ENTREVISTA

Gurch Randhawa: "Hem de normalitzar parlar sobre donació d'òrgans"

Aquest britànic expert en salut pública explica els motius que hi ha darrere dels que es neguen a donar-ne

zentauroepp45117487 barcelona 20 09 2018 entrevista con gurch randhawa foto ferr180925155457

zentauroepp45117487 barcelona 20 09 2018 entrevista con gurch randhawa foto ferr180925155457 / FERRAN NADEU

8
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Gurch Randhawa (Wolverhampton, 1971) és professor de Diversitat en Salut Pública a la Universitat de Bedfordshire i director del Centre de Recerca de Donació d’Òrgans i Trasplantaments al Regne Unit. "A mesura que el món va estant més globalitzat, hem de reconèixer que hi ha persones de diferents entorns socials i educatius amb diferents necessitats en la salut", explica. Randhawa, britànic d’orígens indis, ha participat recentment en el cicle 'Donació d’òrgans, una mirada cultural i religiosa', organitzat al Palau Macaya, de l’Obra Social La Caixa. 

-¿Els metges occidentals estan prou formats sobre diversitat?

-Varia. Per exemple, el nivell d’immigració d’un país influeix en els programes de formació dels metges. Al Regne Unit recollim dades sobre etnicitat, religió, classe social i educació que ens aporten molta informació sobre les desigualtats en salut. Això ens permet desenvolupar polítiques per afrontar-les. Els països que no recullen aquestes dades tenen davant seu el repte de saber si estan solucionant aquestes desigualtats o no.

-Vostè ha realitzat una àmplia recerca sobre la variació en les taxes de donació d’òrgans entre les diferents comunitats ètniques i de fe. ¿Quina és la seva principal conclusió?

-Que és una qüestió d’oferta i demanda. La nostra recerca demostra que les persones de l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh –comunitats arribades a Anglaterra fa dècades– tenen un risc de patir diabetis i hipertensió almenys cinc vegades superior que la població britànica blanca. I, quan tenen diabetis, tenen 10 vegades més possibilitats que una persona blanca que derivi en una malaltia renal. Les dades al Regne Unit també ens indiquen que un 10% de la població britànica és no blanca, però representa el 30% de les llistes d’espera per a un trasplantament. O sigui, estan representades tres vegades més en les llistes d’espera.

-¿A què es deu aquesta desproporció? 

-Els òrgans s’aparellen segons el tipus de teixit i la coincidència de grups sanguinis, per tant, un trasplantament és molt més probable si l’òrgan pertany a un donant del mateix origen ètnic que el receptor. Això és un problema, ja que els donants no blancs representen només el 5% dels trasplantaments. D’aquesta manera, és menys probable que els no blancs rebin un trasplantament i més probable que esperin més temps per a un trasplantament.

-¿Quina és la taxa de donació d’òrgans de les comunitats no blanques del Regne Unit? 

-Tot i que els no blancs representen el 10% de la població, només tenen una taxa de consentiment per donar del 40%. D’altra banda, les famílies blanques tenen una taxa de consentiment del 70%. Hem fet moltes recerques sobre això, entre les quals, un seguiment durant quatre anys dels pacients asiàtics i blancs amb diabetis. I es demostra el següent: en general, els pacients blancs amb diabetis segueixen bastant els canvis en la dieta i l’estil de vida, però no tant la presa de medicaments. Això provoca que la diabetis progressi més lentament. En el cas dels pacients asiàtics gairebé tots prenen el medicament al 100%, però no canvien ni la dieta ni l’estil de vida.

"El model sanitari dels països asiàtics es basa en les pastilles i injeccions. S’ha de mentalitzar la seva població de la importància de l’estil de vida i l’autocura"

Gurch Randhawa

-¿Per què?

-Perquè venen de països com l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh, en què el model sanitari cura el pacient amb pastilles o injeccions. Per això al Regne Unit intentem treballar amb els líders de les comunitats religioses per mentalitzar-los que els canvis en l’estil de vida i la dieta són més importants que la medicació. Perquè això només pot solucionar-se si dins de les comunitats hi ha gent de confiança que els parli de la importància de l’estil de vida i l’autocura.

-¿I quina és la solució perquè augmenti la donació d’òrgans entre les comunitats immigrants?

-La mateixa: fer que parlin de donació d’òrgans. Posaré com a exemple la meva religió, el sikhisme: jo, com que soc sikh, podria anar als temples sikhs i intentar fomentar-hi el menjar saludable, la dieta, l’exercici físic. Hem d’acceptar que tots morirem algun dia, així que hem de parlar de les cures en l’última etapa de la vida.

-¿La donació d’òrgans és un problema de salut?

-Sí. I és un dels més inusuals perquè no necessita que el sistema sanitari faci res: la donació d’òrgans és un problema de la comunitat i la seva solució, també. Al Regne Unit intentem conscienciar el Govern que el control de la donació d’òrgans i els missatges de salut han d’estar dins de les mateixes comunitats. Per exemple, per primera vegada aquest any el nostre Govern ha llançat un pla mitjançant el qual diferents organitzacions poden demanar diners per crear projectes relacionats amb la donació d’òrgans.

