Els científics veuen possible el final de l'epidèmia de sida

El virus que causa la sida, el VIH, difícilment es podrà eliminar de les cèl·lules del sistema immunològic que ha envaït, en què s’instal·la mimetitzant-se amb el seu genoma. Els que investiguen amb aquest objectiu, xoquen des de fa decennis amb una barrera que el fa inaccessible. Fins i tot quan se suprimeix gairebé totalment de la sang dels infectats que prenen rigorosament els fàrmacs indicats, el virus no desapareix dels denominats reservoris, uns nuclis que no s’alteren en presència dels medicaments, per a la desesperació de centenars de científics de tot el món. Per aquesta via, serà difícil acabar amb la sida, admeten, però potser sí que s’aconseguirà posar fi a l’epidèmia impedint que el virus passi d’una persona a una altra a través del semen, la sang o, en ocasions, la saliva.

  

 Aquest objectiu, amb freqüència qualificat d’utopia, torna a ser vist com a «factible», si s’aconsegueix executar amb precisió els plans que dissenyen desenes d’institucions públiques i privades de tot el món. D’inversions no en falten, en especial, des de les fundacions i fons que bolquen milions de dòlars en una mateixa direcció: que d’aquí «quatre o cinc dècades» la pandèmia de la sida hagi passat a la història.

  

 El primer requisit és assegurar que el tractament antiretroviral d’última generació –les innovacions farmacològiques que arriben als pacients occidentals– siguin accessibles de forma simultània per als infectats de la resta del món, a un cost reduït fins a un 300%, com passa actualment. «Si la infecció es tracta i controla adequadament de forma massiva als cinc continents, aquestes persones deixaran de ser transmissores del virus, encara que el segueixin tenint al seu organisme –explica Roger Paredes, investigador del laboratori IrsiCaixa de Badalona, que dirigeix el doctor Bonaventura Clotet–. Si el VIH no es transmet, la progressió de l’epidèmia es talla. Sense noves generacions d’infectats, la sida haurà desaparegut del món». A mesura que es morissin els actuals portadors del virus, conjecturen, aquesta extinció seria absoluta i definitiva.

  

  «És factible», reitera Paredes. «Hi ha moltes agències científiques que hi estan entestades», assegura. Aquest propòsit converteix en una trista ironia, segons el parer  de nombrosos metges, l’actitud gairebé autolesiva dels col·lectius informats i conscients que mantenen el seu acostament a la possibilitat de contraure el VIH mantenint relacions sexuals múltiples amb desconeguts i sense cap precaució.

INFECTATS A CATALUNYA

A Catalunya es manté estable i constant des de fa 15 anys la xifra de nous infectats anuals, uns 800, que nodreixen una estadística epidemiològica que sempre dóna la mateixa xifra d’infectats: uns 33.000 ciutadans catalans són portadors del VIH i reben tractament. Gairebé 130.000 en el conjunt d’Espanya.

  

 D’aquests 800, més del 65% són homes homosexuals, el col·lectiu social on no para de créixer la xifra de nous infectats pel VIH. Les entitats que els representen han sol·licitat a la Conselleria de Salut el finançament públic de tractaments preventius per als sectors homosexuals que es reconeixen com a persones en constant risc d’infecció pel VIH. Xifren en uns 1.500 els individus gais que, afirmen, es podrien beneficiar de la denominada teràpia de profilaxi preexposicional.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

    

Aquest tractament preventiu, instaurat a San Francisco (EUA), França i Anglaterra, es podria administrar de forma contínua i indefinida o bé únicament hores abans de mantenir una relació sexual arriscada. El conseller de Salut, Antoni Comin, s’ha mostrat partidari de participar en un estudi sobre el tema que podria precedir, o no, l’autorització de prevenció.