Anar al contingut

Nou abordatge terapèutic

Moure els ulls per descarregar tensió i traumes

L'EMDR, sigles en anglès de 'desensibilització i reprocessament per moviment ocular', és un abordatge terapèutic avalat per l'OMS amb què psicòlegs i psiquiatres tracten el sofriment incrustat en la ment que condiciona les nostres vides

Carme Escales

Moure els ulls per descarregar tensió i traumes

RICARD FADRIQUE

L’organisme humà és la màquina més poderosa que existeix. I intel·ligent. Tot el que la ment recull en estat de vigília, quan dormim el cervell ho processa. Es reinicialitza com a tasca important per a la nostra salut mental. En la fase REM (rapid-eye-movement), els ulls es mouen lateralment contrastant informació d’un hemisferi a l’altre. Emocions i records, imatges visuals i sensacions es mouen, com si s’airegessin en un procés de neteja. Però hi ha vegades que l’impacte emocional d’una vivència dolorosa és tan intens que el seu registre queda encriptat en racons de la ment pràcticament inaccessibles i no permet ser processat saludablement. Des de llavors, tota vivència que recordi o revisqui un sofriment similar connectarà amb aquell dolor primer, i condicionarà la vida amb pors, alertes, fòbies i tot tipus de limitacions que provaran d’evitar afrontar de nou un dolor similar.

«Si durant el son no es processa bé, hi ha el perill de desenvolupar estrès posttraumàtic. És a dir, davant de qualsevol estímul que pugui recordar la situació viscuda, s’activarà el sistema límbic, responsable del nostre estat emocional», precisa Benedikt Amann, cap de la Unitat d’Investigació del Centre Fòrum, Hospital del Mar, IMIM, i professor associat de la UAB. A les seves mans, com en la d’un miler de psiquiatres i psicòlegs a Espanya, hi ha una nova tècnica l’eficàcia clínica de la qual en pacients adults i adolescents amb diagnòstic de trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) ha sigut evidenciada científicament i avalada per l’OMS. El nom d’aquesta teràpia neurocientífica, EMDR, són les sigles d’'eye movement desensitization and reprocessing', que descriuen la seva activitat: el moviment ocular com a mitjà de desensibilització i reprocessament de records traumàtics. El moviment ocular bilateral induït comunica els dos hemisferis del cervell per provocar el ‘reset’ que de manera natural el cos fa mentre dorm (fase REM).

"Abusos sexuals o assetjament escolar són un gran factor de risc de presentar un trastorn de salut mental en l’edat adulta", assenyala el doctor Amann.

Duel, ansietat, depressió i fòbies

«Casos de negligència emocional o física en la infància, com els abusos sexuals o l’assetjament escolar, són un factor de risc molt gran de presentar un trastorn de salut mental en l’edat adulta», assenyala el doctor Amann. «Però totes les persones portem residus de vida que condicionen les nostres noves vivències. L’EMDR ajuda a processar aquells records que obstaculitzen l’avenç per creences negatives fruit d’aquestes vivències passades», explica la psicoterapeuta Isabel Soler. Després de treballar als Estats Units una desena d’anys amb víctimes d’abús sexual infantil, constata que l’EMDR permet dissociar l’emoció tan intensa del record de la vivència traumàtica, i permet processar-la com un record i no com una emoció. Així es rebaixa el dolor, al recordar. I es pot prosseguir vivint experiències sense témer connectar records que puguin aportar aquestes noves vivències amb el vell dolor de què l’EMDR ja ens ha desconnectat. «És interessantíssim veure com funciona en casos d’ansietat i depressió, però també en trastorns mentals greus com la bipolaritat, els trastorns addictius o l’esquizofrènia. Sempre paral·lelament al tractament farmacològic, aplicar EMDR és un accés elegant al cervell mitjançant el qual les cognicions negatives es transformen en positives», puntualitza el psiquiatre del Parc de Salut Mar.

«La regulació emocional és un antídot del trauma, i l’EMDR té per objectiu desproveir de l’emoció el record traumàtic perquè en realitat és l’emoció la que el fa traumàtic», puntualitza la psicòloga Dolors Capellades. En la seva consulta –foto–, treballa seguint el protocol de l’EMDR. «Es pot partir d’una imatge, de creences, pensaments que venen directament del lòbul frontal (espai del raonament); memòries emmagatzemades en l’hipocamp cerebral; però també pot ser punt de partida una emoció que guarda el nostre hemisferi dret o una sensació al cos. Aquest és l’avantatge de l’EMDR, que inclou tot l’organisme. Això ho fa una psicoteràpia neurobiològica molt completa», destaca Dolors Capellades.

Diversos estudis han mostrat taxes més altes de remissions completes de depressió utilitzant l’EMDR.

Senzill, respectuós i efectiu

El protocol d’aplicació d’EMDR s’inicia identificant els episodis traumàtics i la seva relació amb la simptomatologia actual del pacient. Visualitzant la imatge que representa la pitjor part del record traumàtic, el pacient valora en una escala de l’u al set en quin grau la cognició positiva és certa quan pensa en aquesta imatge. I del 0 al 10 valora el malestar subjectiu que sent. Els moviments oculars seguint els dits del terapeuta en recorregut horitzontal –també pot ser amb estimulació auditiva– o tocs suaus a genolls i mans sempre alternant dreta i esquerra, es van alternant amb les preguntes i la mesura del dolor al recordar.

