Avenç científic

Un nou tractament combat la inflamació en teixits perjudicats per la diabetis

Aquest nou abordatge terapèutic podrà frenar la progressió de les complicacions cròniques associades a aquesta malaltia

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un grup internacional de científics ha desenvolupat un tipus de cultiu cel·lular d’autocondensació basat en cèl·lules pancreàtiques humanes modificades que tracta amb èxit la diabetis tipus 1, segons un estudi publicat a la revista especialitzada ‘Cell Press’.

"Aquest mètode pot servir com una estratègia curativa principal per tractar la diabetis tipus 1, de la qual hi ha 79.000 diagnòstics nous per any," va apuntar Takanori Takebe, científic del Centre Infantil de Cincinnati (Ohio, EUA) per a Cèl·lules Mare.

L’equip liderat per Takebe va dissenyar teixits amb cèl·lules pancreàtiques humanes modificades que són capaces de secretar hormones, com la insulina, per tractar aquest tipus de diabetis en ratolins.

"Aquesta és una malaltia potencialment mortal que mai no desapareix, per la qual cosa desenvolupar enfocaments terapèutics efectius i possiblement permanents ajudaria milions de nens i adults a tot el món", va assenyalar el bioenginyer.

Els científics van provar el seu sistema de processament amb cèl·lules d’òrgans humans donats, amb cèl·lules d’òrgans de ratolí i amb cèl·lules mare pluripotencials induïdes (iPS).

Reprogramades a partir de les cèl·lules adultes d’una persona, les cèl·lules iPS actuen com a cèl·lules embrionàries i poden formar qualsevol tipus de teixit al cos.

El procés d’enginyeria de teixits també utilitza dos tipus de cèl·lules progenitores en etapa embrionària que donen suport la formació del cos i els seus òrgans específics.

Els investigadors van combinar aquestes cèl·lules progenitores amb altres materials genètics i bioquímics per formar les cèl·lules pancreàtiques modificades.

Després de trasplantar aquesta barreja als ratolins malalts amb diabetis tipus 1, la malaltia va ser resolta.

Aquest tipus de tractament ja es podia trasplantar a pacients humans amb diabetis, però la taxa d’èxit de l’empelt era relativament baixa perquè els teixits perdien la seva vascularització, la qual cosa feia que fos difícil obtenir el màxim benefici de salut.

Notícies relacionades

"Necessitàvem una estratègia que garantís un empelt reeixit a través del desenvolupament oportú de les xarxes vasculars", va dir en aquest sentit Hideki Taniguchi, de la Universitat de Yokohama (Japó).

D’aquesta manera, Taniguchi i Takebe van aconseguir desenvolupar un tipus de cèl·lules que es poden vascularitzar després del trasplantament en ratolins, la qual cosa suposa un gran avenç per a aquesta tècnica de cura de diabetis tipus 1.

Temes:

Diabetis