Medicaments i una vacuna contra la celiaquia

La celiaquia continua augmentant a Espanya, exactament a un ritme del 15% anual. Al voltant d'un 1% de la població té aquesta malaltia, encara que els experts alerten que són moltes més les persones que la pateixen i que encara no estan diagnosticades.

Que una persona arribi a ser celíaca o no dependrà sempre dels seus gens. «La malaltia celíaca té un component genètic. El tens en els gens però pot ser que el desenvolupis o no», explica Natalia López, responsable de la Unitat de Celiaquia del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Clínic Sant Carles de Madrid. De tota manera, el motiu de l'activació encara està sent investigat.

Aquesta malaltia es pot donar a qualsevol edat després de la ingesta de gluten. Però no tots els celíacs saben que ho són. Alguns ni tan sols en tenen símptomes. «Poden estar asimptomàtics del tot i que ho descobreixin per una troballa casual, o perquè es comprova si ho és pel fet de ser familiars d'un cas que s'acaba de diagnosticar», diu Gemma Castillejo, metge responsable de la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que col·labora amb l'Associació Celíacs de Catalunya.

MULTISISTÈMICA / D'altres sí que pateixen diversos símptomes, de més o menys gravetat. A nivell de l'aparell digestiu es poden patir diversos trastorns com ara diarrees, vòmits, dolor abdominal o distensió abdominal. «També es poden produir anèmies, osteoporosi, problemes de fertilitat, lesions cutànies… Pot afectar pràcticament qualsevol òrgan del cos», explica Castillejo.

El diagnòstic de la celiaquia és fonamental. «Es pot dilatar fins a sis i set anys des que comencen els símptomes», afirma Castillejo. Per a la seva diagnosi s'estableixen diversos criteris a seguir: la sospita clínica, és a dir, que el metge relacioni els símptomes amb un possible cas de celiaquia; una anàlisi, que mostra els anticossos positius contra el gluten; un estudi genètic, per veure si hi ha compatibilitat, i una gastroscòpia, amb presa de biòpsia. «Hi ha vegades que es pot fer amb càpsula endoscòpica», explica López. «També es poden fer citometries de flux per veure els limfòcits de malaltia celíaca o proves d'imatge», prossegueix.

De moment l'únic tractament totalment eficaç és la dieta sense gluten. Per sort, avui dia hi ha molts productes aptes. «Els que estan indicats amb l'espina barrada tenen una proporció de menys de 20 parts per milió», explica Castillejo. «Però en els que simplement hi posa sense gluten no se sap quina quantitat en porten. Hi ha gent celíaca que abusa d'aquests productes que jo anomeno gluten light, afirma la doctora López.

Tots els tractaments alternatius estan en fase d'investigació. «Hi ha una pastilla de la qual l'assaig en adults ja està en fase 3», comenta Castillejo. «Inicialment es va plantejar com una pastilla perquè al prendre-la ja es pogués menjar gluten, però es va veure que no. Ara s'està mirant si és eficaç per a pacients que malgrat fer dietes sense gluten segueixen tenint símptomes», explica. «L'altra possibilitat és una vacuna que té l' assaig en fase 2 i que sembla prometedora. Permetria menjar gluten sense problema», comenta.

LA INCIDÈNCIA AUGMENTA / Cada vegada hi ha més persones al món diagnosticades amb celiaquia. Segons la doctora López, això passa perquè «cada vegada se sap més». «Va de boca en boca. L'associació de celíacs té un gran poder en l'àmbit familiar i el coneixement dels metges de capçalera és més alt. És a ells als quals hem de formar perquè quan vegin que hi ha símptomes que no responen a un tractament principal facin les proves».

Segons Castillejo, un altre dels motius és el canvi d'alimentació. «Estem menjant diferent de fa unes dècades i això probablement influeix sobre el desenvolupament de les malalties autoimmunes com ara la celiaquia i les al·lèrgiques, que estan augmentant a tot el món». En la seva opinió, consumim més gluten perquè la indústria alimentària gira al voltant d'un cereal: el blat. «A la Xina no hi havia pràcticament celiaquia perquè la seva indústria estava basada en l'arròs. Al Congrés de Gastroenterologia -que va tenir lloc a la Fira Barcelona del 26 al 28 d'octubre- s'ha comentat que s'estan veient molts celíacs perquè cada vegada es fan més productes amb blat perquè és més barat», afirma. «Gràcies a la indústria alimentària hem millorat molt, però el preu que hem de pagar és tenir més malalties relacionades amb el menjar».

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Els metges de capçalera desenvolupen un paper fonamental en el diagnòstic de la malaltia. Fins llavors, els celíacs poden veure com la seva qualitat de vida es veu afectada. «En els pitjors casos pot comportar altres malalties immunològiques o desenvolupar un limfoma», explica López.

«També s'ha de diferenciar celiaquia amb intolerància al gluten», explica Castillejo. Una intolerància que encara estan investigant per entendre-la. «La persona tipus amb intolerància al gluten té símptomes, igual que els celíacs, encara que potser té més símptomes extradigestius, com ara cansament, abstèmia, mals de cap o dolors musculars, a més dels digestius», assegura. En canvi, no té anticossos específics a la sang contra el gluten i la genètica no és indispensable. I si mengen alguna cosa tenen símptomes molt ràpid. «Fins al 12% dels familiars de celíacs tenen aquesta forma d'intolerància», sentencia.