Les lleis contra el tabac redueixen la mortalitat per infart i els ingressos hospitalaris

Un informe constata els beneficis obtinguts a Espanya després de prohibir fumar a la feina i als bars

Els especialistes creuen que encara es pot millorar en qüestions com el preu, la publicitat i el control

zentauroepp38664923 tabaco170529171626

zentauroepp38664923 tabaco170529171626

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

L’entrada en vigor de les lleis espanyoles contra el tabaquisme del 2005, que entre altres aspectes prohibien fumar als llocs de treball, i sobretot del 2010, que augmentaven el veto a bars i altres àrees d’ús compartit, ha tingut un efecte beneficiós i immediat sobre la salut: entre altres aspectes, s’han reduït en un 15% els ingressos hospitalaris per malaltia obstructiva crònica, en un 10% el nombre de nens nascuts amb baix pes i entre un 5% i un 15% la taxa de mortalitat per infarts de miocardi.

Les dades, incloses en una monografia de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) publicada amb motiu del Dia Mundial sense Tabac, que se celebra demà, demostren que totes dues normatives, «rebudes al principi amb escepticisme», han tingut un «efecte clarament beneficiós» sobre la salut, destaca un dels coordinadors del treball, Esteve Fernández, investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i professor de la Universitat de Barcelona. Això sí, afegeix: «Hem d’anar més lluny. No  ens podem adormir en els llorers».

REDUCCIÓ DE L’1% ANUAL

Si els èxits sanitaris són una realitat és perquè les dues normes van tenir un efecte directe en el nombre de persones que fumen. Del 2006 al 2014, el percentatge d’adults fumadors es va reduir a un ritme anual de l’1%, en especial en els homes (ara són el 25%, pel 57% del 1987). També va baixar de 17 (1987) a 13 (2014) el nombre de cigarrets consumits al dia per la població fumadora activa. Així mateix, és força destacable la quantitat de persones que van decidir deixar de fumar i ho van aconseguir a partir de l’entrada en vigor de les dues legislacions.

La monografia, consultable a internet, l’ha fet el Grup de Treball sobre Tabaquisme de la SEE a partir de la bibliografia disponible. En general, diu Fernández, la tendència és positiva: per exemple, en una anàlisi de les polítiques nacionals en prevenció del tabaquisme a Europa, un dels estudis citats, Espanya estava el 2004 en el lloc 24 sobre 28 països, mentre que ara es troba en el 8 sobre 35. «La primera llei tenia llacunes, però es van arreglar en la segona i ara estem ben situats», insisteix l’especialista en salut pública de l’ICO.

MÉS FUM QUE A EUROPA

Tot i així, els especialistes de la SEE recorden com a aspectes negatius que la població adulta que fuma, l’esmentat 25%, encara és superior a la mitjana de la Unió Europea, o que els joves que s’inicien en el tabaquisme ho fan als 13,9 anys, abans que la mitjana europea. La majoria de fumadors respecten la prohibició de fumar, si bé el 5% encara continua fumant en el treball, el 9% en bars i restaurants, el 4% en discoteques i pubs, el 9,8% en vehicles oficials i el 2,2% en taxis.

Entre les llacunes del sistema espanyol, Fernández cita primer que els tractaments farmacològics per deixar de fumar no estan inclosos a la Seguretat Social. També creu que hi ha marge per apujar encara més el preu del tabac, que és un factor dissuasori, en especial entre els joves. «A la Gran Bretanya o Irlanda els paquets costen el doble», posa com a exemple. La SEE advoca per regular l’ús dels cigarrets electrònics en llocs públics, equiparant-los al tabac.

Entre els incompliments de les lleis, l’investigador de l’ICO i la UB comenta el cas de jardins i altres espais exteriors dels hospitals. «No s’hi pot fumar, però és fàcil trobar-hi gent fent-ho. Hi hauria d’haver més control i uns perímetres molt definits. Ja no és una qüestió d’exposició, sinó de consciència del problema», manifesta.

TERRASSES FORA DE LA LLEI

Pel que fa a les terrasses exteriors dels bars i restaurants, considera que la normativa s’hi incompleix sovint. «La llei estableix que no es pot fumar si les terrasses tenen sostre, encara que sigui de plàstic», explica. A més a més, diu Fernández, és «inconcebible» que es permeti fumar en algunes instal·lacions esportives.

Notícies relacionades

«Les campanyes d’educació sanitària als instituts són insuficients», prossegueix. També considera que s’hauria de crear alguna campanya per demanar als fumadors que no fumin davant dels seus fills i que a casa, per exemple, surtin al balcó.

L’especialista recorda, finalment, la moda de la picadura, que és el doble de barat i «s’hauria de legislar ja sobre això». «Molts joves s’inicien en el tabaquisme així, sovint de forma associada al cànnabis, com un fet social. El problema és que, encara que després deixin els porros, continuen amb el tabac», assegura. Fernández, tot i això, considera que el tabac s’ha «desnormalizat», fins i tot entre els joves. «Abans era una cosa guai, glamurosa, una manera de fer-se gran... Però ara tot això ha canviat».