La tomografia OCT millora el diagnòstic del glaucoma

La tomografia de coherència òptica, coneguda com a OCT pel seu acrònim en anglès, s'ha popularitzat en els últims anys com una eina gairebé imprescindible per al diagnòstic o la confirmació de diverses patologies de la visió, i molt especialment del glaucoma, gràcies a la informació precisa i quantitativa que es pot aconseguir amb el seu ús. «L'OCT ens permet millorar el diagnòstic precoç, un detall essencial per abordar el glaucoma en les seves fases inicials», resumeix la doctora Isabel Canut, coordinadora del departament de glaucoma del Centre d'Oftalmologia Barraquer, a Barcelona. El problema del glaucoma és que no es manifesta en forma de símptomes fins que ja està bastant avançat i és més difícil actuar.

El glaucoma, que té com a origen un augment de la pressió intraocular, sovint per una causa genètica, es caracteritza per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses del nervi òptic. Per regla general, es manifesta amb una pèrdua gradual de la visió perifèrica, és a dir, l'angle de visió entre els afectats es va reduint i només conserven la zona central, com si hi veiessin a través d'un tub. Encara que hi ha casos congènits, acostuma a aparèixer als 40 anys i es generalitza a partir dels 60, amb una prevalença a aquesta edat de més de dos casos per 100 habitants.

Excepte casos excepcionals en què intervenen la mateixa morfologia de l'ull, el glaucoma no es cura, però sí que es pot convertir en una malaltia crònica que es tracta amb l'ajuda de gotes oftalmològiques, làser i fins i tot cirurgia. Un diagnòstic tardà o un mal tractament poden acabar en ceguesa total. De fet, el glaucoma és la segona causa de ceguesa en el món occidental, després de la degeneració macular. «La detecció precoç permet canviar el curs evolutiu de la malaltia», resumeix l'especialista.

L'OCT és una tècnica no invasiva  (es tracta d'un feix lumínic que no afecta el més mínim l'ull) i, a més, és molt ràpida (menys de cinc minuts per pacient) «que proporciona mapes de secció transversal in vivo del teixit estudiat», il·lustra Canut. Utilitza un concepte conegut com a interferometria de baixa coherència que ofereix una penetració lumínica en mil·límetres (entre 2 i 3 mil·límetres en el teixit estudiat) amb resolució axial i transversal en escala micromètrica. «En termes col·loquials

-prossegueix Canut- és com un TAC que permet fer uns talls ficticis del que volem analitzar». En el cas del glaucoma, el que s'analitza són el nervi òptic i la capa de fibres nervioses de la retina (CFNR), que en les primeres fases de la malaltia pateixen un aprimament, «així com les estructures de l'angle camerular del segment anterior», afegeix.

L'OCT és de gran utilitat, insisteix Canut, «perquè moltes vegades resulta difícil en l'exploració biomicroscòpica tradicional definir canvis i possibles pèrdues» de les fibres nervioses. Per aquest motiu, «cada vegada hi ha més tendència a complementar l'examen clínic amb proves d'imatge com l'OCT», afegeix la doctora. L'avaluació de la CFNR i la papil·la òptica per mitjà de l'OCT és el mètode més utilitzat per al diagnòstic i el seguiment del glaucoma, «ja que ofereix una valoració quantitativa, objectiva i d'alta resolució», explica la coordinadora de l'àrea de glaucoma a Barraquer.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

BASE DE DADES PER CONFIRMAR / L'OCT moderna ofereix informació numèrica sobre el gruix de les CFNR. També incorpora un software que conté una àmplia base de dades que s'utilitza per comparar la informació mesurada en cada pacient amb la de subjectes sans, «marcant així els límits entre normalitat i patologia», afirma Canut. En aquest sentit, un altre avantatge d'aquestes proves denominades estructurals (perquè analitzen les estructures anatòmiques) és poder disposar d'una valoració objectiva i personalitzada de cada pacient. «Sovint tenim sospites sense confirmar, i sortim de dubtes amb l'OCT», diu l'oftalmòloga.

Com a limitacions de l'OCT en el diagnòstic del glaucoma, Canut cita aquelles persones que tenen papil·les òptiques amb un patró morfològic diferent de l'esperat -sense que necessàriament sigui patològic-, «com els que tenen una gran miopia i la seva papil·la adquireix una disposició obliqua». El software està definit amb un patró de nervi òptic «que es podria catalogar com a estàndard, sense permetre anàlisis de variants anatòmiques», sentencia.