Vall d'Hebron trasplanta amb èxit un fetge per a dues nenes

L’Hospital Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya, va fer el juliol passat el trasplantament d’un mateix fetgetrasplantament d’un mateix fetge per a dues nenes de 13 anys i 8 mesos, respectivament. A més, el donant era també un menor. Aquest procediment quirúrgic, anomenat trasplantament hepàtic ‘split’, està reservat únicament per a casos excepcionals, que requereixen un alt nivell d’experiència. Vall d’Hebron, de fet, només n’havia fet un una vegada, el 2002. Els hospitals madrilenys 12 de Octubre i La Paz també n’havien fet en la dècada de 2000, però des d’aleshores no s’havia tornat a realitzar en cap centre d’Espanya.

Les dues menors trasplantades estaven en una situació "molt crítica", en paraules de Jesús Quintero, metge adjunt en la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia, Suport Nutricional i Trasplantaments Hepàtics Pediàtrics de l’Hospital Vall d’Hebron. LaNaroa,la nena de 13 anys, patia una malaltia metabòlica que l’obligava a seguir una dieta molt restrictiva. D’altra banda,la Roma, el nadó de vuit mesos, patia una malaltia genètica rara, la síndrome d’Alagille, que li havia provocat unacirrosi hepàtica irreversible. En tots dos casos es tractava d’una situació mèdicament molt complexa, que només es podia resoldre amb un trasplantament.

"El trasplantament hepàtic ‘split’ és una intervenció d’alta complexitat, que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals, que aniran a parar a dos receptors", ha dit aquest matíRamón Charco, cap del Servei de Cirugia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d’Hebron. "Mentre es realitzava l’‘split’, o divisió del fetge, simultàniament, en dues sales d’operacions, es preparava les dues nenes per rebre l’òrgan. D’aquesta manera es reduïa el temps d’isquèmia, que és el temps que passa l’òrgan des que es para el subministrament de sang fins que es restaura", ha afegit Quintero. 

Gran experiència tècnica

El fetge del donant es va dividir en dues parts en un procediment que requereix una gran experiència tècnica, ja que les dues parts (així com les seves venes i artèries) han de funcionar perfectament. La part més petita va ser implantada a la Roma, el nadó. I, malgrat que se li va implantar una part molt petita de fetge, era massa gran per al seu cos i la nena va haver d’estar uns dies amb la ferida oberta abans de poder tancar-la. La resta del fetge va ser per a la Naroa, la nena més gran.

Aquesta nena de 13 anys va rebre l’alta hospitalària al cap de set dies ("ha tingut una evolució similar a la d’una apendicitis", ha destacat Quintero) i ja pot menjar carn i embotits. Està, segons els metges, totalment curada de la metabolopatia i del càncer de fetge. La Roma, d’altra banda, continua ingressada a Vall d’Hebron però la seva evolució és molt satisfactòria.

La intervenció quirúrgica d’aquestes dues menors es va produir el mateix dia en què en aquest hospital es van realitzar 14 actes de trasplantaments en 24 hores (Vall d’Hebron no diu quin dia va ser per respecte a l’anonimat dels donants). En total, van participar en tots més de 100 professionals i es van habilitar nou sales d’operacions. En l’operació de la Naroa i la Roma hi van participar 30 professionals. Els metges destaquen que la generositat de les persones difuntes i de les seves famílies és el que fa possible que d’altres puguin avui disfrutar d’una nova vida. "Quan la família decideix donar els òrgans del familiar acabat de morir està fent un acte d’altruisme sense precedents", ha destacat el doctor Quintero.

"La meva filla està tornant a néixer"

En la roda de premsa d’aquest dimarts hi han sigut presents les mares de les dues nenes trasplantades. "La Roma tenia molta picor. No podia dormir, plorava i cridava. De vegades li havia d’agafar les mans perquè es feia moltes ferides", ha relatat la Vanessa, la mare del nadó de vuit mesos i natural de Terrassa (Barcelona). "Al febrer va entrar a la llista d’espera. ¿El moment de la trucada que anunciava que hi havia un donant? Eren les vuit del matí... Vaig saltar d’alegria. Vaig recordar em tristesa la família del donant, gràcies a aquest nen la meva filla està tornant a néixer".

La Vanessa recorda com els problemes van començar al desembre, quan va ser amb la nena a urgències perquè li costava respirar. "Estava molt groga. Al cap de dos dies em van dir que estava molt greu i que m’esperava l’equip mèdic de Vall d’Hebron".

Notícies relacionades

L'Hospital Vall d'Hebron compleix 40 anys de trasplantaments amb més de 22.000 èxits

Pilates, ioga i meditació

D’altra banda, la Josefi, la mare de la Naroa, ha explicat que ella es va plantejar donar part del seu fetge a la filla. "Em vaig fer proves, però no va ser possible". Aquesta família s’ha desplaçat del País Basc a Barcelona perquè la nena fos tractada a Vall d’Hebron. "El problema de la Naroa era que tenia una dieta molt estricta, molt baixa en proteïnes. Menjava pràcticament només fruites i verdures. Això li condicionava molt la vida amb les amigues, mai es podia quedar a dormir fora de casa", ha explicat.

Pel que fa a les seqüeles futures, els metges són optimistes. "La nostra experiència ens diu que el trasplantament serà per a tota la vida. Però, és clar, ho sabrem quan les pacients tinguin 90 anys", ha dit Jesús Quintero. Actualment a Vall d’Hebron hi ha 10 menors esperant un fetge.