"Treballem amb els líders religiosos perquè transmetin els missatges de salut dins de les comunitats"

Gurch Randhawa

-Però entenc que són projectes els resultats dels quals es veuen a llarg termini

. -Sí. Per a coses com aquesta es necessita molt temps. Al Regne Unit fa gairebé 10 anys que hi treballem. A l’hora de treballar amb les comunitats religioses, el Govern sempre vol fer d’intermediari. I afers com la seguretat, el terrorisme o el ‘brexit’ tenen més prioritat que la donació d’òrgans i la salut.

-¿Hi ha motius religiosos per negar la donació d’òrgan

s? -Després d’haver entrevistat tots els líders religiosos del Regne Unit, hem vist que no tenen barreres religioses per a la donació d’òrgans, però, sí, preocupacions pràctiques, com, per exemple, si la donació retardarà l’enterrament o la incineració. A més, hi ha persones que no creuen en la mort cerebral, sinó en la mort del cor, per això hem de treballar amb aquests líders de les comunitats, perquè entenguin que una mort cerebral és igual que una mort del cor.

-Per tant, ¿la barrera principal per a la donació d’òrgans és la poca conscienciació?

-Exactament. El silenci dels líders és percebut com a indicador que la donació és una cosa dolenta, per això volem canviar aquest silenci per un diàleg constant. Els últims anys hem treballat amb comunitats religioses per incentivar aquestes converses. I també hem creat un pla d’acció anomenat 'Fe i òrgans’, en què els líders religiosos han escrit un fullet per a cada religió. El que és important és que està escrit per ells i no pel Govern, perquè així la gent hi confia més.

-Però teixir confiances comporta el seu temps. 

-Sí. Al Regne Unit, com que hi ha hagut casos de racisme, hi ha molta falta de confiança. No sé si ha sentit parlar sobre la generació Windrush, una gent de Jamaica i del Carib, arribada a Anglaterra els anys 50 i 60, que ara és deportada perquè el Govern no els va donar documents mai malgrat que han viscut tota la vida aquí i han pagat els seus impostos. Hi ha estudis que indiquen que si no ets blanc, tot i que tinguis les mateixes qualificacions, comptes amb menys possibilitats de trobar feina i, si en trobes, cobres menys. Així que s’ha de treballar la falta de confiança. Alguns líders religiosos –de manera legítima– diuen: "¿Per què ara que necessiteu òrgans veniu a parlar amb nosaltres? ¿On éreu quan necessitàvem ajuda amb la diabetis i la hipertensió?". Per això necessitem tenir un enfocament íntegre i treballar amb l’oferta i la demanda perquè, si no, no hi haurà confiança.

-¿Com més avançada està una societat, més a favor està de la donació d’òrgans

? -L’educació sí que hi ajuda, però la nostra recerca indica que la barrera més important en la donació d’òrgans és si tu i la teva família n’heu parlat en alguna ocasió. Si a l’escola, a la universitat, a la feina, es parla de la donació d’òrgans, tu també ho faràs. I, si no ho fan, tu tampoc ho faràs. Actualment a l’escola no se’n parla i crec que és el més important que podríem fer per solucionar el problema de la donació d’òrgans a Anglaterra.

"La barrera més important en la donació d’òrgans és si tu i la teva família n’heu parlat en alguna ocasió"

Gurch Randhawa

-¿Els metges d’atenció primària poden influir en les taxes de registre dels donants d’òrgan

s? -Estem fent el primer estudi del món per comprovar si l’assistència primària pot tenir un impacte en la donació d’òrgans, així que m’hauràs de fer la pregunta l’any que ve.

-¿Però en té cap sospita? -A Angla

terra un metge d’atenció primària té com a màxim set minuts amb cada pacient. És molt difícil aconseguir una cita, de vegades s’ha d’esperar dos o tres setmanes. Si vas al metge per un mal de coll, ¿com et sentiries si el doctor et comencés a parlar de donació d’òrgans? Potser pensaries: "M’està amagant alguna cosa". Així que, d’entrada, jo no crec que aquesta sigui la solució, però com a investigador he de ser objectiu i esperar els resultats.

-A Espanya, tot i que se suposa que per llei som donants tret que hàgim expressat el contrari, el que compta a l’hora de la veritat és l’opinió dels familiars del difunt. Excepte en un únic cas: quan va omplir en vida un document d’instruccions prèvies. ¿Com funciona a la resta de països europeus?

-És el mateix a tot arreu. Això posa èmfasi en la importància de les converses familiars, que han de tenir lloc en un moment normal, no quan la família està passant per la mort d’un ésser estimat. Per això hem de normalitzar les converses sobre la donació d’òrgans. 

-¿Augmenta a Europa la donació d’òrgans

? -El nombre de trasplantaments puja perquè hi ha més donants elegibles, és a dir, que compleixen les condicions. El problema és que les taxes de consentiment no augmenten. Si poguéssim augmentar al 80% les taxes de consentiment, resoldríem el problema de la llista d’espera per a trasplantaments.

Notícies relacionades

-¿A què es refereix amb "donants elegibles"?

-Els que pots identificar. Espanya és líder mundial en això perquè la infraestructura als hospitals és molt bona i permet identificar tots els donants elegibles. Això fa que el grup de donants sigui més ampli. I, tot i que la taxa de consentiments no augmenti, com que hi ha més persones identificades, hi ha més donants i més trasplantaments. Així que hi ha dos reptes: un, identificar més donants. I un altre, fer que augmenti la taxa de consentiment.

Temes:

+Salut