Anar al contingut

+ SALUT

Els nous hàbits sexuals disparen els contagis de gonorrea i sífilis

El 80% de persones sexualment actives tindrà algun contagi al llarg de la vida, la majoria sense transcendència. La gonorrea i sífilis són les dues infeccions que més han crescut. Les berrugues genitals (1% homes i dones) són la patologia més benigna

Carme Escales

Els nous hàbits sexuals disparen els contagis de gonorrea i sífilis

JOAN CORTADELLAS

El canvi d’hàbits en el comportament sexual, on la monogàmia es desdibuixa com a principal inclinació, i l’inici de les relacions és més precoç (entorn dels 14 anys), ha obert moltes més portes a la possibilitat de contagis veneris. El 80% de les persones sexualment actives patirà algun contagi al llarg de la vida, tot i que en la majoria d’infeccions (més del 80%) el virus no es manifestarà i desapareixerà sol.

“L’1% de les persones infectades desenvoluparà berrugues genitals, a partir del virus del papil·loma humà (VPH), que tenen cura. I entre un 15% i un 20% dels casos d’infecció per alguna infecció de transmissió sexual (ITS) pot evolucionar en patologia, perquè el virus protagonista del contagi persisteixi”, assenyala l’andròleg Álvaro Vives, responsable de la Unitat d’ITS de la Fundació Puigvert i cap del servei de Salut de la Dona a l’Hospital Universitari Dexeus. “Si fa vint anys vèiem un o dos casos a l’any de gonorrea o sífilis –dos de les infeccions de transmissió sexual més prevalents i que més han augmentat–, ara podem arribar a veure’n 12 o 13 cada dia”, informa Vives.

Les xifres oficials confirmen l’augment de contagis. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el 2016 es van notificar 1.447 casos de sífilis (90% dels quals, contrets per homes), xifra que representa una taxa global de 20,3 casos per 100.000 habitants, quan el 2007 van ser 3,2. La mitjana d’edat dels pacients infectats de sífilis va ser de 41 anys, el 8% dels casos totals tenia menys de 25 anys i es va registrar també el cas d’un menor de 15 anys. El mateix any 2016 es van notificar 2.704 casos de gonorrea (84% en homes), és a dir, 38 de cada 100.000 habitants, quan el 2007 havien sigut 5,3.

   

Tècniques més bones de diagnòstic, més cribratge i la multiplicació de parelles explica l’augment d’ITS

En general, en l’augment de registres d’ITS ha contribuït “mètodes de diagnòstic més i més sensibles, com les tècniques de biologia molecular. El creixement també es deu a l’aplicació de les polítiques de cribratge, sobretot, en el col·lectiu d’homes que practiquen sexe amb homes. Però el canvi de les conductes sexuals, basades en l’actualitat en la multiplicació de parelles amb què es tenen relacions, ha contribuït notablement a incrementar els contagis”.

Clamídia, més en dones

“De totes les ITS més comunes, l’única que es notifica més en dones que en homes és la clamídia”, apunta la doctora Maria Jesús Barberà, coordinadora de la Unitat d’ITS Drassanes-Vall d’Hebron. Segons afegeix l’especialista, si es diagnostica a temps no hi ha motiu perquè comporti conseqüències importants. Però si no es tracta, el seu contagi pot causar infertilitat.

L’any 2016 es van notificar 3.931 casos de clamídia, 55 per cada 100.000 habitants (quan el 2011 havien sigut 9,5), els 61% dels quals van ser dones i la mitjana d’edat, de 28 anys. El 25% tenien menys de 25 anys i el 19%, menys de 15. El principal símptoma de la clamídia i la gonorrea és la uretritis, la inflamació del conducte que elimina l’orina del cos –uretra–, i es manifesta amb l’expulsió de pus per la uretra i el penis. Quan afecta la zona rectal, també apareixen secrecions anals i dolor”, resumeix el doctor Mateu Espasa, facultatiu del Servei de Microbiologia en la Unitat d’Atenció Continuada de Drassanes-Vall d’Hebron. Segons afegeix Espasa, “en el cas de la sífilis, la primera manifestació clínica són les nafres, úlceres genitals que, si no es tracten, evolucionen amb lesions cutànies”.

Aquests símptomes poden tardar entre una setmana i tres a aparèixer. Només en el cas del VIH, des del moment del contagi fins a l’aparició dels símptomes deguts a la immunosupressió, poden passar anys. D’aquí la importància del cribratge en població de risc, per detectar portadors sense símptomes.  Aproximadament la meitat de les infeccions de transmissió sexual són asimptomàtiques.

Controls i tractament

“Parlem de població de risc en cas de persones actives sexualment sense parella estable i que no utilitzin la protecció del preservatiu en les relacions”, explica la doctora Barberà. “Si a més tenen antecedents d’infeccions venèries prèvies, això també és un marcador de risc”, puntualitza l’especialista.

Pel que fa al tractament de les ITS, les que són de tipus bacterià, com la clamídia, la gonorrea, la sífilis o el limfogranuloma, es tracten amb antibiòtics. Les contretes pel contagi d’un virus, com l’herpes, l’hepatitis o el VIH, es tracten amb fàrmacs antivirals.

   

Entorn de la meitat de les infeccions de transmissió sexual són asimptomàtiques i haver-les patit ja alguna vegada és un factor de risc

En el cas de la gonorrea, una cosa que preocupa la comunitat mèdica és l’alta resistència als antibiòtics del bacteri que la causa. Per això, el control de persones en qui es detecta aquesta infecció ha de ser molt més exhaustiu i intensificat i, sobretot, evitar el contagi.

