RECURS AMB RISCOS

Els sistema d'aire condicionat no s'adapten a l'ésser humà

El cos ha de modelar constantment la temperatura dels sistemes d'aireig per no emmalaltir

La sequedat de la refrigeració artificial efecta als bronquis i causa rinitis, faringitis i asma

ad3

ad3

3
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo / Barcelona

Els sistemes que condicionen l’aire per reduir la temperatura ambiental a l’estiu no són innocents fonts de benestar, sinó estructures complexes que obliguen els bronquis i la laringe a una contínua adaptació perquè el flux que finalment arribi a l’interior dels pulmons no difereixi en excés dels 35 a 37 graus en què es manté el cos humà quan gaudeix de bona salut.

L’adaptació a ambients que difereixen en excés d’aquesta temperatura fisiològica –els 20 graus d’un autobús mig buit o els 21 de vehicles privats i grans edificis d’ús públic, des de supermercats fins a cines– pot no ser perfecta i propiciar una rinitis que causi un degoteig nasal imparable, una faringitis que duri tot l’estiu, una contractura cervical o un refredat induït per algun dels virus respiratoris ubics en l’aire, adverteix el pneumòleg Xavier Muñoz, adscrit a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Tot depèn de la resistència individual –afegeix–. La tolerància al canvi de temperatura és com el dolor: cadascú el percep de manera diferent».

L’oxigen arruga

L’aire refrigerat és, a més a més, massa sec, i també exigeix que el cos el moduli. «L’oxigen que conté l’aire condicionat, d’una sequedat extrema, crema els conductes respiratoris –afirma Muñoz–. Les cèl·lules bronquials mantenen un esforç constant per humidificar l’aire que els arriba, fins a adaptar-lo a una temperatura fisiològica per a l’individu».

És fàcil comprovar les conseqüències de l’oxigen en qualsevol element viu, afegeix el pneumòleg: n’hi ha prou d’observar què passa amb una taronja que es parteix i es deixa a l’aire. «En un parell d’hores, l’oxigen la converteix en un fruit arrugat i envellit –diu–. L’organisme humà ha de defugir tots aquests contrastos: el cos és el que en realitat fa de condicionador de l’aire exterior», conclou Muñoz.

Els filtres de les torres de refrigeració dels grans edificis, igual que els dels sistemes d’aireig elèctric dels domicilis, han d’estar nets i amb un funcionament correcte, adverteixen els especialistes. Aquests filtres, i els compressors dels aparells domèstics que generen calor i condensen la humitat, afavoreixen que s’hi posin i hi creixin microorganismes que habitualment trobem en l’ambient, com per exemple el bacteri de la legionel·la o els fongs, un dels quals és l’aspergillus. Aquests microorganismes, segons adverteix el doctor Muñoz, proliferen més fàcilment en ambients que l’aire condicionat manté a 16 o 18 graus. «Sotmetre’s a aquesta temperatura baixa a l’estiu, durant diverses hores, fa que els bronquis s’acabin tancant. És molt perjudicial per als que tenen asma», assenyala el pneumòleg.

El consell general de metges i experts en sistemes d’aireig és mantenir ambients amb un confortable grau d’humitat i una temperatura situada al voltant de 25 graus. Aquests dos paràmetres eviten la irritació de la gola i de les fosses nasals. Però aquesta temperatura no garanteix en absolut un benestar universal, i per això ni és acatada en tots els domicilis, ni evita discrepàncies a casa o bé a l’oficina. Un estudi recent elaborat pel sector industrial de l’aire condicionat va revelar que només un 8% de les llars espanyoles mantenen la temperatura considerada correcta. La majoria recorre a l’aire massa fred, malgrat que, segons aquest mateix estudi, per cada grau que es fa baixar la temperatura augmenta un 8% el consum elèctric. El fred és, doncs, més car.

Hospitals i avions

Notícies relacionades

La regulació estable de la temperatura ambiental és de màxima importància als centres sanitaris, que concentren persones en situació de debilitat, més vulnerables a contagis ambientals.

Una investigació de difusió recent ha alertat, per una altra part, d’un problema antic i de difícil –o costosa– resolució: la poca salubritat de l’aire que circula als avions d’ús comercial. Aquell aire, d’acord amb el  treball esmentat, sorgiria directament del motor de l’avió, que arribaria, sense filtrar i amb una certa càrrega tòxica, a la cabina. Les companyies aèries disposen de tecnologia susceptible d’eliminar aquesta toxicitat, van assenyalar. 

Temes:

Calor Malalties