A LA MATERNITAT

Infermeres jubilades fan de 'mares cangur' amb prematurs

L'hospital obre un programa de voluntariat per suplir el temps en què els pares no poden ser amb ells

El contacte pell amb pell és un dels mètodes més efectius per a nadons nascuts abans de temps

cmontanyes43460280 neonato180530165015

cmontanyes43460280 neonato180530165015 / JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Cada dia feiner de la setmana, durant unes hores, els dos extrems de la vida humana s’uneixen a la Maternitat de l’Hospital Clínic. Succeeix al servei de neonatologia, on romanen ingressats nadons prematurs, alguns amb serioses patologies. El Clínic va obrir fa un mes un programa de voluntariat per a jubilats (les apuntades, de moment, són 10 dones, entre les quals diverses infermeres), que fan de ‘mares cangur’ dels nens: els treuen de la incubadora, els despullen i els col·loquen dins de la samarreta per facilitar aquest contacte pell amb pell que van perdre per haver nascut abans de temps. Se’ls diu ‘cangur’ per la clara semblança amb la bossa on aquests animals porten les cries.

Els metges recomanen el contacte pell amb pell de mares i pares amb els seus nadons, especialment si han nascut prematurs. “Els nadons que fan ‘cangur’ estimulen el  tacte, oïda i olfacte. I a poc a poc reclamen cada vegada més aquest contacte. El ‘mètode cangur’ afavoreix la producció de llet materna i fa que els nadons s’alletin abans, a les 33 setmanes”, explica Erika Sánchez, coordinadora d’infermeria del servei de neonatologia de la Maternitat. És una pràctica que es duu a terme a tot el món des de fa anys i, alhora, una manera d’implicar els pares i mares en el desenvolupament del nadó.

“Els nadons que fan ‘cangur’ estimulen el  tacte, oïda i olfacte. Aquest mètode també afavoreix la producció de llet materna”

Erika Sánchez

Coordinadora d’infermeria del servei de neonatologia

La novetat de la Maternitat és que ara, amb aquest voluntariat, recupera l’experiència dels qui treballaven a l’hospital fins fa poc. A totes les voluntàries del programa, infermeres i altres professionals de l’àmbit sanitari, se’ls ofereix prèviament un curs de formació en prematurs i la seva tasca altruista ajuda, entre altres coses, a cobrir les hores en què els progenitors no poden dedicar-se als seus petits. De moment no hi ha homes inscrits en aquest voluntariat. Per a ells també estan obertes les portes, igual que per a professionals jubilats d’altres hospitals, i no només del Clínic. A més, la Maternitat està pensant a obrir aquest programa de voluntariat a jubilats d’altres perfils professionals.

Teresa Fusté és una de les infermeres inscrites en el programa. Es va jubilar fa tres anys després de dècades treballant en diferents serveis del Clínic, però sempre va tenir clar, diu, que volia fer un voluntariat. Ja era voluntària en altres projectes de la Maternitat quan va aparèixer aquest, que li va semblar molt interessant. “El contacte físic amb el nadó et fa sentir la vida a través dels seus batecs del cor, que es barregen amb els teus. És molt gratificant, perquè a més sents que estàs contribuint a la millora del nadó, al seu creixement, i fins i tot vas veient com evoluciona", explica.

El ‘mètode cangur’ estimula el tacte, oïda i olfacte del nadó.  JORDI COTRINA

Millora de salut

“Amb el ‘pell amb pell’ el nen està més tranquil, dorm millor, baixa la seva freqüència cardíaca i disminueix el temps d’estada a la incubadora”, certifica el cap de neonatologia de la Maternitat, Óscar García. “Per al nadó és com ser dins de l’úter, se sent recollit”, afegeix. El contacte físic és tan important que el ‘mètode cangur’ es fa fins i tot quan el nen està intubat. La idea d’obrir aquest programa per a jubilats es deu al fet que molts pares no poden estar sempre a l’hospital. De fet, són els propis progenitors que reclamen cada vegada més aquest servei, sobretot els que viuen lluny de Barcelona.

“Al principi només els fèiem companyia a les mares que estaven soles. Però ara també participem en el ‘mètode cangur’. I donem biberons”, explica per la seva banda Carme Casòliva, també infermera jubilada i participant del voluntariat. “Surts satisfeta. D’una banda, suplim les tasques dels pares que viuen fora i no se’n poden encarregar. I, d’altra banda, els traiem feina de sobre als infermers”.

“Al principi només els fèiem companyia a les mares que estaven soles. Però ara també fem el contacte pell amb pell i donem biberons”

Carme Casòliva

Infermera jubilada voluntària a la Maternitat

Notícies relacionades

Que els beneficis del ‘mètode cangur’ són palpables a simple vista no només ho diuen els professionals sanitaris, sinó també els pares i mares de fills prematurs. És el cas, per exemple, de la Sunara, que va donar a llum a l’Arthur fa poc més de 20 dies. El petit només tenia  26 setmanes (sis mesos i mig) de gestació i, des d’aleshores, roman ingressat a neonatologia de la Maternitat. Té la mà tan gran com el dit polze de la mare, que acudeix unes cinc o sis hores diàries per estar amb ell i fer de cangur. “Noto que ha millorat moltíssim. Està molt més espavilat i fins i tot plora més fort", explica la Sunara.

Davant la incubadora de l’Arthur, a més, hi ha una petita càmera que permet als pares veure el nen des de casa. “Està demostrat que veure el fill fa que la mare augmenti la seva producció de llet”, certifica Erika Sánchez. També a través de la càmera, la família de la Sunara, des del Brasil, pot veure el petit. I la fredor de la distància, amb un oceà pel mig, es dissipa tota l’estona que miren la mare estrènyer el nadó nu contra el seu pit.

El 7% dels naixements a Catalunya són prematurs

Segons Óscar García, els últims anys nombre de prematurs ha augmentat per diversos motius. Un d’ells és que <strong>la població té fills cada vegada més tard. </strong>Però n’existeixen d’altres, com que cada vegada es recorre més a <strong>tècniques de reproducció assistida</strong> com la fecundació in vitro, l’estrès laboral, el consum de tabac o els problemes de salut de la mare. <strong>BCNatal </strong>(que engloba els hospitals Sant Joan de Déu i el Clínic) té uns <strong>6.300 parts l’any. </strong>El 7% dels naixements a Catalunya són prematurs <strong>L’Associació de Prematurs de l’Hospital Clínic-Maternitat (ASPREM-HCM) </strong>es va crear el 2015 per <strong>recolzar les famílies</strong> i aconseguir ajuts per impulsar la investigació de la prematuritat. La prematuritat condiciona la vida del nounat i influeix en el seu<strong> desenvolupament neurològic,</strong> cognitiu i psicomotriu. També intervé en el seu<strong> aprenentatge.</strong>