Anar al contingut

demència epidèmica

Un estudi de la Fundació Maragall troba singularitats cerebrals en persones amb risc d'Alzheimer

En la investigació hi han participat 533 voluntaris sans i és la més àmplia duta a terme fins ara

L'hipocamp dels que reuneixen dos al·lels d'un gen implicat té menys volum de matèria grisa

Àngels Gallardo

Un estudi de la Fundació Maragall troba singularitats cerebrals en persones amb risc d'Alzheimer

periodico

La demència d’Alzheimer, la malaltia neurodegenerativa més devastadora i estesa entre els humans –a Espanya afecta 800.000 persones–, una de les menys investigades fins fa tot just un decenni, va quedant al descobert a mesura que s’estudien les seves vinculacions biològiques, genètiques i epigenètiques (influència social i ambiental), sense que això suposi augurar una solució eficaç a curt o mitjà termini, atès el complex entramat de causes que la motiven.

Un estudi clínic realitzat pel Barcelonabeta Brain Research Center (BBRC), centre d’investigació sobre l’Alzheimer de la Fundació Pasqual Maragall, ha observat que persones sanes portadores del gen que confereix el màxim risc de desenvolupar aquesta malaltia neurodegenerativa, l’APOE-e4, mostren unes significatives diferències en la morfologia dels seus cervells, sense que això permeti pressuposar si emmalaltiran o no.

La investigació és la més extensa, en relació amb el nombre de persones analitzades, que s’ha realitzat fins ara al món, indiquen els seus autors. Hi han participat 533 voluntaris sans, adscrits a l’estudi Alfa que impulsa la Fundació Maragall, una exclusiva borsa de voluntaris sans, nodrida amb 2.743 persones de 45 a 75 anys, la majoria d’elles vinculades a alguna persona afectada per l’Alzheimer, però que no manifesten símptomes de la malaltia.

Borsa de persones

La investigació ha detectat per mitjà de proves d’imatge, en concret d’una ressonància magnètica, que el nombre d’al·lels e4 del gen APOE observat en els analitzats determina el volum de substància grisa de què disposen en determinades àrees cerebrals. En les persones que tenen dos al·lels e4 d’aquell gen el volum de matèria grisa a l’hipocamp és inferior al de la mitjana de la població. A l’hipocamp s’inicia la neurodegeneració que defineix la demència d’Alzheimer. També han observat en aquestes mateixes persones un augment en el volum de la substància grisa al tàlem, el lòbul occipital i el còrtex dret frontal.

Aquest volum més gran podria estar induït pels processos inflamatoris que pateixen les neurones quan acumulen plaques de la proteïna betaamiloide, fenomen que es produeix en la fase prèvia a l’aparició de símptomes de l’Alzheimer.

Aquestes troballes es publiquen avui a la revista científica Alzheimer’s and Dementia. «La diferència morfològica observada en els analitzats no implica que hagin de desenvolupar la malaltia. És un factor de risc que serà objecte de noves investigacions», va indicar José Luis Molinuevo, director científic del BBRC. L’Alzheimer no és una malaltia hereditària, va insistir, excepte per a un 1% de la població portadora d’una concreta herència genètica autosòmica dominant.

Recents investigacions ja van indicar que les alteracions en el volum de la substància grisa del cervell en les persones amb alt risc genètic de patir Alzheimer es comencen a desenvolupar a partir dels 60 anys, edat que coincideix amb l’inici d’acumulació de la proteïna betaamiloide al cervell, una de les proves més sòlides de què es disposa per determinar un diagnòstic d’aquesta demència.

En tres grups

La investigació del BBRC, que finança La Caixa, es va iniciar obtenint el genotip –descripció del mapa genètic– dels voluntaris participants. Se’ls va distribuir en tres grups: un va reunir els analitzats que no tenien cap còpia de l’al·lel e4 del gen APOE; en un segon grup es va situar els que mostraven una còpia de l’esmentat al·lel, i en l’últim col·lectiu es va col·locar els que mostraven dues còpies de l’e4.

Al comparar les seves imatges cerebrals es va veure que la reducció de massa grisa era superior en el grup que tenia dos al·lels e4 del citat gen.

«No sabem per què unes àrees del cervell apareixen augmentades i altres no. No associem aquestes diferències amb l’edat dels participants. Pensem fins i tot que són morfològiques, potser sempre han sigut així en aquestes persones. En els mecanismes involucrats en les observacions es faran més estudis», va dir Juan Domingo Gispert, responsable d’investigació amb neuroimatge al BBRC.

Temes: Alzheimer

0 Comentaris
cargando