Anar al contingut

RÈCORD MUNDIAL

Mascaró: 10 generacions de metges en un sol cognom

L'oftalmòleg Fernando Mascaró ha investigat la seva genealogia: el seu primer avantpassat doctor va morir el 1712

Aquesta saga familiar és la més gran dedicada a aquesta pràctica i forma part de la història de la Medicina Catalana

Beatriz Pérez

Mascaró: 10 generacions de metges en un sol cognom

RICARD CUGAT

“Tant els Saramago com els Mascaró us heu dedicat a curar la ceguesa, tot i que de formes diferents”. Fa uns anys Pilar del Río, la vídua de José Saramago, va escriure aquestes línies a l’oftalmòleg Fernando Mascaró (Barcelona, 1945). Ell havia contactat amb ella després de descobrir que un avantpassat seu, també oftalmòleg, apareixia esmentat a ‘L’any de la mort de Ricardo Reis’. Aniceto Mascaró, nascut el 1843, va obrir a Lisboa l’Institut Mascaró, on va atendre la família del guanyador del premi Nobel. Aniceto ser, a més, l’inventor d’un sistema d’escriptura per a cecs anterior al braille i d’un mètode de lectura musical per a invidents.

Aquesta és només una de les moltes històries que s’amaguen darrere del cognom Mascaró, que aglutina 10 generacions a la branca de Barcelona i nou a la de Girona dedicades completament a la medicina. L’especialitat que més ha predominat en la família és la ginecologia, però l’atzar va voler que tant Aniceto com Fernando, amb més d’un segle de distància, fossin oftalmòlegs. Fernando Mascaró, actualment jubilat però que durant anys va estar al capdavant del servei d’oftalmologia de l’Hospital de Sant Rafael (Barcelona), va escriure un llibre sobre la seva genealogia: ‘Diez generaciones médicas de una familia catalana’ (Trialba). Ell pertany a la vuitena generació i el Llibre Guiness dels Rècords només té registre d’una família valenciana (els Barcia) que s’ha dedicat a la Medicina durant set generacions. La saga de la família Mascaró, que forma part de la història contemporània de la Medicina Catalana, les supera i és per tant la més gran dedicada a aquesta ciència aquí i més enllà de l’Ebre.

Fernando Mascaró va ser un dels pocs oftalmòlegs d’Espanya que en els 70 operaven el glaucoma congènit en nadons

Fernando Mascaró, a més, no és un oftalmòleg qualsevol. En els 70 va ser un dels poquíssims metges a tot Espanya que operaven el glaucoma congènit en nadons. “És una malaltia que augmenta la pressió dels ulls. En aquella època vaig operar més de 30 nens, gran part de fora de Catalunya, a l’Hospital de Bellvitge, eren molts perquè és una malaltia molt rara”, relata. També va ser pioner en l’ecografia ocular i durant 34 anys va impartir un curs sobre aquesta pràctica a la Societat Espanyola d’Oftalmologia. La sala d’operacions el va deixar fa una dècada i en l’actualitat fa algunes “visites simbòliques” ael Centre Mèdic Teknon.

Des del segle XVIII

El primer Mascaró metge del que es té constància, Salvi, va morir el 1712. Es desconeix la seva data de naixement, però amb ell va començar la genealogia que Fernando Mascaró s’ha afanat en estudiar. Aquest oftalmòleg guarda, per exemple, el títol que el seu rebesavi, Josep Mascaró i Cros, va haver de prometre el 1826 per poder exercir com a ginecòleg. I amb ell va prestar jurament de “no haver pertangut ni pertànyer a les societats secretes reprovades per les lleis, ni reconèixer l’absurd principi que el poble és àrbitre de canviar la forma de govern establert”.

El títol que el rebesavi Josep Mascaró i Cros va firmar el 1826 per poder exercir com a ginecòleg./ FERNANDO MASCARÓ

El besavi, avi i el seu pare de Fernando Mascaró van ser ginecòlegs. El besavi, Josep Mascaró i Capella, va ser a més regidor de Sanidad de l’Ajuntament de Barcelona i, al barri del Guinardó, el carrer de Mascaró va ser batejat així en el seu honor. “Mai em vaig plantejar estudiar una altra cosa que no fos Medicina –puntualitza Fernando Mascaró–. Em vaig decidir per l’oftalmologia perquè volia una cosa que fos quirúrgica i mèdica alhora”. Resulta, a més, que gairebé tots els membres de la família Mascaró s’han casat amb metges. Per exemple, la dona del mateix Fernando Mascaró, Mercè Zamora, també és oftalmòloga. Com ho és el fill de tots dos, Ferran Mascaró. I, actualment, tres nebots nets seus estan estudiant Medicina. La saga continua.

El besavi Josep Mascaró i Capella, ginecòleg, va ser regidor de Sanidad a BCN i té un carrer dedicat al Guinardó

La llarga carrera professional de Fernando Mascaró atresora diferents anècdotes. Recorda com, sent cap de servei de l’Hospital de San Rafael, va operar un coronel de l’exèrcit amb anestèsia general. Les cirurgies que avui dia es realitzen amb unes simples gotes d’anestèsia llavors requerien adormir el pacient per complet. “L’anestèsia general, en una persona gran, de vegades trastoca una mica. Aquest coronel es va trastocar bastant: demanava que li portessin una pistola per matar la monja de la sala”, rememora entre rialles l’oftalmòleg. Les al·lucinacions van ser tals, que va haver de tractar-lo el psiquiatre fins que, als dos o tres dies, el coronel va millorar. “Una tarda, a punt ja de donar-li l’alta, el coronel em diu: ‘¡Doctor, hem pres el Congrés!’. Llavors miro a la infermera i li dic: ‘Vaja, torna a estar malament’. ‘No, no doctor, l’han pres de veritat’, em respon ella”. Era 23 de febrer de 1981 i s’estava produint l’intent de cop d’estat a Espanya.

Fernando Mascaró parla amb entusiasme de la professió a què va dedicar tota la seva vida. La mateixa il·lusió l’ha posat per mantenir viva la memòria de la seva peculiar saga familiar. Per això aquest oftalmòleg va sentir que aquell fragment de ‘L’any de la mort de Ricardo Reis’ representava l’“epíleg” del seu llibre, ‘Deu generacions mèdiques d’una família catalana’. I per això potser Mascaró tanca el seu llibre donant-li les gràcies a Saramago.

El diàleg entre Saramago i els Mascaró

Escriu Saramago a ‘L’any de la mort de Ricardo Reis: “Puja Ricardo Reis per la Rúa do Alecrimy (...) va haver de detenir-se davant d’un vestigi de les altres eres (...) embotida en un muret que dona cap a la Rúa Nova do Carvalho, deia en lletra d’ornament Clínica de malalties dels Ulls i Quirúrgiques, i més sòbriament, Fundada per Aniceto Mascaró el 1870 (...) Va morir el tal Mascaró (...) potser per alguna banda visquin encara els descendents ocupats en altres oficis (...) si no fossin les famílies el que són, fútils, inconstants, aquesta vindria aquí a recordar a l’avantpassat curador d’ulls i altres cirurgies... (...)”. I li respon Mascaró a ‘Deu generacions mèdiques’: “Agraïm a Saramago el record del nostre avantpassat i li diem que sempre que hem sigut a Lisboa hem anat a veure la placa; l’última vegada, el 2013 i es conservava en perfecte estat”.

0 Comentaris
cargando