Autòpsies sense obrir el cos

Metges del Clínic i investigadors d'IsGlobal creen un mètode poc intervencionista per conèixer la mortalitat en països africans

Obtenen petites mostres de teixit punxant els òrgans que més solen emmalaltir, sense deixar cicatriu al cadàver

mjibanez32060560 barcelona 4 12 2015     jaume giro antoni plasenci160612170525

mjibanez32060560 barcelona 4 12 2015 jaume giro antoni plasenci160612170525

4
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

El cadàver dels éssers humans és un arxiu informatiu d’alt valor que permet als governs conèixer les raons per les quals moren els seus ciutadans i traçar les polítiques sanitàries adequades. Per aquesta raó, els països occidentals inverteixen en mètodes que no només certifiquen legalment les causes d’una mort, sinó que orienten de les patologies més recurrents. Quan el motiu de la mort no és clar, es recorre a l’autòpsia.

     Això no és així a tot arreu. En nombrosos països de l’Àfrica i el Sud-est Asiàtic, la majoria de ciutadans emmalalteixen i moren sense trepitjar un hospital, i són enterrats sense que quedi constància d’un diagnòstic que certifiqui per què han mort. Entre els que moren en un centre sanitari, són escasses les famílies que accedeixen a facilitar que es realitzi una autòpsia, que informaria del procés que ha resultat fatal –per raons religioses, s’oposen que un bisturí obri el cadàver–, de manera que no disposen d’un registre epidemiològic que quantifiqui les causes de mort de la població. Aquesta informació és imprescindible per traçar, entre altres, polítiques de prevenció de malalties o de vacunació.

    Aquesta greu circumstància ha mobilitzat un equip de patòlegs (especialistes a analitzar teixits) i epidemiòlegs adscrits a l’Institut de Salut Global (IsGlobal), de Barcelona, i de l’Hospital Clínic, que, de forma experimental, estan aplicant a Moçambic una eficaç modalitat d’autòpsia que denominen «mínimament invasiva» en què no utilitzen el bisturí, no obren el cadàver ni deixen cap rastre quirúrgic susceptible de molestar els familiars, però els proporciona informació: consisteix a punxar en quatre òrgans estratègics del cos per tal d’obtenir diminutes porcions biològiques que, una vegada analitzades, revelen dades sobre el motiu de la mort.

    Les punxades s’apliquen «a cegues», explica el doctor Jaume Ordi, patòleg del Clínic i coordinador de l’estudi d’IsGlobal. Sense saber exactament si el punt que s’analitzarà estava afectat per la malaltia que va resultar mortal, ni de quin mal es va tractar. Quan una primera punxada no informa de cap patologia, en fan diverses més als voltants del mateix teixit, o canvien d’òrgan. La prova es realitza a les zones que més habitualment estan vinculades amb una mort: el fetge, els pulmons, la sang i el líquid cefaloraquidi del cervell. La xeringa utilitzada per propiciar aquesta peculiar autòpsia extreu un centímetre cúbic del teixit o líquid, una petita porció que resulta suficient. La seva empremta serà imperceptible. «A vegades l’encertem, i de vegades no punxem a l’òrgan que va emmalaltir», explica Ordi.

    Les autòpsies poc intervencionistes d’IsGlobal es van aplicar entre el 2011 i el 2012 en 280 cadàvers de totes les edats, reunits pel servei d’anatomia patològica de l’Hospital de Maputo, a Moçambic. Els seus resultats es van comparar amb els d’altres autòpsies convencionals realitzades als mateixos cossos, aquesta vegada a Barcelona, al Clínic, ja que només d’aquesta forma va ser possible establir la validesa del mètode, requisit exigit a un assaig clínic. «Vam encertar en el diagnòstic d’un 75% de les causes de mort analitzades –assegura Ordi–, i això ho podem considerar un èxit si tenim en compte que es tractava de persones de les quals no teníem cap informació mèdica». Les principals malalties mortals detectades van ser meningitis, pneumònia, infeccions i diarrees. Els resultats s’han ofert a les autoritats sanitàries de Moçambic perquè puguin traçar plans preventius. 

Fundació Gates  

Aquesta forma d'autòpsia  Aquesta forma d'autòpsia no tindria sentit en un país occidental, ja que aquí se certifica rigorosament la causa d'una mort

«Aquestes autòpsies per biòpsia no tindrien sentit a cap país europeu, perquè aquí hi ha un registre exhaustiu de les causes de mort de la població: un metge firma el certificat de defunció que descriu el diagnòstic –explica Ordi–.  Som conscients que el que fem a l’Àfrica és un succedani d’autòpsia, perquè no és el mateix obrir un cadàver i tenir a la mà un pulmó que punxar des de l’exterior, a cegues, però la validesa dels nostres resultats és alta i, sobretot, ajudarà que les organitzacions d’ajuda financin projectes sanitaris».

Notícies relacionades

    IsGlobal preveu ampliar ara la investigació, centrant-la en 300 nens que morin a la mateixa capital, una zona amb altíssima mortalitat infantil i neonatal. Com en el primer projecte, la investigació serà totalment finançada per la Fundació Bill i Melinda Gates, que proporcionarà cinc milions de dòlars. Aquest pressupost ha de facilitar que l’equip d’IsGlobal formi metges de Moçambic i d’altres països africans en la realització d’autòpsies mínimament invasives, per tal que assumeixin aquesta funció i proporcionin dades de mortalitat als seus governs.

    Les entitats solidàries de salut habitualment són reticents a invertir en països que desconeixen les causes de mortalitat de les seves poblacions. 

Estadístiques amb autòpsia verbal

Del mètode que facilita aquesta informació en diuen “autòpsies verbals” i consisteix a desplaçar als domicilis dels morts tècnics que interroguen amb el màxim detall possible els familiars de qui ha mort. Què li va passar, quant temps va estar malalt, a qui suposen que va encomanar la malaltia i com i on es va produir la mort són algunes de les dades que proporcionen aquestes peculiars autòpsies parlades, que moltes vegades es realitzen fins a dos mesos després de la mort. “Així es tracen les causes probables de la mort a molts països de l'Àfrica i l'Àsia”, assegura Jaume Ordi, patòleg de l'Hospital Clínic.