Anar al contingut

TRASTORNS DEL SON

Apnees i insomni augmenten el risc de malalties

Són els trastorns del son més comuns. Una de cada quatre persones pateix insomni i en un 10% de casos resta qualitat de vida. Moltes vegades s'associa a depressió. Patologies cardiovasculars i accidents poden derivar de dormir poc o malament

Carme Escales

Apnees i insomni augmenten el risc de malalties

FERRAN NADEU

Son i salut són un binomi inseparable. No es viu saludablement si es dorm malament o de manera insuficient. Ho evidencien estudis que vinculen ictus, embòlies, arrítmies o càncer amb apnees, insomni o altres trastorns del son. I ho demostren, també, accidents de trànsit i laborals. Qui no recarrega les piles del seu organisme dormint bé i prou, augmenta el risc de contraure malalties. Prioritzar el son, amb la mateixa importància que una alimentació equilibrada i exercici físic és garantir a l’organisme els tres pilars de la salut. “La falta de son o el mal son, afecta la gana –propicia l’obesitat–, la vida sexual, l’humor, les relacions socials, el cansament i, per tant el rendiment escolar o laboral en definitiva, les capacitats mentals i físiques, tot sense excepció”, precisa el doctor David Gozal, considerat un dels experts més grans i investigadors transnacionals de medicina respiratòria i del son i els seus trastorns i patologies derivades. Gozal és catedràtic i director del Departament de Pediatria de la Universitat de Missouri.

“Dormir poc o malament afecta la gana, la vida sexual, l’humor, les relacions socials i el rendiment escolar i laboral”, assenyala el Dr. David Gozal.

   De tots els trastorns del son, l’insomni és el més prevalent. “Es calcula que afecta el 25% de la població (una de cada quatre persones). I en un 10% de casos pot ser fins i tot greu, ja que provoca mala qualitat de vida i moltes vegades és un factor de malalties com la depressió”, explica el pneumòleg que és al capdavant de la Unitat Multidisciplinària de Trastorns del Son de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Montserrat. Formen part del seu equip especialistes en neurologia, neurofisiologia, psiquiatria, psicologia, otorrinolaringologia, cirurgians maxil·lofacials, dentistes, endocrins, dietistes i infermeres. Perquè els problemes del son poden ser símptoma de multitud de factors, des d’un procés de dol, la desviació del septe nasal o l’acumulació de greix al coll, en casos d’obesitat. També poden causar-los la disfunció d’un òrgan, l’estrès i l’ansietat, o mals hàbits com privar-se del son per realitzar altres activitats en lloc de dormir, provant de recuperar més endavant les hores de son no concebudes o, simplement, sopar massa o utilitzar pantalles digitals just abans d’anar-se’n a dormir. Múltiples casuístiques i un desafiament comú que posa en risc la salut, propiciant el desenvolupament de malalties.

Malalties pròpies del son

Insomni i apnees són les malalties del son més comunes. Les segueixen altres patologies com la síndrome de cames inquietes, els comportaments anòmals durant el son i la narcolèpsia.

    Per insomni s’entén la “incapacitat d’adormir-se o mantenir el son adequat –7/8 h– que provoca mala qualitat de vida, malgrat un tractament amb mesures generals i consells, d’entrada, sense farmacologia», defineix el doctor Montserrat. El metge de família és el primer en avaluar els problemes del son i deriva a les unitats hospitalàries del son els casos en els quals, malgrat un òptim tractament fins i tot farmacològic, les dificultats per agafar bé el son o per mantenir les hores de son de qualitat adequades persisteixen.

    En les unitats especialitzades en trastorns del son s’estudien totes les possibles causes que impedeixen dormir, i dormir bé. Des dels aspectes psicopatològics, depressió o altres malalties, fins als hàbits que puguin estar causant l’insomni. Però la multipatologia que pot comportar la falta de son o el mal son fa que el problema es pot tractar des de la medicina primària, fins a qualsevol de les moltes subespecialitats mèdiques que s’ocuparien de detectar i resoldre’n les possibles causes.

   

“Sens dubte, la tendència actual a l’obesitat fa preveure que en un futur augmenti la prevalença de les apnees”, afirma el Dr. Montserrat.

L’apnea –interrupció de la respiració– és l’altre trastorn del son més freqüent. Se sol vincular al ronc, però, segons el Dr. Montserrat, “de tota la gent que ronca –un 40% de la població–, més o menys el 20% fa apnees”.

    L’obesitat és una de les causes d’apnea. Una vegada aplicades mesures de correcció, com pèrdua de pes, exercici físic, hàbits d’higiene del son, amb detalls com el dormir de costat, “si els símptomes secundaris –cansament, falta d’atenció o somnolència diürna– no desapareixen o disminueixen, pot estar indicat el tractament durant la nit amb una màscara nasal (CPAP)”, diu l’especialista de l’Hospital Clínic. Montserrat adverteix, a més, que “sens dubte, la tendència actual a l’obesitat fa preveure en un futur l’augment de la prevalença d’apnees”.

    Segons el psiquiatre Manuel Valdés, “l’obesitat sol associar-se a les apnees nocturnes i també a l’insomni de fragmentació –despertar-se durant la nit–, a afartaments nocturns, i al recurs del menjar per pal·liar estats emocionals negatius”. Psiquiatres i psicòlegs intervenen en tots aquests casos en els quals el ritme del son es trenca. També en cas d’insomni, doncs els estats depressius i d’ansietat són els responsables més grans de l’insomni i exigeixen tractament psiquiàtric i psicològic. La psicopatologia sol anar associada a l’aïllament social, desorganització d’hàbits i fins i tot a la inversió horària del son”.

