Els nous hàbits sexuals disparen els contagis de gonorrea i sífilis

El canvi d’hàbits en el comportament sexual, on la monogàmia es desdibuixa com a principal inclinació, i l’inici de les relacions és més precoç (entorn dels 14 anys), ha obert moltes més portes a la possibilitat de contagis veneris. El 80% de les persones sexualment actives patirà algun contagi al llarg de la vida, tot i que en la majoria d’infeccions (més del 80%) el virus no es manifestarà i desapareixerà sol.

“L’1% de les persones infectades desenvoluparà berrugues genitals, a partir del virus del papil·loma humà (VPH), que tenen cura. I entre un 15% i un 20% dels casos d’infecció per alguna infecció de transmissió sexual (ITS) pot evolucionar en patologia, perquè el virus protagonista del contagi persisteixi”, assenyala l’andròleg Álvaro Vives, responsable de la Unitat d’ITS de la Fundació Puigvert i cap del servei de Salut de la Dona a l’Hospital Universitari Dexeus. “Si fa vint anys vèiem un o dos casos a l’any de gonorrea o sífilis –dos de les infeccions de transmissió sexual més prevalents i que més han augmentat–, ara podem arribar a veure’n 12 o 13 cada dia”, informa Vives.

Les xifres oficials confirmen l’augment de contagis. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el 2016 es van notificar 1.447 casos de sífilis (90% dels quals, contrets per homes), xifra que representa una taxa global de 20,3 casos per 100.000 habitants, quan el 2007 van ser 3,2. La mitjana d’edat dels pacients infectats de sífilis va ser de 41 anys, el 8% dels casos totals tenia menys de 25 anys i es va registrar també el cas d’un menor de 15 anys. El mateix any 2016 es van notificar 2.704 casos de gonorrea (84% en homes), és a dir, 38 de cada 100.000 habitants, quan el 2007 havien sigut 5,3.

   

En general, en l’augment de registres d’ITS ha contribuït “mètodes de diagnòstic més i més sensibles, com les tècniques de biologia molecular. El creixement també es deu a l’aplicació de les polítiques de cribratge, sobretot, en el col·lectiu d’homes que practiquen sexe amb homes. Però el canvi de les conductes sexuals, basades en l’actualitat en la multiplicació de parelles amb què es tenen relacions, ha contribuït notablement a incrementar els contagis”.

Clamídia, més en dones

“De totes les ITS més comunes, l’única que es notifica més en dones que en homes és la clamídia”, apunta la doctora Maria Jesús Barberà, coordinadora de la Unitat d’ITS Drassanes-Vall d’Hebron. Segons afegeix l’especialista, si es diagnostica a temps no hi ha motiu perquè comporti conseqüències importants. Però si no es tracta, el seu contagi pot causar infertilitat.

L’any 2016 es van notificar 3.931 casos de clamídia, 55 per cada 100.000 habitants (quan el 2011 havien sigut 9,5), els 61% dels quals van ser dones i la mitjana d’edat, de 28 anys. El 25% tenien menys de 25 anys i el 19%, menys de 15. El principal símptoma de la clamídia i la gonorrea és la uretritis, la inflamació del conducte que elimina l’orina del cos –uretra–, i es manifesta amb l’expulsió de pus per la uretra i el penis. Quan afecta la zona rectal, també apareixen secrecions anals i dolor”, resumeix el doctor Mateu Espasa, facultatiu del Servei de Microbiologia en la Unitat d’Atenció Continuada de Drassanes-Vall d’Hebron. Segons afegeix Espasa, “en el cas de la sífilis, la primera manifestació clínica són les nafres, úlceres genitals que, si no es tracten, evolucionen amb lesions cutànies”.

Aquests símptomes poden tardar entre una setmana i tres a aparèixer. Només en el cas del VIH, des del moment del contagi fins a l’aparició dels símptomes deguts a la immunosupressió, poden passar anys. D’aquí la importància del cribratge en població de risc, per detectar portadors sense símptomes.  Aproximadament la meitat de les infeccions de transmissió sexual són asimptomàtiques.

Controls i tractament

“Parlem de població de risc en cas de persones actives sexualment sense parella estable i que no utilitzin la protecció del preservatiu en les relacions”, explica la doctora Barberà. “Si a més tenen antecedents d’infeccions venèries prèvies, això també és un marcador de risc”, puntualitza l’especialista.

Pel que fa al tractament de les ITS, les que són de tipus bacterià, com la clamídia, la gonorrea, la sífilis o el limfogranuloma, es tracten amb antibiòtics. Les contretes pel contagi d’un virus, com l’herpes, l’hepatitis o el VIH, es tracten amb fàrmacs antivirals.

   

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

En el cas de la gonorrea, una cosa que preocupa la comunitat mèdica és l’alta resistència als antibiòtics del bacteri que la causa. Per això, el control de persones en qui es detecta aquesta infecció ha de ser molt més exhaustiu i intensificat i, sobretot, evitar el contagi.

Aquest és l’altre factor que s’ha de tenir molt en compte en les ITS. “Per definició, afecten sempre un mínim de dues persones, per tant, convé tractar el pacient i totes les seves parelles”, apunta el doctor Álvaro Vives sobre aquesta classe de patologies, que solen anar acompanyades d’un alt grau d’estigmatització socialment.