Salut només paga els fàrmacs innovadors contra el càncer si funcionen en els pacients

Les molècules farmacològiques que suposen una novetat en el tractament del càncer, els medicaments que aborden la supressió dels tumors des de paràmetres no explorats amb anterioritat, se solen incorporar immediatament, per raons òbvies, a l'arsenal terapèutic de què disposen els hospitals catalans. Allargar la supervivència d'un malalt de càncer, o intentar la seva curació, no té preu, coincideixen metges i ciutadans, però sí que pot resultar inassumible l'elevadíssim valor econòmic que la indústria farmacèutica aplica a aquests productes. La factura del càncer sempre és la més cara, en la sanitat pública i en la privada.

Una enginyosa iniciativa aplicada als principals hospitals de Catalunya que atenen els processos oncològics -un 60% del total- ha trobat la fórmula que permet accedir a aquestes innovacions sense per això arruïnar el sistema sanitari.

Aquests hospitals -Vall d'Hebron, Bellvitge, Can Ruti, Arnau de Vilanova o Joan XXIII, entre ells- incorporen les substàncies noves, comercialitzades, que en la seva fase d'assaig clínic han demostrat superar els beneficis de les seves predecessores en el tractament de determinats càncers, però el Servei Català de la Salut (CatSalut) només acaba pagant aquelles que realment funcionen en els pacients que les reben. El cost de les que no beneficien els pacients l'assumeix el laboratori farmacèutic que les va subministrar.

EL VALOR NO ÉS NOMÉS EL PREU

La iniciativa, proposada per la farmacòloga Anna Clopés, directora de política del medicament a l'Institut Català d’Oncologia (ICO), incorpora en la valoració que posa preu a un producte el concepte del benefici que proporciona. Ho han anomenat esquema de pagament per resultats, o risc compartit: una forma de coresponsabilització que ja han subscrit vuit destacades companyies farmacèutiques.

El model ha sigut experimentat en 882 pacients de càncer que han rebut 12 fàrmacs susceptibles de ser aplicats en 16 tipus de tumors diferents. En tots els casos, es tracta de molècules sorgides d'investigació sobre les bases genètiques del càncer, que ataquen específicament les cèl·lules tumorals sense afectar el teixit adjacent -denominades dianes terapèutiques-, o bé fàrmacs que seleccionen i potencien els sectors del sistema immunològic suprimit pel mateix càncer, cosa que reactiva les defenses naturals del cos.

Els pacients beneficiats patien càncers de còlon, pulmó, mama, ronyó, glioblastoma cerebral o mieloma. Entre un 60% i un 90% d'aquests tractaments van funcionar, van atacar la massa tumoral o van prolongar la vida dels malalts i, en conseqüència, Salut va pagar el seu cost. Entre el 10% i el 40% restant no va funcionar, i la factura va ser assumida pel laboratori productor.

“El marge d'incertesa que impliquen les innovacions oncològiques l'assumim junts: pacients, metges, gestors sanitaris i indústria -afirma Clopés, que també és directora de suport assistencial a l'Institut Català de la Salut (ICS)-. Per més alt que sigui el preu d'una diana terapèutica, si suposa la curació d'una persona val la pena apostar per ella. El valor es mesura pel benefici que aporta. Comprem resultats en càncer, no productes nous”. Aquest alt percentatge d'encerts, afegeix Clopés, sol coincidir amb el resultat dels assajos que van precedir l'autorització d'aquests medicaments.

UNA PRÀCTICA QUE S'OCULTA

La fórmula que calibra si una molècula innovadora funciona o no en un pacient difereix en cada tipus de càncer: en uns, s'observa l'evolució del tumor per mitjà d'un TAC a les 16 setmanes d'iniciat el tractament, en altres es busca la seva presència a les cèl·lules sanguínies. Cada pacient és diferent i el que funciona en una persona pot no ser eficaç en una altra, una variació que no altera el pacte de finançament: Salut només assumeix el cost de la teràpia que beneficia.

Convèncer la indústria farmacèutica que compartir aquest risc era una aposta guanyadora no va ser senzill. De fet, la majoria de països on es desenvolupen experiències semblants -Suècia, Holanda o Itàlia- no difonen l'existència dels seus programes de pagament farmacològic per resultats.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Els hospitals catalans en què s'aplica aquesta iniciativa, adscrits a la Xarxa Oncològica de Catalunya (XOC), atenen cada any una mitjana de 6.500 nous malalts de càncer, que no sempre poden ser candidats a rebre fàrmacs innovadors. “L'experiència resulta positiva: la indústria respon. L'objectiu és anar estenent aquest model a tants medicaments innovadors com sigui possible -afirma Josep Tabernero, director d'investigació a la XOC i responsable de l'atenció del càncer a l'Hospital de la Vall d’Hebron-. El pacient en resulta clarament beneficiat: li garantim l'accés a les noves molècules antitumorals, sense per això posar en perill la sostenibilitat del sistema. Fonamental”.

El cost del tractament dels malalts de càncer és el més elevat entre totes les patologies que afecten els éssers humans, i no només pel preu dels medicaments aplicats, sinó per l'elevada i creixent xifra de malalts atesos. Els fàrmacs que tracten l'esclerosi múltiple o la sida tenen preus molt elevats, però la proporció d'afectats és molt més baixa.