Anar al contingut

ALIMENTACIÓ I HÀBITS SALUDABLES

¿S'ha de desterrar la carn?

Consumida amb moderació, la carn vermella i blanca és una excel·lent font de proteïnes, vitamines i minerals, i clau per a una dieta equilibrada

Carmen
HIERRO

Després que es fes públic l'informe del Centre Internacional d'Investigació sobre el Càncer (CRIC), de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que lligava el consum de carn vermella i processada amb un risc més alt de patir càncer, moltes persones van començar a preocupar-se, encara més, per la seva dieta diària. L'alarma va fer que l'OMS matisés després que no demanava que la gent deixi de consumir carn vermella processada, sinó que convé fer un consum moderat d'aquests productes.

El problema, com sol succeir amb tots els aliments, està fonamentalment en l'excés, més que en el producte en si. La carn, tant la vermella com la blanca, aporta al cos una gran quantitat de proteïnes de molt bona qualitat i també una gran varietat de minerals i de vitamines. Per tant, el consum moderat d'aquest grup d'aliments contribueix al bon estat de salut de les persones, al creixement i al desenvolupament dels teixits.

La primera diferència entre les carns és si estan catalogades en el grup de les vermelles o de les blanques. Les primeres -entre les quals hi ha la carn de vedella i de bou, i les vísceres com els ronyons, el fetge i el cor- deuen el seu color al seu alt contingut en mioglobina, proteïna que es caracteritza per ser una gran font de ferro.

Les carns d'au, com el pollastre i el gall dindi, i la de conill s'inclouen  en el grup de les blanques. La de porc és de difícil classificació, ja que depenent de l'edat de l'animal pot convertir-se en una o una altra. Així, es diu que és vermella quan el porc és adult i, no obstant, es pot dir blanca si es tracta de la carn d'un garrí.

La Societat Espanyola de Nutrició recomana que la carn vermella es consumeixi de manera ocasional, no més de dues i tres vegades al mes. La carn blanca es pot incloure en la dieta fins a tres vegades a la setmana.

La principal característica de la carn vermella és que aporta més ferro a l'organisme. No només per la quantitat, sinó també per la forma en la qual es presenta, més fàcil d'absorbir. Per la seva riquesa en ferro, destaquen les carns de caça. La de colomí conté uns 20 mil·ligrams de ferro per cada 100 grams. Les vísceres poden arribar als 10 mil·ligrams i la carn de cavall, fins a 4. Aquest alt contingut en ferro prevé les anèmies, encara que un excés s'ha associat al risc de patir problemes cardíacs, ja que és una substància oxidant.

ÀCID ÚRIC I COLESTEROL /Les carns presenten també més purines, compostos orgànics que al ser consumits es tradueixen en àcid úric, l'excés del qual pot causar gota. L'aportació de greixos en les carns vermelles també és més alt que en les blanques, inclosos els greixos saturats, de manera que l'abús en la seva ingesta pot derivar en problemes de cor i l'augment del colesterol dolent.

El pollastre, el conill i el gall dindi són carns amb menys ferro però amb proteïnes de més valor biològic. Són menys sucoses al no tenir greixos saturats però més aconsellables perquè no eleven els nivells de colesterol.

En tota mena de carns destaca, a més, l'aportació de potassi, magnesi, fòsfor i vitamines del complex B, sobretot B-12 i àcid fòlic. SFlb

Temes: +Salut

0 Comentaris
cargando