Dia mundial de la malaltia

La meitat de les persones amb trastorn bipolar no està diagnosticada

Més d'un milió de persones a Espanya pateixen aquesta malaltia

zentauroepp31387957 suicidio170908180444

zentauroepp31387957 suicidio170908180444

3
Es llegeix en minuts
Efe

Prop d'un 2,6 % de la població mundial i més d'un milió de persones a Espanya pateixen trastorn bipolar, una "malaltia greu" que afecta el sistema nerviós central i sobre la qual segueix existint un gran "desconeixement", fins al punt que la meitat dels afectats no estan diagnosticats.

Aquestes són algunes de les dades que recull la Fundació Món Bipolar, que amb motiu del Dia Mundial del Trastorn Bipolar, que se celebra aquest divendres 30 de març, ha llançat amb els laboratoris Lundbeck la campanya #BipolarNoEsBroma, amb l'objectiu és conscienciar que aquesta patologia "no és cap broma, sinó una malaltia que s'ha de prendre molt seriosament".

El trastorn bipolar és una malaltia que afecta els mecanismes encarregats de regular l'estat d'ànim, per la qual cosa la persona que la pateix perd el control de les seves emocions i pateix tant episodis depressius com eufòrics.

Malgrat tractar-se de la sisena causa de discapacitat al món, encara existeix un gran desconeixement al voltant d'aquesta patologia. Les persones afectades triguen una mitjana de cinc anys a ser diagnosticades, i la meitat d'elles no segueix cap tractament.

Diagnòstic precoç

Per això, un diagnòstic precoç és clau per prevenir el deteriorament físic i cognitiu associat al trastorn i millorar la qualitat de vida dels que el pateixen. Així, l'entrevista clínica és una eina fonamental.

"Si un pacient comença a tenir símptomes psicòtics o depressius, i presenta antecedents familiars amb el trastorn, convé estar molt alerta i fins i tot començar a tractar-lo per no perdre temps", ha comentat a Efe el doctor Montes, cap de secció de psiquiatria de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal.

Al voltant d'un 50% dels afectats abandonen la medicació pel seu compte al llarg de la malaltia, segons la fundació, que explica que la majoria ho fa quan es troba bé.

"El problema arriba quan el pacient encara no està convençut de tenir un trastorn que és recurrent, i no accepta que pugui tenir nous episodis", ha explicat Montes.

L'impacte social de la malaltia és majúscul. Fins a un 45 % dels pacients amb trastorn bipolar s'han sentit discriminat en alguna ocasió, en més d'un 75 % dels casos veuen reduïdes les expectatives d'èxit en la vida i gairebé la meitat perd la feina.

Per Guadalupe Morales, directora de la Fundació Món Bipolar, el problema "més greu són les conseqüències socials, econòmiques, afectives i familiars, més que la malaltia". Tot això comporta un "patiment indicible, que contamina la vida de la família i de la mateixa persona molt més enllà del mateix trastorn".

"D'un problema de salut que és indubtable que existeix, les conseqüències són tremendes. Prop d'un 18% de les persones amb trastorn bipolar se suïciden, és una burrada. Això és degut a la situació, a la falta de possibilitats de seguir desenvolupant-se, a fugir del patiment", ha subratllat en una entrevista a Efe.

Discriminació

Així mateix, Morales ha criticat que "es doni identitat a una persona en funció d'un diagnòstic", cosa que "no deixa de ser un altre tipus de discriminació".

"Això és cosificar i fer un exercici reduccionista bestial. Això és una circumstància, una malaltia, un problema de salut que hauria de circumscriure's a això i no convertir-se en la identitat de ningú", ha afirmat.

Un altre aspecte que ha reivindicat Morales és el d'una "atenció sociosanitària en condicions" per abordar la malaltia. També el fet de conèixer els drets recollits en la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Notícies relacionades

"El gran problema és el terrible desconeixement que hi ha sobre els nostres drets. Si no els coneixem, 'com els podem reclamar?", ha manifestat.

En aquest sentit, encara que el tractament fonamental de la malaltia continua sent farmacològic, la psicoeducació és clau. "S'ha de realitzar un adequat aprenentatge de què és la malaltia, com funcionen els tractaments i quines pautes seguir. No hem d'exagerar, però sí conèixer-les", ha subratllat el doctor Montes.