Segons dades de l’Associació EMDR Espanya, «diversos estudis mostren una taxa significativament més alta de remissions completes de depressió utilitzant EMDR, en comparació amb el grup control. Redueix millor un dels predictors més importants de recaiguda depressiva que les psicoteràpies habituals».


El trauma és origen de malestar

Segons defineix la Reial Acadèmia de la Llengua, un trauma és un «xoc emocional que produeix un mal durador en l’inconscient». El psiquiatre Benedikt Amann ho descriu com «la vivència d’un esdeveniment advers de manera que influeix en la persona amb símptomes psicològics». «Víctimes de guerres, de violència de gènere, refugiats o nens abandonats tenen en comú el trauma», exposa la psicòloga formada en el tractament del trauma amb EMDR Isabel Soler. «El trauma és aquesta experiència que supera els teus sentits i la teva manera de raonar, i desperta el sistema límbic que és el que et portarà a fugir, a afrontar o barallar-te amb la situació, o a quedar congelat», prossegueix Soler. «Parlem de trauma quan quedem atrapats en la vivència, sense perspectiva per poder intervenir amb raciocini. És una cosa que passa molt ràpidament o que és massa intensa o duradora, continuada o difícil, o tot alhora», desgrana la psicòloga. «Hi ha molts tipus i nivells de trauma. El gran repte és accedir a l’origen per desvincular-lo de l’emoció que el va convertir en trauma», apunta la psicoterapeuta Dolors Capellades. «Un trauma simple, com podria ser viure un terratrèmol, amb dues o tres sessions d’EMDR es pot dissoldre. Altres de més profunds i distants en el temps poden tenir de sis a dos anys de tractament», informa el psiquiatre Benedikt Amann.

El ‘reset’ que tots necessitem

Durant la fase REM del son el cervell porta a terme una activitat gran i important. Processa tot allò que ha passat per la ment durant les hores de vigília, arxiva en la memòria el que és rellevant i descarta allò més buit emocionalment. Per fer-ho se serveix dels impulsos que envien d’un hemisferi cerebral a l’altre els moviments bilaterals dels ulls, a través dels ganglis basals. S’activa de manera natural la xarxa que connecta el sistema límbic i el còrtex frontal, estructures al cervell que controlen emocions i memòria. Estudis de neuroimatge demostren que en casos d’estrès posttraumàtic el cervell presenta una hiperactivació de l’amígdala del sistema límbic, on resideixen les emocions. L’esmentada hiperactivació impedeix l’accés al record que la provoca i és on l’EMDR entra a equilibrar. «Existeix també primera evidència que l’EMDR té la capacitat de modular els patrons d’activació i desactivació de la xarxa neuronal per defecte, un sistema cerebral que s’ha vinculat principalment amb el pensament autobiogràfic i introspectiu de la persona», segons descriuen en la ‘Revista de Psiquiatría y Salud Mental’ diversos psicoterapeutes amb motiu dels 25 anys del descobriment de l’EMDR com a tractament del trauma.

Tècniques que ens alliberen de patir

El gran avantatge aportat per l’EMDR és que, si bé s’acompanya de preguntes per part del terapeuta, les respostes són només orientatives per anar obrint camins d’exploració del cervell des del mateix cos. El raciocini i anàlisi dels fets no és el que dona peu a l’èxit de la teràpia. L’EMDR ajuda a organitzar i integrar aquestes memòries per l’escorça prefrontal, i porta més lògica, nova informació, obertura i perspectives a les esmentades memòries, i les deslliura de càrrega emotiva. Així, el resultat arriba abans i de manera més còmoda per al pacient. «L’EMDR forma part d’una gran xarxa de teràpies psicoterapèutiques que s’enfoquen al paper que el cos juga a l’integrar, processar i guarir els nostres assumptes mentals que ens afecten el funcionament», explica la psicòloga Isabel Soler. «Altres abordatges terapèutics poden ser la Somatic Experiencing, la Psychomotor Psychotherapy, el ioga per reduir trauma, el Trauma Resiliency Model o l’EFT (tècniques d’alliberament emocional), entre d’altres», afegeix. Per això, l’EMDR pot ser combinat i integrat a molts altres mètodes d’abordatge i tractament. Mentre que tècniques com el ‘mindfulness’ ajuden a descarregar-nos d’emocions estressants en l’ara, l’EMDR actua en l’origen del que fa que estiguem carregant amb emocions estressants des de fa temps.

Descobriment en un bosc

Francine Shapiro, una psicòloga nord-americana, caminava per un bosc com ho podríem fer qualssevol de nosaltres, amb preocupacions en ment. I en un moment donat es va adonar que allò que la pertorbava ho feia amb menys força a mida que la mirada als arbres la portava a moure horitzontalment els ulls d’un costat a un altre del camí. Era el 1987. Aquella experiència personal va ser el punt de partida del seu laboriós estudi sobre el poderós efecte d’aquest moviment ocular al cervell. La tècnica es va començar a utilitzar amb veterans de la guerra del Vietnam. Van ser els primers casos en demostrar com l’EMDR redueix símptomes com l’ansietat i la por associades al trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT). Des d’aleshores és habitual el seu ús després de catàstrofes, però també en casos de menor intensitat d’ansietat ha demostrat eficàcia. L’atenció dual, el record de la memòria traumàtica i les sensacions del cos acceleren el desbloqueig mental. L’Associació EMDR Espanya (emdr-es.org) recull estudis i avenços mundials..

Temes: +Salut

0 Comentaris
cargando