SITUACIÓ LÍMIT

L'ombra de la vaga plana sobre l'atenció primària catalana

Afectaria uns 5.000 metges dels CAP de tot Catalunya i tindria lloc a partir del 25 de novembre

Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega de feina, la "pèrdua de facultatius" i el baix pressupost

zentauroepp13955955 barcelona 8 09 2010 sociedad bcn inauguran el centre integra181105184936

zentauroepp13955955 barcelona 8 09 2010 sociedad bcn inauguran el centre integra181105184936

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

El 22 d’octubre, un veí de Sant Quirze del Vallès (Barcelona) va demanar cita a través d’internet per visitar el seu metge de capçalera, al Centre d’Atenció Primària (CAP) del municipi. L’hi van donar per al14 de desembre, és a dir, per a gairebé dos mesos després. Aquesta és una història real i, a més, molt representativa de l’extrema situació que viu el sistema d’atenció primària a Catalunya.

No hi ha res confirmat encara, però tot apunta que pròximament hi haurà vaga al sector. Afectaria uns 5.000 metges de capçalera, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de primària. Estaria convocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) i seria després del 25 de novembre, dia en què se celebren les oposicions per optar a 1.343 places de medicina de família i comunitària i a 208 de pediatria en territori català. A partir d’aquí, via lliure.

Aquesta vaga, si es convoca, es produiria 10 anys després de la que va tenir lloc el 2008, quan 38 centres de primària gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona es van mobilitzar contra la sobrecàrrega de feina, el col·lapse de les consultes i per una millora de la qualitat assistencial. Aquell any, el lema de la vaga era 'No m’explotis' i, en paraules d’Óscar Pablos, secretari d’atenció primària-ICS de MC, "moltes d’aquelles demandes continuen vigents avui". Ell mateix confirma que la possible vaga és una de les "mesures de pressió" que el sindicat està estudiant.

La Conselleria de Salut, que assegura que “oficialment no té constància de cap vaga”, admet que fa un parell de setmanes va mantenir una reunió amb el sindicat. "Ens van presentar una sèrie de reivindicacions i nosaltres hi estem treballant", assegura el departament a preguntes d’aquest diari.

Tres grans problemes

Segons Pablos, que matisa que "encara ha d’estudiar-se com seria la vaga", hi ha tres problemes que assolen l’atenció primària catalana des de fa anys. El primer, la "pèrdua de facultatius" des del 2010. "Els centres de primària han perdut entre 850 i 900 metges de capçalera, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs", afirma. El segon problema és el baix pressupost. "Només es destina a primària el 16,9% de tot el pressupost de Salut. Sempre és el més baix". I el tercer,l’"efecte retributiu de les retallades" de l’'era d’Artur Mas'. "Els professionals han perdut entre el 25% i el 28% del seu poder adquisitiu i les retallades no s’han revertit".

Pablos estima que, actualment, un metge d’atenció primària fa entre 30 i 35 visites al dia i, tot i que una cita estàndard dura entorn de 10 minuts, de vegades hi ha pacients que necessiten més d’una consulta. Això allarga les visites. Tot el cúmul de factors fa que sigui tan difícil "trobar una hora programada" amb el professional. "Molts metges estan començant a emmalaltir per aquesta situació que dura ja vuit anys. L’índex d’incapacitat temporal en metges de família no deixa de pujar. Patim una gran sobrecàrrega assistencial, no tenim límits ni de visites ni de pacients", afirma.

Falten 300 metges de família

Notícies relacionades

Segons dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, l’atenció primària va fer més de 46,5 milions de visites el 2017. En un manifest publicat el passat 4 d’octubre, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) afirma que no "es percep cap canvi tangible derivat de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (Enapisc)" que va ser aprovat fa 18 mesos per fer front a aquesta situació. CAMFiC demana un increment de 300 metges de família a tot el territori, ja que actualment Catalunya disposa de 7,2 metges de família per cada 10.000 habitants (la mitjana espanyola és de 7,6 i la de la Unió Europea, 9,5).

Aquesta societat mèdica també reclama, entre altres coses, incrementar un 50% les places de medicina familiar que ofereix el sistema MIR: el 1996 s’oferien 1.860 places de 4.400 (un 42% del total) però, actualment, només 1.774 (el 26% del total). La falta de metges de família contribueix a la sobresaturació que avui dia viu el sector.