«La medicina retrocedirà si persisteix el mal ús dels antibiòtics»

-¿Amb quina freqüència pateixen infecció els pacients hospitalitzats?

-Als hospitals grans, com és el de la Vall d'Hebron, aproximadament el 10% dels malalts pateixen una infecció en el període d'hospitalització. Als centres petits, on no es fan cirurgies complexes ni trasplantaments hematològics que deixen el malalt molt inmunodeprimit, la xifra és menor.

-¿Afecten més els operats?

-Principalment a ells, però també la resta d'hospitalitzats pateixen infeccions. Hi ha diversos focus causants: un, que explica el 25% del total, està relacionat amb l'acte quirúrgic i la zona operada, en especial si es tracta d'una cirurgia abdominal. Un altre 25% sorgeix en les vies urinàries i es vinculen a sondatges o exploracions en aquesta zona.

-¿La resta?

-Un altre grup important són les infeccions de les vies respiratòries, que pateixen malalts molt greus que estan intubats. Aquestes causen un altre 25%. La resta són esporàdiques.

-¿Són xifres irreductibles?

-És difícil trobar estratègies per reduir-les. La població atesa cada vegada està més envellida, pateix malalties cròniques, i els actes mèdics que fem amb ells cada vegada són més arriscats.

-¿Hi ha bacteris als quiròfans?

-N'hi pot haver, encara que és difícil. Hi accedeixen pels conductes de l'aire o són a les superfícies. Però la majoria dels bacteris que infecten durant una operació els porta el pacient mateix, o el personal que l'atén. Són a la pell del malalt i entren a l'organisme per l'obertura de la cirurgia. Aquesta és la via de contagi de més del 95% de les infeccions quirúrgiques.

-¿Els bacteris poden entrar pels conductes d'aire?

-Sí, però tots els quiròfans, en especial els que fan cirurgia cardíaca, valvular, ortopèdica o trasplantaments, tenen dispositius de filtració de l'aire que impedeixen l'entrada de fongs i bacteris. L'aire del quiròfan és absolutament estèril.

-¿Els fongs i els bacteris són ara més agressius que abans?

-Des del punt de vista conceptual, els bacteris o fongs actuals no són més virulents que fa 50 anys. La immensa majoria són iguals. El que ha canviat és que la possibilitat de tractar-los amb antimicrobians, en especial amb antibiòtics, és cada vegada més limitada.

-Paradoxal.

-Doncs sí. El que passa és que els bacteris han desenvolupat mecanismes de resistència per evitar ser atacats pels antibiòtics. Els microbis són organismes vius i modifiquen la seva estructura per sobreviure. Com passa amb els éssers humans.

-¿Igual?

-Si comparéssim el gènere humà actual amb el de fa dos segles, des del punt de vista de la seva capacitat de supervivència, veuríem que tenen poc en comú: el de fa dos segles moria als 40 anys, i l'actual arriba als 85. Ens hem adaptat al medi ambient. Els bacteris fan el mateix: han adquirit una gran capacitat per defensar-se dels antibiòtics i sobreviure.

-Això són les resistències.

-Exacte. Generen mecanismes intrínsecs que resisteixen a l'antibiòtic: produeixen enzims que no són atacats per aquests fàrmacs. Modifiquen la seva estructura i aconsegueixen impedir que l'antibiòtic els penetri.

-¿Això sempre passa per un contacte excessiu amb els antibiòtics?

-La majoria de vegades sí, però no sempre. Hi ha bacteris que ja sorgeixen amb mecanismes de resistència incorporats. Però és cert que en els últims 50 o 60 anys la progressió dels mecanismes de resistència dels bacteris ha estat superexponencial. Usant bé els antibiòtics, els bacteris poden generar mecanismes de resistència, però si a sobre s'utilitzen de manera inadequada, això es dispara.

-¿Com és un ús inadequat?

