L'impacte de la reforma sanitària del PP que ara deroga el PSOE

La reforma sanitària que va aprovar el PP el 2012 (el Reial Decret Llei 16/2012) i que ara derogarà el PSOE, segons ha anunciat aquest divendres la portaveu i ministra d’Educació, Isabel Celaá, va deixar sense cobertura pública els immigrants irregulars. Però, a més de restringir l’accés a la sanitat, va introduir el copagament dels medicaments. Estrangers sense papers i pensionistes han sigut doncs els dos col·lectius principalment afectats per una llei que, des dels seus inicis, va generar un fort rebuig social.

Segons xifres del Govern del PP d’aquell moment, només el 2012 unes 800.000 persones a tot Espanya es van quedar sense targeta sanitària. Eren immigrants irregulars o familiars reagrupats (pares i mares estrangers que van venir a Espanya atrets pels seus fills, que aquí tenien ja els papers en regla). I també espanyols que se n’anaven fora a buscar feina i estaven més de 90 dies a l’estranger.

"Per a nosaltres la derogació d’aquesta llei és una bona notícia perquè suposa revertir una situació que mai no havia d’haver succeït", declara el president de Metges del Món, José Félix Hoyo. "La salut és un dret inalienable i, igual com l’educació, requereixpolítiques d’Estat", afegeix. Segons ell, el PP no va poder demostrar mai "cap benefici" dels promesos quan va aprovar aquesta reforma. "Va ser un decret populista, fet amb una visió a curt termini que no va produir cap despesa sanitària."

Amb motiu de l’aprovació d’aquesta polèmica llei es va crear la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (Reder), mitjançant la qual organitzacions i plataformes han deixat constància dels seus efectes sobre la salut i vida de milers de persones excloses. Així, des del 2014 Reder ha registrat (d’entre els molts més que han tingut lloc) 3.784 casos de persones que han quedat excloses del sistema sanitari. Entre ells hi havia embarassades, menors d’edat, persones amb càncer, amb el VIH o ancians, entre molts d’altres. Segons ha pogut saber aquest diari, aquest mateix divendres el Ministeri de Sanitat ha convocat Reder a una reunió el pròxim dia 20.

Augment de la mortalitat

Les conseqüències de la reforma sanitària van ser, en alguns casos, mortals. Així ho va revelar aquest any l’informe 'Els efectes mortals de perdre la cobertura sanitària', publicat per la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), segons el qual, la llei del PP va provocar un augment mitjà del 15% de la mortalitat dels immigrants irregulars. Les entitats li donen plena credibilitat.

El document analitzava l’evolució en la mortalitat de la població que resideix a Espanya de manera irregular i dels habitants amb accés garantit a la sanitat entre el 2009 i el 2015, i concloïa que a partir de l’entrada en vigor de la llei del 2012 es van produir 70 morts més a l’any que les que es produïen en el període anterior. És a dir, unes 4.000 morts durant aquests sis anys.

El cas català

A Catalunya, segons dades del CatSalut fetes públiques l’abril d’aquest any, hi ha actualment 114.573 persones estrangeres(un 1,53% de la població resident) que la reforma sanitària del PP ha deixat fora, però que són ateses igualment als hospitals catalans. El Parlament va aprovar el 2017 la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, una cosa que va permetre de nou l’accés al sistema públic de totes les persones residents a Catalunya, amb independència de la seva condició. El PP la va recórrer aquest any davant del Tribunal Constitucional (TC).

Tot i així, les entitats catalans denuncien que a Catalunya també es donen casos d’exclusió sanitària. Carlos Losana, portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària a Catalunya (PasuCat), explica que en els últims sis anys han registrat 300 casos de persones que, fins i tot vivint en aquest territori, no són ateses a cap hospital ni centre mèdic.

Són persones a qui se’ls denega la targeta sanitària perquè no tenen padró, una condició necessària per obtenir la targeta sanitària del CatSalut i, alhora, molt criticada per les entitats socials, que esgrimeixen que moltes d’aquestes persones no estan empadronades enlloc bé perquè viuen al carrer, bé perquè estan subllogades. "Aquests 300 casos són només la punta de l’iceberg del que pot estar passant. Els sistemes fallen", adverteix Losana.

Les urgències, de pagament

La PasuCat denuncia a més la "facturació de les urgències" d’alguns hospitals. Perquè, encara que la llei del PP estableix que qualsevol persona (posseeixi o no targeta sanitària) ha de ser atesa a urgències, això no s’està complint, denuncia l’entitat. "Les empreses privades que gestionen la facturació de les urgències, en principi, s’encarreguen de cobrar al turista, però que acaben aplicant el protocol de turistes a les persones residents a Catalunya sense targeta sanitària", explica Lomana.

Així, amb l’excusa de lluitar contra el turisme sanitari, hi ha moltes altres persones vulnerables a qui se’ls deneguen els seus drets. "Algunes s’endeuten i d’altres se’n van sense ser ateses", diu el portaveu de l’entitat, que a més es queixa que els hospitals no informen el pacient dels seus drets.

És el cas, per exemple, de Santiago (nom fictici), colombià de 25 anys, que va arribar a Barcelona l’estiu passat. Un dia va anar a les urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, on li van dir que s’havia d’operar d’urgències d’una hèrnia discal. Avui, aquest hospital públic li exigeix el pagament de 4.600 euros per l’operació. "Si ells m’haguessin dit que hauria de pagar, me n’hauria anat a la mútua que tinc pel visat d’estudiants", explica. 

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

La mútua tampoc no vol fer-se càrrec del pagament de l’operació, ja que diu que va ser una preexistència mèdica, però el Clínic diu que no. Com a conseqüència, és Santiago qui està pagant l’operació. Ja ha pagat més de 2.000 euros. "Tots esgrimeixen casos d’estrangeria per desentendre’s de casos així", conclou.

Un informe del Síndic de Greuges presentat a finals de maig desmunta les falsedats sobre l’ús que fan els immigrants de la sanitat a Espanya. Així, segons el document, el 94% dels exclosos a Catalunya pel Reial Decret Llei 16/2012 estan sans i, per tant, acudeixen poc als serveis. L’any 2016, van fer una despesa de poc més de 31 milions d’euros: un 0,42% del total del CatSalut. El 31% va ser deguda a activitat urgent i el 69%, a activitat programada.