Carlos Macaya. President de la Fundació Espanyola del Cor i Cap de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Madrid

"A Espanya ja surt gent al carrer amb un cor artificial"

zentauroepp36316523 madrid  16 11 2016   el doctor carlos macaya miguel  antes d180903121827

zentauroepp36316523 madrid 16 11 2016 el doctor carlos macaya miguel antes d180903121827 / JOSE LUIS ROCA

6
Es llegeix en minuts
Carme Escales

Més de 30 anys de professió com a cardiòleg han fet de Carlos Macaya (Sarroca de Bellera, Lleida,1951) un bon lector dels avenços en l’àmbit mèdic en el qual exerceixen 4.000 professionals a Espanya. Ells revisen, reparen i trasplanten aquest òrgan que obre i tanca la porta de la vida i que, als 80 anys d’una persona, ha bategat més de tres mil milions de vegades i ha mogut més de 200.000 litres de sang. Un miracle –diu Macaya. El 1991, ell va intervenir un dels cors més valorats a Orient i Occident, el de la Mare Teresa de Calcuta. Amb ell repassem assoliments i reptes de la cardiologia i el que cadascú pot fer pel seu cor.

Del 25 al 29 d’agost, més de 30.000 cardiòlegs, cirurgians, internistes, biòlegs, a més de professionals del sector farmacològic han assistit al congrés europeu de cardiologia a Munic. És la trobada més gran d’experts en el cor i on es mostren els estudis clínics pivotals sòlids, amb milers de pacients que poden validar les hipòtesis. També es donen a conèixer les innovacions tecnològiques que tant han fet avançar la cardiologia.

La tecnologia, com a gran aliada de la medicina en general, ¿Quines solucions ha aportat a la cardiologia que quan va iniciar la seva carrera potser mai va imaginar?

La cirurgia cardíaca tal com històricament va ser concebuda ha sigut substituïda per intervencions mínimament invasives. El catèter, que jugava un paper de diagnòstic rellevant, detectant defectes estructurals i problemes elèctrics, i recollint mostres, ha passat a ser eina d’intervenció. A través dels catèters, que porten una cambra incorporada per veure millor les artèries i una pilota per implantar 'stents' –malla de metall que desobstrueix les artèries que porten la sang al cor. També podem dilatar vàlvules estretes i fins i tot implantar amb catèters pròtesis valvulars.

La ruïna per als fabricants de bisturís.

Bé, la cirurgia tradicional ha disminuït, sí. Ara cal reprogramar la formació, fins i tot canviar el nom de l’especialitat, ara són especialitats mixtes. Els cirurgians han assumit altres funcions. Però les connotacions positives quant a seguretat són immenses. S’estalvia temps, de sala d’operacions, del metge i la recuperació del pacient també és més ràpida, l’estada a l’hospital és més curta. Les pròtesis amb catèters són quatre vegades més cares que les intervencions tradicionals, pel cost de la tecnologia, tot i que la competència de les companyies tecnològiques han aconseguit abaratir-la. De tota manera, a curt termini el cost-benefici és molt bo, perquè per a pacients afectats de comorbiditat és molt més beneficiosa la intervenció mínimament invasiva. Més que el benefici de més intervencions en menys temps, ens fixem en aquells malalts amb problemes pulmonars als quals no els pots obrir el tòrax, que de cap altra manera no podrien superar una operació.

Els desfibril·ladors que veiem en molts llocs, el Sintrom que pren qualsevol pare de veí, i les notícies de morts sobtades ens han posat al cor en el punt d’atenció.

Sí, a Espanya hi ha un milió de persones que pateixen fibril·lació auricular –l’arrítmia cardíaca més freqüent–, que produeix trombes i embòlies, per evitar-les prenen anticoagulants. En el camp de les arrítmies s’ha viscut una gran revolució, en la qual Espanya se situa al mateix nivell d’altres països capdavanters, incloent-hi els Estats Units. I Catalunya ha sigut referent en l’arritmología moderna amb el descobriment dels germans Brugada, la síndrome que porta el seu nom. Les tècniques d’imatge i ultrasò han introduït el canvi més important, perquè ara es registra l’activitat elèctrica del cor de manera que es pot precisar exactament on es localitzen i com s’estenen els focus anòmals que donen lloc a les arrítmies, i es poden curar cremant-los amb electricitat o amb fred.

