Investigadors de la Vall d'Hebron descobreixen com eliminar les cèl·lules dorments del càncer

Són les responsables de les recaigudes de pacients i de la resistència a tractaments

93de0cd9-0e71-4380-ae43-103848145b93-hd-web / periodico

2
Es llegeix en minuts
Efe / Barcelona

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han descobert com eliminar les cèl·lules tumorals dorments, causants de resistència als tractaments i de recaigudes de pacients aparentment curats, en una investigació que publica avui 'The Journal of Clinical Investigation'.

El treball ha sigut liderat per l’investigador del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del VHIO Héctor G. Palmer, mentre que la primera autora és Isabel Puig, del mateix grup, que han descobert una nova diana terapèutica que podria ajudar a eliminar aquestes cèl·lules resistents als fàrmacs i responsables de les recaigudes, l’anomenat factor epigenètic TET2.

Desenvolupament de fàrmacs

Palmer ha explicat que aquest descobriment, que obre la possibilitat de desenvolupar fàrmacs contra les recaigudes del càncer, ha sigut possible després de deu anys d’investigació, en els quals han col·laboratl’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la fundació Fero, l’Institut de Salut Carles III, Ciberonc i Cellex.

L’investigador ha recordat que un tumor està format per cèl·lules alterades que creixen i es multipliquen de manera contínua i incontrolada, però que existeixen mecanismes moleculars que són capaços d’imposar-se a aquest creixement obligant algunes d’aquestes cèl·lules a entrar en latència.

Fins ara, segons l’investigador, la majoria dels fàrmacs frenen el creixement dels tumors matant les cèl·lules que proliferen i no les que estan adormides, entre altres coses, perquè són indetectables i romanen en l’organisme com llavors, dispersant-se pel cos i sent resistents als tractaments.

Per motius encara desconeguts, en un moment determinat aquestes cèl·lules dorments es desperten, actuen com a cèl·lules mare, regeneren el tumor original i es propaguen a nous òrgans, cosa que es coneix com a metàstasi.

"Per als pacients és important confiar que els tractaments funcionaran i que, en cas de bona resposta, la malaltia no tornarà a aparèixer, però fins ara aquesta és una promesa que no se’ls pot fer, cosa que genera als pacients angoixa, pensant que poden recaure en el futur", segons Palmer.

Per identificar i aïllar les cèl·lules dorments, Palmer ha dit que ha sigut determinant l’activitat del factor epigenètic TET2.

"Aquest factor actua com si fos un director d’orquestra que condueix amb precisió l’activitat del genoma perquè es reculli ordenadament i obliga la cèl·lula a adormir-se sense perdre tot el seu futur potencial maligne", ha detallat l’oncòleg.

El treball ha servit per demostrar que l’eliminació artificial de TET2 serveix per matar totes les cèl·lules tumorals dorments, i això ho converteix en una nova diana terapèutica.

"Des que identifiquem el TET2 com el taló d’Aquil·les de les cèl·lules dorments, estem desenvolupant nous fàrmacs per bloquejar la seva activitat enzimàtica. Aquests fàrmacs permetran eliminar les cèl·lules resistents dels tumors i prevenir futures recaigudes" ha assegurat Palmer.

La investigació duta a terme amb aquestes cèl·lules dorments no només ha servit per identificar el TET2 com a possible diana, sinó que també ha permès definir un biomarcador per identificar aquestes cèl·lules dorments i resistents als tractaments.

Segons Palmer, "el TET2 és un enzim que rovella el genoma tumoral deixant una empremta (la 5-hidroximetilcitosina o 5hmC) que pot mesurar-se amb tècniques convencionals de laboratori. Nosaltres hem demostrat que una alta activitat del TET2 implica alts nivells de 5hmC i una possibilitat més gran de resistir als tractaments i que els pacients recaiguin".

Notícies relacionades

"Detectant les cèl·lules amb 5hmC podem predir si un pacient resistirà als tractaments i, per tant, si recaurà", ha dit Palmer.

Les dades de la investigació han demostrat que les cèl·lules tumorals dorments estan en diferents tipus de càncer com els de còlon, de mama, de pulmó, glioblastoma, melanoma i d’altres.