Com es pot prevenir la caiguda de l'úter, bufeta i recte

Quan un òrgan es desplaça de la situació anatòmica, per un defecte en les estructures de suport –músculs i lligaments–, parlem de prolapse. La bufeta, el recte i l’úter són els tres òrgans que, amb aquest ordre de freqüència, poden veure’s afectats per un prolapse a la zona pelviana. El seu desplaçament no té una única causa. El restrenyiment és el primer factor de risc, tant en homes com en dones, per l’esforç repetitiu a l’intentar defecar. Per això, seguir una dieta rica en fibra ajuda a evitar aquest motiu. 

En el cas de la població femenina, es calcula que una de cada dues dones de més de 50 anys presenta algun símptoma vinculat al desplaçament d’algun òrgan a la zona pelviana. El de vagina i bufeta el poden causar, a més del restrenyiment, cirurgies del sòl pelvià, com la histerectomia, que és la intervenció quirúrgica per extreure un úter ––per diferents patologies, com presentar una tumoració maligna. També poden causar prolapse els parts complicats, de molt llarga durada, instrumentats (amb fòrceps o ventoses), o parts de dones d’edat més avançada. Com més parts es tinguin i més seguits siguin, més possible serà un prolapse, perquè els músculs i lligaments implicats en la subjecció de l’úter i la bufeta tenen menys temps de recuperació. “El part vaginal multiplica per dos el risc de prolapse respecte a la cesària”, precisa la doctora Cristina Gutiérrez, adjunta a la Unitat d’Urologia Funcional i Femenina de la Fundació Puigvert.

Edat i obesitat influeixen en el desenvolupament del desplaçament d’un òrgan pelvià. Amb els anys, els teixits que afecten músculs i lligaments tendeixen a deteriorar-se de forma natural, perden força i cedeixen més, per tant, perden funcionalitat com a suport de les estructures que aguanten, com l'úter i la bufeta. L’acumulació de greix en l’organisme és una altra causa de prolapse, per la pressió sobre l’abdomen. Per això també “esports d’alta competició que impliquin una pressió abdominal més exagerada, com l’halterofília, poden ser un risc del prolapse”, afirma la uròloga de la Fundació Puigvert.

La recerca sobre la patologia del prolapse enfoca el seu estudi sobre la predisposició genètica, ja que la fortalesa o l’elasticitat de teixits i lligaments s’hereten. La sensació de tenir un bony al baix ventre és un dels símptomes del prolapse. En casos més evidents, les estructures desplaçades poden fins i tot sortir del cos, a través de la vagina. Un altre símptoma són les molèsties en les relacions sexuals, i problemes per orinar o defecar.

La cirurgia és el tractament recomanat en prolapses que afecten el funcionament normal de l’organisme. Es calcula que una de cada deu dones se sotmetrà a una intervenció quirúrgica per aquesta qüestió abans dels 80 anys.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

El prolapse rectal és l’únic que afecta la població masculina, perquè, per les estructures de suport de la pelvis masculina, a la bufeta no li passa mai. En homes, a més del restrenyiment, una altra condició del prolapse rectal són “els problemes de factor neurogènic –que poden afectar la força del múscul–; les lesions medul·lars o les malformacions congènites”, segons explica la doctora Cristina Gutiérrez. “Totes aquestes problemàtiques les tracten els especialistes en coloproctologia”, afegeix.

L’atenció a la prevenció és la màxima del prolapse. Reforçar el sòl pelvià amb exercicis, com els de Kegel, exercitant la zona vaginal, ajudant-se de les boles xineses, o sense, permet mantenir en forma les estructures de suport pelvianes. El metge de capçalera ens pot derivar a les unitats de rehabilitació de les especialitats d’Urologia, Ginecologia i Coloproctologia, segons el grau i òrgan afectat. I fisioterapeutes o metges rehabilitadors, normalment de neurologia i traumatologia, són els especialistes idonis per indicar els exercicis correctes per a cada cas. Sense oblidar la importància de mantenir una dieta sana i equilibrada per evitar el sobrepès i restrenyiment.