-Per exemple, un malalt pateix una infecció vírica, una grip o un refredat comú, i es pren un antibiòtic. En aquest moment, els bacteris que tots tenim a la pell, a les vies respiratòries o al tracte digestiu -bacteris que no estaven produint infecció, sinó que eren allà fins i tot com a agent beneficiós- detecten que s'està atacant la seva supervivència. I es defensen amb una gran força.

-¿Hi ha més causes de resistències?

-Una altra forma de provocar-les és utilitzar un antibiòtic d'àmplia cobertura per tractar una infecció que no el necessita. Per exemple, tenim unes angines causades per un bacteri sensible a la penicil·lina i les tractem amb una cefalosporina, que és un potent antibiòtic capaç de matar aquest bacteri i molts altres. Així provoquem resistències. I un últim motiu és l'ús estès d'antibiòtics en el sector de la veterinària.

-¿La veterinària?

-Sí. Jo diria que el principal repte que tenim davant les resistències és l'ús d'antibiòtics per engreixar pollastres, porcs i vedelles. Els els donen com a profilaxi en el procés de creixement. El període d'engreix d'un animal de granja dedicat a consum humà és limitat i qualsevol malaltia n'endarrereix el creixement. O la pot transmetre a tota la granja. Ho prevenen donant-los per sistema antibiòtics, en quantitats extraordinàries.

-¿I què eviten amb això?

-Eliminen, potser, la possibilitat que els animals agafin infeccions, però ells mateixos generen resistències i les passen a les persones que els consumeixen. És un problema de gran magnitud i d'abordatge difícil.

-¿Per què un metge recepta un antibiòtic d'ampli espectre per tractar unes angines?

-Assumir que la professió sanitària coneix a fons el món dels antibiòtics és assumir massa. La majoria dels professionals de la medicina se senten còmodes receptant antibiòtics. Molt pocs dels 1.500 metges que treballen en aquest hospital s'atrevirien a receptar medicaments per tractar una arítmia cardíaca, perquè són conscients dels seus riscos. Però gairebé tots s'atrevirien a receptar un antibiòtic. I el pitjor és que això mateix fan moltes mares quan el seu nen té febre: van a la farmàcia i el compren. O li donen al seu fill el que li va anar bé a l'avi.

-¿El de l'avi?

-Sí. I això només passa amb els antibiòtics. Ningú es pren un fàrmac contra la hipertensió perquè li vagi bé a la seva germana. Van al metge i demanen que els receptin el que els anirà bé. Això no passa amb els antibiòtics. Se'ls ha perdut el respecte.

-¿Hi ha pacients per als quals ja no tenen un tractament per aquesta causa?

-Són pocs, numèricament, però sí que atenem persones hospitalitzades que pateixen infeccions per a les quals pràcticament ja no existeix un antibiòtic eficaç. Hem de fer servir substàncies tan tòxiques que no sempre se'ls pot administrar.

-¿Cap on condueix tot això?

-No m'agrada ser catastrofista, però és cert que en el camp de les infeccions ens dirigim a una situació en què tindrem progressives dificultats terapèutiques. Ja n'estem tenint.

-La població ja no tem morir d'una infecció, com fa un segle.

-No. Aquesta és la gran aportació dels antibiòtics. Disposem d'una eina molt bona, però ja hi ha preocupació, i consciència, que tenim un problema. La medicina retrocedirà si persisteix el mal ús dels antibiòtics. Hem de buscar mecanismes alternatius per tractar les infeccions.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-¿Hi ha alternatives?

-Algunes. Per exemple, els pèptids. Són substàncies naturals, molècules que formen part de l'estructura de les proteïnes, amb capacitat per actuar contra els bacteris. S'investiga per trobar elements que puguin substituir els antibiòtics convencionals. Hi ha una línia de treball que pretén utilitzar la nanotecnologia amb aquesta finalitat, és a dir, la micromolècula que aniria a actuar en el punt concret de la infecció, no sobre la resta de l'organisme.