Aquest és l’altre factor que s’ha de tenir molt en compte en les ITS. “Per definició, afecten sempre un mínim de dues persones, per tant, convé tractar el pacient i totes les seves parelles”, apunta el doctor Álvaro Vives sobre aquesta classe de patologies, que solen anar acompanyades d’un alt grau d’estigmatització socialment.

Programa de cribratge exprés. El novembre del 2016, la Unitat d’ITS Drassanes-Vall d’Hebron va engegar el primer programa de cribratge ràpid d’infeccions venèries de circuit complet –detecció, tractament i seguiment– de l’Estat espanyol, conegut com a Drassanes Exprés. És per a usuaris asimptomàtics amb risc d’adquirir una ITS: tenir múltiples parelles i no utilitzar protecció. “Un 25% d’usuaris són dones, i el 95% d'aquestes, heterosexuals», diu el Dr. Mateu Espasa, des del Servei de Microbiologia de la Unitat d’Atenció Continuada de Drassanes-Vall d’Hebron. Amb el programa Drassanes Exprés atenen de 20 a 25 usuaris al dia, el doble que a l’inici del pioner sistema de diagnòstic, disponible el mateix dia o en 72 hores si hi ha un cap de setmana al mig. “Tenim un 15% de nous casos a l’any, un percentatge molt alt per ser població sense símptomes, que demostra que continuen tenint relacions de risc, un problema greu de salut pública. Ara donem hora al cap de 5 dies, una inversió més gran ens permetria donar resposta a la necessitat actual”, conclou.

El VIH, la infecció més temuda. La recent incorporació de la profilaxi postexposició (PEP) i la medicació antiretroviral que atura la propagació del virus de la immunodeficiència adquirida (VIH) una vegada ja ha entrat en l’organisme, han aconseguit esborrar l’amenaça mortal d’aquest virus, que, no obstant, continua sent el més temut en les infeccions de transmissió per via sexual. A més, s’ha evidenciat un augment de gonorrea i sífilis en el col·lectiu de risc vinculat al VIH, que ja se sent protegit per la farmacologia i descuida el preservatiu. Segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Tansmissió Sexual i Sida de Catalunya, el 2015 es van comptabilitzar 865 nous casos del VIH, cosa que equival a una taxa anual de 12 persones portadores del virus per cada 100.000 habitants. És una xifra que s’ha mantingut estable els últims deu anys.  En el 89% dels casos van ser homes els encomanats. Precisament, perquè “des del moment del contagi fins a l’aparició dels símptomes deguts a la immunodepressió poden passar anys, és molt important el cribratge d’aquest virus de transmissió sexual en població de risc, per detectar les persones que en són portadores tot i que no presentin cap símptoma”, justifica des de la Unitat d’Atenció Continuada Drassanes-Vall d’Hebron el doctor Mateu Espasa.

Berrugues genitals o condilomes. El contacte directe per via sexual és la principal font de contagi del virus del papil·loma humà (VPH) i la seva manifestació més evident són les berrugues genitals. És la infecció més freqüent per via sexual, la que marca que un 80% de les persones sexualment actives en algun moment de la seva vida se’n contagiaran. Però la majoria de les infeccions són subclíniques o latents, en què el pacient no té lesions visibles, i, per tant, no sap que està infectat. “En realitat, hi ha més de 150 subtipus diferents del VPH”, segons explica l’andròleg en cap de la Unitat d’ITS de la Fundació Puigvert, Álvaro Vives. “Només l’1% de les persones infectades desenvoluparà les berrugues”, assenyala Vives, que apunta, no obstant, que “només pel cost de les berrugues genitals, que és la patologia més benigna, ja estaria justificat el cost-efecte de vacunar homes i dones”. El juny passat, el Govern va aprovar ampliar l’administració de la vacuna a homes que mantenen relacions amb homes, o en cas d’abús sexual, fins als 26 anys. “Però seria idoni –insisteix Vives– vacunar homes i dones homosexuals i heterosexuals abans de l’edat en què inicien l’activitat sexual, perquè avui, a més, entre les primeres pràctiques es dona molt la bisexualitat”, conclou.

Insistir en l’ús del preservatiu. Les berrugues genitals o condilomes causats pel virus del papil·loma humà, l’herpes genital, la infecció per gonococ (el bacteri que causa la gonorrea) i la clamídia, totes, infeccions més freqüents, es poden iniciar en els genitals o altres zones, com l’orofaringe (part posterior de la llengua, paladar tou, parets laterals i posteriors del coll i amígdales), o a l’anus. La penetració, vaginal o anal, sense condó és el risc més gran de contagi, però no l’únic. Compartir vibradors i utilitzar-los sense cobrir-los amb preservatiu; fluids que poden entrar en contacte amb ferides, fins i tot, utilitzar el preservatiu si no cobreix el penis fins a la base també en faciliten el contagi. En el contacte dels genitals amb superfícies amb fluid (lavabos bruts) el contagi és molt poc probable”, indica el Dr. Vives. Sobre sexe oral, la Dra. M.ª Jesús Barberà exposa que “els petons en principi no són causa de contagi, tret que hi hagi un herpes labial. Tampoc la pràctica del cunnilingus (sexe oral sobre els genitals femenins) és una font de transmissió rellevant. Sí que ho és la fel·lació (sexe oral sobre el penis) en el cas de la gonorrea, pel contacte de secrecions, ja que la faringe és niu d’infeccions. En el cas del VIH no passa si no hi ha lesions. En general, el risc més gran es dona en el contacte genital-genital i en la penetració anal”, afirma.

Temes: +Salut

0 Comentaris
cargando