenció primària. Així que necessitarem equips d’atenció primària més polivalents, amb molts més perfils de professionals sanitaris, en equips que actuaran en l’entorn més comunitari en campanyes de prevenció, a domicili, en residències.

-¿Quins nous perfils professionals?

-Per exemple, un perfil que ara s’està incorporant als centres i que abans no hi era és l’enginyer. Els enginyers són necessaris per introduir tota aquesta tecnologia digital en les organitzacions. També els enginyers de processos, que s’ocupen de reordenar tots els processos professionals, tecnològics, de relació amb el pacient, per fer front a aquestes transformacions. També s’estan incorporant terapeutes ocupacionals i treballadores socials. Símptoma que l’abordatge biopsicosocial és important.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-Finalment, la International Hospital Federation (IHF) organitzarà a Barcelona, l’any que ve, la 44a World Hospital Congress. 

-El 2017 presentem la candidatura per organitzar, i finalment la van adjudicar a Barcelona. Del 3 al 5 de novembre del 2020, l’IHF i La Unió organitzarem aquest congrés que en part respon a l’interès per la internacionalització de la Unió. El World Hospital Congress es fa cada any en un país diferent, fa vuit anys que no es fa a Europa –aquest 2019 es farà a Oman (Àsia)– i ara hi ha una forta atracció per venir al nostre continent. Preveiem que aquesta vegada vindran gairebé més de 1.500 directius de tot el món. Versarà sobre les transformacions en salut, com les afrontem a nivell mundial. Des de La Unió volem aportar la capacitat de gestió de totes les organitzacions i de tots els professionals a la transformació social.