El trasplantament d'úter ja ha permès 4 naixements

Una de cada 4.000 dones al món es podria beneficiar de l'operació per arribar a ser mare

Els doctors Brännström (dreta), Díaz (centre) i Dahm, durant la primera operació de trasplantament d’úter, a Suècia, el 2012.

Els doctors Brännström (dreta), Díaz (centre) i Dahm, durant la primera operació de trasplantament d’úter, a Suècia, el 2012. / LENNART WIMAN

2
Es llegeix en minuts
Carme
ESCALES

El setembre de l'any passat naixia a Suècia el primer nadó del món engendrat en un úter implantat. Avui ja són quatre els nascuts així, i hi ha un altre embaràs en el tercer trimestre. A més a més, el setembre passat, el Regne Unit autoritzava el primer d'aquests trasplantaments, amb l'únic objectiu d'aconseguir la maternitat natural en dones que van néixer sense úter o a les quals per alguna causa mèdica se'ls ha hagut d'extirpar. El Regne Unit s'unia així a l'Aràbia Saudita, Turquia i Suècia, únics països on la llei permet el trasplantament d'úter.

Per què neixen dones sense úter o amb úters incapaços d'engendrar ho expliquen desenvolupaments defectuosos com els causats per la síndrome de Rokitansky. «És una alteració del sistema reproductor que afecta aproximadament una de cada 4.000 dones al món», precisa el doctor César Díaz, ginecòleg de l'Hospital de la Fe de València. Díaz va participar a Suècia en el primer trasplantament d'úter que va permetre el naixement del primer nadó d'una dona que havia nascut sense úter a causa de la síndrome de Rokitansky. «La impossibilitat d'engendrar, a més de ser a causa de l'absència d'úter, també es pot produir per malformacions en aquest òrgan o per la seva mida massa petita», afegeix Díaz.

PATOLOGIES/ A més de la síndrome de Rokitansky, «alguns miomes inoperables que condicionen avortaments de repetició, hemorràgies en el postpart, placentes enganxades a l'úter o tumors d'úter poden acabar derivant en l'extirpació d'aquest òrgan», precisa el ginecòleg de l'Hospital de la Fe.

Davant aquesta absència anatòmica o funcional d'úter, i quan la pacient no vol o no pot fer una adopció, ni recórrer a una maternitat subrogada, però tampoc desistir dels seus desitjos genèsics, el trasplantament d'úter és una solució.

SELECCIÓ DE DONANT / Les donants d'úter han d'estar sanes i tenir aquests desitjos genèsics complerts. «No han d'haver tingut cirurgies abdominals majors prèvies, com les de tipus pelvià, càncers ni grans miomes, infeccions, papil·loma, neoplàsies [multiplicació o creixement anormal de cèl·lules en un teixit de l'organisme], ni obesitat», informa el doctor César Díaz. «Tampoc han de patir patologies pulmonars ni cardíaques que poguessin comprometre l'embaràs en el nou organisme i, igualment, la funcionalitat de l'úter ha d'haver sigut provada amb gestacions prèvies amb nounats sans», precisa el ginecòleg.

En l'operació de trasplantament, s'extreu l'úter de la donant juntament amb una petita porció de la vagina i s'empalma amb la vagina de la receptora amb els vasos de l'úter donat per reconnectar-lo. Hi intervenen unes 40 persones, per torns. «Hi ha 11 cirurgians, anestesistes, personal d'infermeria, zeladors, auxiliars... Els equips es combinen i en el moment de reimplantar-lo sempre hi ha algú que ha intervingut en l'extracció de l'òrgan», precisa.

Notícies relacionades

Tan sols un any després del trasplantament, temps de precaució a l'haver-hi més possibilitats de rebuig de l'òrgan, es poden transferir els embrions, ja que totes les pacients han fet tractaments de fecundació in vitro abans del trasplantament. «No trasplantem la trompa perquè en investigació en animals es va veure que aquestes quedaven inservibles, s'obstruïen i provocaven un alt risc de gestació a la trompa en lloc de l'úter», aclareix Díaz.

Un cop es dóna a llum, si la pacient no desitja més embarassos, l'úter implantat s'extreu, per estalviar-se els efectes secundaris dels immunosupressors que intenten evitar el rebuig de l'òrgan.