Les embarassades de risc es podran fer la prova de l'ADN fetal als hospitals públics

Totes les dones, de qualsevol edat, que presentin un risc alt i intermedi d’embaràs es podran fer la prova del’ADN fetal en sang materna als hospitals públics catalans. Aquesta nova mesura s’aplicarà a partir del setembre i s’anirà introduint de manera progressiva en el sistema públic. Així ho estableix el nou 'Protocol de seguiment de l’embaràs’, que actualitza el de l’any 2005 i que ha estat presentat aquest dijous per la consellera de Salut, Alba Vergés. Vergés ha matisat que el 80% dels embarassos a Catalunya no corren cap risc.  

Fins ara, dins del sistema públic català, el test de l’ADN fetal (que permet detectar precoçment anomalies cromosòmiques com la síndrome de Down, el de Patau o el d’Edwards) es realitzava únicament en embarassades d’alt risc i que eren més grans de 35 anys. I sempre per indicació mèdica, mai per sistema. Les altres havien d’anar a clíniques privades i costejar-se aquesta analítica, el preu de la qual oscil·la entre els 500 i els 700 euros. La cosa començarà a canviar, gradualment, en tres mesos.

La introducció d’aquesta prova en el sistema públic de salut vol, a més, evitar més de mil procediments invasius a l’any i, més concretament, unes mil biòpsies de cori i unes 200 amniocentesis. "L’amniocentesi [punció abdominal per extreure líquid amniòtic del fetus] comporta un lleuger risc d’avortament. A Catalunya es fan a l’any unes 4% amniocentesis innecessàries, perquè l’embarassada no estava en alt risc com inicialment es creia", ha explicat Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG). La prova de l’ADN fetal en sang materna és una simple analítica, no té cap risc i reduirà el nombre d’amniocentesis que anualment es realitzen a Catalunya.

El Protocol de Seguiment de l’Embaràs, l’elaboració del qual ha suposat uns 330.000 euros, busca, en paraules de la consellera Vergés, "desmedicalitzar l’atenció de l’embaràs normal tant com sigui possible", és a dir, que només hi hagi intervenció si existeix una indicació mèdica. I alhora, oferir "activitats preventives" i de promoció de la salut.

Detecció de la diabetis

Aquest nou protocol de l’embaràs, que respon a un dels objectius del Pla de salut 2016-2020, també avança la primera visita abans de les 10 primeres setmanes de gestació (fins ara es feia abans de les 12 setmanes) i inclou una modificació del destriament de la diabetis. Així, en les dones amb factors de risc (obesitat, antecedents familiars de diabetis o que hagin tingut un fill molt grans) s’avança al primer trimestre la detecció d’aquesta malaltia (abans es feia en el segon i tercer trimestre).

En l’actualització d’aquest document hi han participat més de 180 professionals, a més de la SCOG il’Associació Catalana de Llevadores.  Una altra de les seves novetats és la inclusió d’un destriament sistemàtic per detectar estats depressius i ansiosos, així com situacions de violència masclista. En aquest últim cas, cada professional haurà de trobar la manera més adequada per plantejar el qüestionari a la dona.

El document també incorpora millores en la detecció i actuació de casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues, a més d’actualitzacions en alguns destriaments de malalties emergents com ara el virus del Zika i la malaltia de Chagas.

Xifres de la natalitat catalana

A Catalunya van néixer el 2017 un total de 67.118 nadons, un 20% menys que fa 10 anys. Prop d’un 7% van ser prematurs, xifra que ha anat en descens en els últims anys. I també ha baixat el percentatge de cesàries realitzades des del 2013: si aquell any un 31,8% dels naixements van ser per cesària, el 2016 ho van ser el 27,4%.

Ha canviat, a més, el perfil de les gestants. A Catalunya, el 2016, el percentatge d’embarassades de més de 34 anys se situava en el 38,3%, mentre que el 2010 les més majors de 34 representaven el 29,3% del col·lectiu. Cada vegada augmenta més l’edat mitjana en què les dones tenen fills, de la mateixa manera que puja el percentatge de lactància materna: el 2016, un 87,5% de les mares alimentaven amb llet materna els seus nadons, una cosa recomanada pels metges.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Segons les dades aportades pel protocol, hi està havent, paral·lelament, un augment d’altres conductes saludables, com l’abandonament del consum de tabac. Si a l’inici de l’embaràs fumen un 22,5% de les dones, després del part només ho fan el 12,4%. Els experts recorden que la gestació és un bon moment per a la promoció de la salut i la prevenció, i per deixar de banda els mals hàbits.

Finalment, quant alsembarassos adolescents, la xifra ha descendit més d’un 25% en els últims tres anys, al passar d’un 22,8 per mil el 2013 al 16,7 per mil el 2016.