Apnees i polisomnografia

L’apnea és la suspensió temporal de la respiració (entre 10 segons i un minut). Tal com explica la infermera de la Unitat Multidisciplinària de Trastorns de Son de l’Hospital Clínic, Conchi Ruiz, “hi ha apnees simptomàtiques i altres d’asimptomàtiques”. En les primeres, qui les pateix, durant el dia se sol sentir molt cansat, fins i tot presenta somnolència diürna. Es pot adormir en qualsevol reunió, en els trajectes en transport i en casos més greus, com al volant d’un vehicle. “Hi ha qui es desperta després d’una apnea amb la sensació d’asfíxia, i va al metge per això. D’altres, per la molèstia dels roncs a la parella”, diu Ruiz. En les apnees asimptomàtiques, el pacient no nota res, però la seva falta d’oxigenació per apnees es descobreix després d’haver patit “un infart, un ictus, una embòlia o arrítmies”, assenyala. “En una hora poden arribar a donar-se 30, i en una nit, de 300 a 400”. La polisomnografia és la prova que registra l’activitat cerebral, la respiració, el ritme cardíac, l’activitat muscular i els nivells d’oxigen a la sang mentre es dorm. Es pot realitzar a l’hospital o a casa. En funció del tipus i quantitat d’apnees, s’adapta un dispositiu (CPAP Pressió positiva contínua en la línia aèria), un ventilador que insufla aire des d’un aparell a través d’un tub i una màscara amb què el pacient dorm.

Investigació i tecnologia

El dispositiu de ventilació per als pacients que fan apnees (CPAP), gràcies a l’ajuda del qual la seva qualitat de vida millora notablement, va ser inventat el 1982 pel metge i professor australià Colin Sullivan. És una mostra de com la tecnologia ha contribuït a fer possible son de qualitat per a qui no dormir bé interferia en el correcte funcionament de les seves vides, amb el consegüent benefici també per a la seva salut. “Telemedicina i microelectrònica per a sensors portàtils –per recollir registres de pacients des de les seves pròpies cases– han sigut, al costat de la genòmica i la proteòmica, les tecnologies que més han aportat als tractaments de trastorns del son», segons explica l’investigador i professor de fisiologia de la Universitat de Barcelona, a la seva facultat de Medicina, Ramon Farré. En l’actualitat, algunes de les principals dianes d’investigació entorn de les patologies del son són, segons Farré, “els efectes de les alteracions del cicle circadià (canvis de cicle del son, per exemple en treballadors per torns), així com els efectes de les apnees obstructives –col·lapse de la via aèria superior– i de la fragmentació del son”. El grup UB-Clínic a què pertany Farré investiga en col·laboració amb equips espanyols, europeus i americans.

Hàbits d’higiene del son

Detalls que poguessin semblar insignificants poden aportar millores sorprenents a l’hora d’agafar millor el son. Disminuir la llum –a mesura que la llum del dia baixa, el cos genera melatonina– i els volums de so a l’aproximar-se l’hora d’anar a dormir són alguns d’ells. “Sempre que la persona presenti dificultat per agafar el son, l’ús d’ordinadors i tauletes just abans d’anar a dormir representa un problema”, afirma l’especialista en Pneumologia de la Unitat Multidisciplinària de Trastorns de Son de l’Hospital Clínic, Josep Maria Montserrat. “Tampoc es recomana realitzar entrenament físic a menys de dues hores d’anar a dormir”, afegeix. “I tot i que sigui molt fàcil de dir, aparcar els problemes és una molt bona opció per dormir bé”, puntualitza l’especialista. Altres mesures a tenir en compte com a benefici per a una correcta conciliació del son és no sopar de manera abundant, no ingerir begudes o aliments excitants (cafè, te, xocolata, alcohol...) durant la tarda i, si es fa migdiada, que aquesta no superi els 20 minuts. També es recomana mantenir un horari regular del son, ficant-se al llit i despertant-se a la mateixa hora en la mesura possible. I tenir sempre present que, com assenyala el Dr. Montserrat, “al son no se l’ha de buscar, ho és ell qui ha de trobar-nos”.

Els dos tipus d’insomni

Quan costa desconnectar i adormir-se, parlem d’“insomni de conciliació”, segons explica el psiquiatre de la Unitat Multidisciplinària del Son de l’Hospital Clínic, Manuel Valdés. “Aquest tipus d’insomni es tracta amb inductors del son, ja siguin farmacològics, hipnòtics o infusions, o higiènics (hàbits, rutines relaxants que afavoreixen la conciliació del son)”, assenyala. L’altre tipus d’insomni és el “de fragmentació”. En aquest, “el subjecte es desperta al cap de poques hores i passa la nit dormint a estones”, exposa Valdés. Aquest tipus d’insomni “es tracta amb antidepressius, tot i que el subjecte no estigui deprimit clínicament. És a dir, que pot no tenir símptomes per diagnosticar depressió. Es pot estar trist o vulnerable emocionalment, sense necessitat d’estar deprimit. Els insomnis de fragmentació poden expressar l’impacte emocional de situacions o esdeveniments negatius”, diu. “Sí que podria ser això el primer d’altres símptomes propis de la depressió que poden anar apareixent si l’insomni no es tracta”, conclou.

Temes: +Salut