Anar al contingut

DESCOBRIMENT CIENTÍFIC

Un patró en el càncer de pulmó prediu l'eficàcia de la immunoteràpia

Un equip liderat per Manel Esteller troba una firma epigenètica clau per a l'aplicació de teràpies

La investigació ha sigut publicada en la prestigiosa revista de biologia 'The Lancet Respiratory Medicine'

Beatriz Pérez

Un patró en el càncer de pulmó prediu l'eficàcia de la immunoteràpia

JULIO CARBO

Predir la resposta en el càncer de pulmó a la immunoteràpia més utilitzada en oncologia (la teràpia amb l’anticòs anti-PD-1) és possible. Així ho revela un article publicat aquest dijous a 'The Lancet Respiratory Medicine' (la publicació més prestigiosa en l’àrea de la biologia i les malalties del pulmó) firmat pel català Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell).

La immunoteràpia està revolucionant el tractament del càncer, per això és important saber si el tumor respon

Aquesta investigació, que forma part d’un assaig clínic finançat per l’Obra Social La Caixa, mostra un patró epigenètic que serà clau en l’aplicació de la teràpia més adequada per a cada pacient amb l’objectiu d’allargar i millorar la seva qualitat de vida i de disminuir l’impacte de la toxicitat del seu tractament. L’assaig clínic, en què estan participant 100 pacients des de fa dos anys, s’està centrant en els tumors de còlon i pulmó (per la seva elevada incidència) i en els de pàncrees i cervell (per la seva alta mortalitat).

La immunoteràpia està revolucionant el tractament del càncer. El sistema immune, a més de lluitar contra els microorganismes responsables de les infeccions, s’encarrega d’eliminar les cèl·lules perjudicials com ho són les transformades als tumors. Però l’aparició d’un càncer significa que les seves cèl·lules han après a amagar-se del sistema immune, que no les reconeix i que, per tant, no les destrueix.

Treure la "disfressa"

La immunoteràpia actual aconsegueix treure aquesta "disfressa" de la cèl·lula cancerosa. És així com les cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, poden actuar-hi en contra. No obstant, existeixen diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. En càncers com el de pulmó, el melanoma i el de ronyó, només entre un 30% i un 40% dels pacients responen efectivament a llarg termini a la immunoteràpia. Per això és tan important conèixer prèviament si un tumor serà o no serà sensible a la immunoteràpia, tenint en compte, a més, que són fàrmacs cars i que no estan exempts d’efectes secundaris. 

"Els senyals epigenètics actuen com a interruptors de l’electricitat que encenen o apaguen milers dels nostres gens. Per tant, pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral utilitza per escapar-se del control del sistema immune", explica Manel Esteller.

Els tumors de pulmó que presenten una empremta epigenètica concreta responen "molt bé" a la químio en comparació amb els que no la tenen

Segons el metge, estudiant "centenars de tumors de pulmó", els investigadors es van adonar que aquells que presentaven una empremta epigenètica concreta (que ells van denominar Epimmune) responien "molt bé" a la quimioteràpia en comparació amb els que en mancaven. "Aquesta firma Epimmune es troba en un terç dels càncers de pulmó i presenta un enriquiment en limfòcits T i B, mentre que els pacients que no responen a la teràpia presenten un microambient tumoral ‘fred’ amb cèl·lules inhibidores de la immunitat", afegeix.

El següent pas futur és estendre aquest tipus d’estudis epigenètics a altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com per exemple utilitzant anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4.

0 Comentaris
cargando