A Espanya hi ha un milió de persones que pateixen fibril·lació auricular, l’arrítmia cardíaca més freqüent

¿Quan creu que escriurem el titular sobre la primera persona que faci vida normal amb un cor completament artificial?

El cor artificial ja existeix. A Espanya ja hi ha persones que surten al carrer amb ell. Però el 70% d’elles no superen els sis mesos de vida, no són resultats prou bons i el cost és elevat. La tecnologia en aquest cas té encara un gran recorregut de millora, però està en desenvolupament continu. Es col·loquen en tractaments que denominem compassius, durant un temps breu a l’espera d’un trasplantament de cor humà d’un donant, o en casos en els quals no es pugui fer res més. Funcionen amb piles i són encara aparells bastant grans, cal anar reduint la seva mida.

¿Es donen casos de càncer de cor?

És molt estrany, el cor és un òrgan amb poques probabilitats de desenvolupar-lo. La majoria dels tumors que hi creixen són benignes, el maligne és realment una excepció. El cor es regenera molt poc, no és com la pell per exemple que s’està regenerant contínuament i per això té més possibilitats de desenvolupar melanomes. L’activitat del cor és molt mecànica, l’única agressió pràcticament que rep és únicament el seu estrès mecànic, no és com el pulmó, el fetge o l’esòfag, que estan més exposats a agressions externes.

¿Com maltractem principalment el nostre cor?

L’intoxiquem amb tabac, aquest 30% de la població que fuma, amb colesterol i amb la tensió alta. Espanya és el país amb més hipertensos després del Japó.

¿Això parla de com de malament ens prenem les coses?

A finals dels anys 50, els cardiòlegs Friedman i Rosenman van establir el vincle entre les malalties cardiovasculars i les personalitats del que van anomenar de tipus A, un patró de comportament obsessiu. Són les persones amb tendència a mostrar ambició, competitivitat i massa implicació laboral, impaciència, urgència temporal i actituds hostils. És clar que l’estrès desitjat, el de qui es proposa córrer 42 quilòmetres i s’hi prepara conscientment, no té res a veure amb l’estrès no desitjat i que no es pot gestionar. El que no és bo per al cor és el que no desitges. Cal sentir-se tan feliç com sigui possible.

Els efectes multiorgànics de l’obesitat són un cost social que val la pena prevenir

¿Sobrepès i obesitat preocupen molt els cardiòlegs?

Tant a l’Administració com a les autoritats sanitàries ens preocupa l’augment de l’obesitat. En els últims 30 anys, a Espanya hem empitjorat, les nostres xifres d’obesitat no assoleixen encara la dels Estats Units, però en el global d’Europa estem en les posicions més elevades, aquí registrem uns 100.000 infarts anuals, i hi ha al voltant de cinc milions de malalts amb algun problema cardiovascular, deixant de banda aquest milió de persones que pateixen arrítmies del que ja hem parlat. L’elevació de la pressió arterial no només afecta el cor, també el sistema respiratori, els ronyons i el cervell. Hipertensió i el trastorn metabòlic de la diabetis tipus 2 tots dos es relacionen amb el sobrepès i l’obesitat, i juntament amb el colesterol són els principals problemes cardiovasculars, però els efectes multiorgànics de l’obesitat són un cost social que val la pena prevenir.

¿Com?

Els hàbits saludables són la clau. I el sedentarisme no és l’únic factor de risc, perquè aprimar-se amb exercici sense cuidar l’alimentació tampoc és recomanable. I cuidar l’alimentació és important. El nostre cos necessita sal, greixos, una proporció adequada d’hidrats de carboni, greixos insaturats, proteïnes com el peix blau i fruita, sobretot la fibra de les fruites, menjar taronges i no només beure’n el suc.

Notícies relacionades

¿Però és just que qualifiquem aliments com la carn vermella d’enemic total?

L’alimentació, com més variada, millor. És cert que la carn vermella estimula la producció de colesterol en aquesta fàbrica que és el fetge, però una vegada a la setmana menjar carn vermella no és dolent. La carn de caça o el pollastre tenen menys greix. Segons paraules del metge suís Paracelso, “el verí està en la dosi” i, en general, mengem més del que cremem.

Temes:

+Salut