Radioteràpia per curar les arrítmies

Cardiòlegs i radiòlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona han utilitzat per primera vegada a Espanya la radioteràpia oncològica per curar arrítmies, una tècnica que apliquen a pacients que no responen a altres tractaments i que poden veure’s abocats a un trasplantament cardíac.

L’aplicació d’aquesta tècnica per tractar les arrítmies té el seu origen als EUA, on fins ara s’ha utilitzat tan sols en una vintena de casos.

El cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar, Julio Martí, ha explicat que el tractament consisteix a sotmetre la zona del cor on s’origina aquesta disfunció a una dosi molt elevada de radiació (25 Grays en una sola sessió, quan l’habitual és una dosi de 2 Grays per tractar casos de càncer), per crear una cicatriu a l’àrea i eliminar així l’arrítmia.

Tècnica complexa

Martí ha reconegut la complexitat de la tècnica, que obliga a un elevat grau d’especialització dels professionals que hi intervenen.

"Hem de treballar de forma conjunta. En primer lloc, els radiòlegs, que són els que obtenen les imatges, després els cardiòlegs, per indicar el punt en què s’origina el problema, i, finalment, els oncòlegs radioteràpics, que defineixen el volum a tractar i com cal fer-ho", ha precisat el doctor.

El cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica, Manel Algara, ha assenyalat que la tecnologia de l’Hospital del Mar "permet definir el moviment del cor i la respiració i fer aquesta intervenció sense lesionar altres òrgans i estructures pròximes al cor".

Segons Algara, és una intervenció de curta durada, només 30 minuts, davant les més de dues hores que es tarda en una ablació amb les tècniques habituals, i es fa sota supervisió d’un cardiòleg per fer front a possibles complicacions.

Els pacients que es poden beneficiar d’aquesta nova tècnica són malalts amb patologia epicàrdica, és a dir, en els quals l’arrítmia té l’origen a la zona exterior del múscul cardíac.

També aquells amb patologies isquèmiques en les quals la lesió se situa a la zona externa del cor, pacients amb afectació cardíaca per malaltia de Chagas o d’altres amb alguna patologia isquèmica en fase de cicatriu que afecta l’epicardi i a la qual no es pot accedir des de l’interior.

"Són casos en què aquesta tècnica és la més indicada, ja que, segons Martí, l’avantatge fonamental és que la zona a tractar és de difícil accés mitjançant les tècniques habituals per cateterisme. Amb això, es pot definir perfectament el volum i l’àrea a tractar".

El primer pacient, un home de 64 anys

El primer pacient tractat amb aquesta tècnica és un home de 64 anys que pateix una patologia cardíaca anomenada displàsia arritmogènica del ventricle dret, en què el múscul cardíac es veu substituït per teixit adipós, en el qual es produeix de forma més fàcil arrítmies ventriculars.

En aquest cas, el pacient ja havia sigut sotmès, sense èxit, a tres ablacions per intentar resoldre el problema, l’última el mes d’octubre passat.

El malalt portava inserit un desfibril·lador al cor per evitar aturades cardíaques, però l’aparell ja no era útil a causa del mal que la malaltia havia generat al múscul cardíac.

Els cardiòlegs el van operar el 21 de desembre i, des d’aleshores, les arrítmies han desaparegut del tot, sense efectes secundaris de la radiació.

Els metges han reconegut, no obstant, que, amb aquesta tècnica la resposta a la radiació és més lenta i els efectes positius tarden una mica més.

Aquest cas és el segon amb aquesta patologia tractat al món amb radioteràpia.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

La displàsia arritmogènica del ventricle dret és una malaltia rara, d’origen desconegut i descrita originalment fa només 42 anys.

Els metges desconeixen la seva incidència exacta, tot i que és més habitual en homes i té una prevalença més alta en atletes i esportistes.