Les grans ciutats metropolitanes reclamen més recursos per combatre l'ocupació il·legal

Grans ciutats metropolitanes com l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell i Mataró veuen com l’ocupació il·legal de vivendes s’està convertint en un focus important dels problemes de convivència als barris. El fenomen de l’ocupació no és nou i ja la crisi econòmica del 2008 va deixar moltes famílies al carrer que van ocupar pisos buits de grans posseïdors.

Però amb el que es troben ara els ajuntaments és que aquesta ocupació la protagonitzen sobretot persones amb perfils delinqüencials que posen al límit els nivells de tolerància de la ciutadania. Els ajuntaments consultats per l’ACN, reclamen a l’Estat i la Generalitat més recursos i protocols policials clars per poder combatre el fenomen.

Ocupacions «conflictives», «problemes de convivència» i «delinqüència»

«Les ocupacions no tenen res a veure amb les que va provocar la crisi hipotecària. Llavors eren persones amb una necessitat real de vivenda. Ara són persones que venen de fora de la ciutat, que van d’un municipi a l’altre i que ens ocasionen molts problemes de convivència amb les comunitats de veïns», explica l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

També en aquest sentit s’expressa l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que rebutja la idea que els ocupes es presentin com a víctimes: «La víctima de veritat són en moltes ocasions els veïns que pateixen les conseqüències de l’incivisme i la delinqüència ». «Tenim problemes a gairebé tots els barris», es lamenta.

El regidor d’Habitatge de Sabadell, Eloi Cortés, detalla que aquestes ocupacions «conflictives» les porten a terme «trames delictives que ocupen pisos, amenacen veïns i revenen claus» a famílies vulnerables. «És un problema perquè altera la convivència i s’ha d’erradicar», afegeix el tinent d’alcalde de Convivència i Seguretat de l’Hospitalet, Pepe Castro.

Pisos de grans posseïdors en el punt de mira

Els ajuntaments assenyalen els pisos buits dels grans posseïdors com a principal focus de conflictivitat, ja que són l’objectiu prioritari dels ocupes. A Mataró, un dels principals conflictes que ha viscut recentment va ser l’ocupació, fins a l’estiu passat, de dos blocs de la Sareb al barri de Cerdanyola, on vivien un centenar d’ocupes amb antecedents policials per robatoris.

Se’ls va poder desallotjar per l’estat insalubre de l’immoble, que és ara com ara la via més eficaç que té l’administració local. «Les ocupacions conflictives solen estar associades a vivendes molt degradades i l’únic que podem fer és per la via administrativa, si hi ha una cosa que fa que la vivenda sigui inhabitable», explica l’alcalde de Mataró, David Bote .

I és que en els casos de pisos que són propietat de grans posseïdors, la resta de tràmits no són sempre àgils, com denuncia l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart: «Intentem parlar amb els propietaris, però és complicat perquè sovint no tenim un interlocutor vàlid perquè hi ha al darrere fons voltor».

Davant la falta d’eines per actuar, molts ajuntaments centren esforços a evitar-les abans que es produeixin. Un dels enginys més destacats és el dron que utilitza des d’aquest estiu la Guàrdia Urbana de Badalona. L’aparell sobrevola la ciutat amb una càmera termogràfica, una càmera nocturna i un altaveu per poder enviar missatges.

Demandes a l’Estat i la Generalitat

Amb tot, els alcaldes apel·len a la col·laboració de les administracions supramunicipals per trobar solucions estructurals a la problemàtica. «És molt complicat des del món local poder fer front a tot això. Demanem més capacitat normativa, eines i recursos», reclama l’alcalde de Terrassa. «Necessitem més instruments legals», insisteix el tinent d’alcalde de l’Hospitalet.

També l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, assegura que «fins que l’Estat no entengui que ha de canviar la legislació», els ajuntaments estan «lligats de mans i peus». Albiol lamenta que actualment «la llei beneficia i protegeix els ocupes davant els propietaris o els veïns, i aquesta realitat s’ha de canviar».

Entre les peticions d’Albiol hi ha també «penalitzar les ocupacions il·legals» i habilitar la policia perquè pugui desocupar «quan és evident que una vivenda ha sigut ocupat il·legalment». En aquesta línia, Mataró demana la creació de la figura del fiscal especialitzat. Fan falta, diu David Bote, solucions «estructurals» per poder fer desallotjaments de manera més ràpida.

Més enllà de l’àmbit policial i judicial

Les demandes que fan els ajuntaments, no obstant, no es queden només en l’àmbit policial i judicial per garantir la seguretat i la convivència als barris. Reclamen també recursos per poder donar resposta a la crisi habitacional que genera part de les ocupacions, tot i que no siguin les més conflictives.

«Cal regular la funció social de la vivenda, ser més valents per intentar que el parc de vivendes buides estigui al servei de la societat. Els grans tenedors també han de fer un gest en aquest sentit», assegura el tinent d’alcalde de Civisme i Seguretat de l’Hospitalet de Llobregat, Pepe Castro.

Els ajuntaments també tenen problemes a l’hora de quantificar el problema de l’ocupació a les ciutats. No hi ha cap mètode de càlcul exacte per determinar quants pisos ocupats hi ha i cada consistori fa càlculs aproximats partint de diferents paràmetres. En el que tots coincideixen és que, segurament, hi ha moltes més ocupacions de les que apunten les dades.

Ball de xifres

A Terrassa calculen que hi ha prop de 1.500 pisos ocupats. L’últim any l’Ajuntament ha intervingut en un centenar i, segons el Servei d’Intermediació en Ocupacions, només en un 10% dels casos no s’han recollit incidències. El consistori, no obstant, redueix els casos realment conflictius a una vintena, que són els d’ocupacions col·lectives de vivendes en un mateix bloc.

L’Hospitalet de Llobregat calcula que al voltant d’un 1% del parc de vivendes de la ciutat està ocupat. Segons dades de l’Idescat, això representaria una xifra similar a la de la cocapital vallesana, però el consistori no dona xifres concretes i explica que treballa en l’elaboració d’un cens perquè els tècnics municipals puguin fer un seguiment detallat dels casos.

Una xifra similar és la que dona també Sabadell, amb 1.332 pisos ocupats, nou més que els que hi havia el 2019. L’augment, no obstant, representa una de frenada, ja que en anys anteriors s’havien registrat més de 100 pisos nous ocupats cada any. A més, des del mes de juliol del 2019 la Policia Municipal ha aturat unes seixanta ocupacions més quan s’anaven a produir.

Aquesta és una estadística en què se centren també els ajuntaments de Mataró i Badalona, que no fan cap aproximació al possible nombre de pisos totals ocupats i sí a la tasca policial per combatre els casos conflictius.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

La Policia Local de Mataró té detectats 138 casos aquest any. Des del mes de maig, no obstant, ja s’han desallotjat set immobles, amb un total de 52 pisos o locals. També durant el 2020, la Guàrdia Urbana de Badalona ha fet 400 intervencions relacionades amb vivendes ocupades.

Més notícies de l’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell i Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

notícies de l’HospitaletBadalonaTerrassaSabadell Mataró