Una troballa arqueològica revela l’existència d’un jaciment romà de rellevància al Parc Catalunya de Sabadell

Unes obres al Parc Catalunya de Sabadell han deixat al descobert les restes del que es considera un jaciment de l’època romana de rellevància en aquesta àrea del Vallès Occidental. Es tracta d’unes sitges amb restes de plats, vidre, guix i altres elements que apunten que en aquest emplaçament hi va haver una vil·la romana d’alt poder adquisitiu.

Els arqueòlegs no tenien constatació de cap assentament a l’àrea, i per la qualitat del material trobat i la poca àrea on s’ha actuat es calcula que hi pot haver desenes de sitges similars al subsol del parc. Ara, el material es troba al Museu d’Història de Sabadell, on es tractarà per conservar-lo, pendent de poder fer un estudi exhaustiu i incrementar les mostres en un futur.

La troballa es va fer el mes d’octubre en el marc de les obres d’una tuberia d’aigua en el sector oest del parc. En un control preventiu, els arqueòlegs van localitzar en el pas de la rasa dos grans sitges de l’època romana que s’haurien utilitzat inicialment per emmagatzemar cereals i més tard com a contenidors de materials inservibles.

Una troballa de gran valor

Malgrat la puntualitat de la intervenció, en un espai d’un metre d’ample per deu de llarg, la troballa és de gran valor, ja que apunta que les dues peces trobades poden ser tan sols la punta de l’iceberg, per la qual cosa hi podria haver enterrades diverses sitges a l’entorn del parc.

Més enllà de la importància d’aquests elements per si mateix, és determinant el seu contingut, ja que s’abocaven tota mena de materials trencats o sense ús que avui dia aporten informació del lloc, l’època o l’estatus social dels habitants de la zona.

«Destaca la ceràmica, que correspon majoritàriament a vaixella de luxe, sigil·lada d’importació del sud de la Gàl·lia i que arribava a través del comerç marítim», destaca Jordi Roig, director de la intervenció arqueològica. D’aquestes peces se n’ha trobat un gran lot, fet que denota que l’assentament correspon a una vil·la romana, on podria haver hagut un conjunt d’edificis similars al que avui coneixem com una masia o una granja, amb activitat agrícola.

Una vil·la acomodada

Roig assegura que la troballa és rellevant per la riquesa dels elements localitzats en un entorn sense gaire expectativa arqueològica fins ara, a diferència del centre de la ciutat, on una muralla envoltava l’antiga Sabadell, o el lloc conegut com a Sant Pau de Riu-sec.

«Altres de les àrees d’expectativa arqueològica més importants de Sabadell són el sector de la Creu Alta, el carrer Major, el sector de Can Roqueta i el de Can Gambús», detalla Genís Ribé, tècnic del Museu d’Història de Sabadell.

A part del material ceràmic, també s’han trobat restes de vidre i de pintura, que denoten que la vila residencial tenia un cert luxe. «També hi ha material metàl·lic o de bronze, que no és habitual trobar en una sitja, així com eines de ferro, o restes d’estucs de les pintures», afegeix Roig.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Entre les peces de bronze destaca una moneda o un peu d’animal, que podria haver servit com a element per aguantar algun objecte quotidià en l’àmbit residencial. Per tot això, s’espera poder analitzar en un futur més zones del parc, un espai que està alleujat de qualsevol possible actuació urbanística al tractar-se de zona verda.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA