La gestió directa dels serveis públics, element de polarització política a Sabadell davant les municipals del 26-M

Al llarg de l’últim mandat, l’Ajuntament de Sabadell s’ha aproximat al’onada de municipalitzacions de serveis públics que va prendre força a Barcelona i que ha implicat diferents municipis de la província. Tot i que recentment s’ha estès aquesta visió internalizadora al Vallès, també segueixen presents les idees de privatització i advocar per l’actual model publicoprivat de gestió indirecta, present a la majoria dels serveis.

El primer servei municipalitzat a Sabadell durant aquesta última etapa va ser el del servei de grua. El febrer del 2016 va finalitzar la concessió del servei a l’empresa externa Dornier SA i, el juny del mateix any, els alcaldes de Barberà  (Sílvia Fuster), Castellar (Ignasi Giménez) i Sabadell (Juli Fernàndez) van firmar un conveni de cooperació per a la prestació compartida del servei de grua, internalitzant així la xarxa, de la qual Sabadell assumia gairebé un 80% de la participació.

Al llarg de l’últim mandat, el govern municipal, compost per la Crida per Sabadell, ERC,  Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, ha propiciat la municipalització d’un segon servei públic, el de la zona blava. En aquest cas, la internalització es va produir l’abril del 2017, també després que finalitzés el contracte amb l’empresa que disposava de la concessió. En aquest cas, el servei es va canalitzar a través de l’empresa municipal Vivendes Municipals de Sabadell, SA (VIMUSA).

En els dos casos, el govern va obtenir poca oposició a la municipalització dels serveis i les crítiques es van dirigir a les formes amb què es va realitzar el trasllat de la gestió. Ara, el Regidor de Serveis Públics i Seguretat i Prevenció, Lluís Perarnau (Crida), fa un balanç positiu de la municipalització dels dos serveis i afirma que “s’està complint l’estalvi previst”.

La divisió entre gestió directa i indirecta

És en els grans serveis públics de la ciutat, amb els contractes més grans, com l’aigua i la neteja viària, on la divisió entre gestió directa i indirecta es fa patent. D’una banda, la Crida, ERC, Sabadell en Comú (anteriorment Unitat pel Canvi) i Podem (que es presenten en solitari per primera vegada) són els partits, tot i que amb matisos entre ells, que aposten més clarament per prosseguir amb la municipalització dels serveis públics en els seus programes electorals, sense instal·lar-se en dogmatismes.

Per la seva banda, 100% Sabadell (actualment Guanyem Sabadell a l’ajuntament), elPSC, Ciutadans, Junts per Sabadell i elPP són els grups, també amb matisos, que ressalten més la convivència amb el model publicoprivat.

Marisol Martínez, candidata de 100% Sabadell i membre de l’actual equip de govern de la ciutat, es distancia dels postulats dels seus actuals socis a l’ajuntament en aquesta matèria, no renega de les municipalitzacions, de fet, recorda que va ser el seu grup qui va presentar una moció sobre la municipalització dels serveis públics. “Els serveis més socials han d’estar municipalitzats, però sempre que els informes perceptius deixin clar que l’ajuntament hi surt guanyant”, explica Martínez. “La grua i la zona blava són exemples molt petits que no donen una visió clara del camí de la municipalització”, afegeix.

En una línia similar es defineixen els alcaldables del PSC, Marta Farrés, i de Ciutadans, Adrián Hernández. Farrés afirma que la municipalització dels serveis “no és un problema present a la ciutat de Sabadell”, tot i que, com Hernández, afirma estar obert a escoltar propostes i valorar individualment cada cas. Farrés també recorda que l’últim mandat del PSC, va ser el seu grup qui va municipalitzar la gestió de pisos per a gent gran a través de l’empresa pública VIMUSA. És en els dos grans serveis públics, l’aigua i la recollida d’escombraries, on els pols mantenen una oposició més gran.

La municipalització de l’aigua a Terrassa

La gestió directa de l’aigua és un tema a debat als municipis, no només del Vallès o la província de Barcelona, sinó de gran part del territori espanyol. El cas de Sabadell queda condicionat a l’altra capital vallesana, Terrassa. Taigua és l’empresa que gestiona actualment el servei de proveïment d’aigua a Terrassa, que s’ha convertit en el primer municipi català de més de 20.000 habitants en apostar per aquest model.

El canvi de gestió es va fer efectiu el desembre del 2018. “A partir d’avui l’aigua és de tothom, estem davant l’expressió de la sobirania popular i legítima, que s’ha manifestat per la majoria de la composició del ple municipal (20 dels 27 regidors hi van votar a favor). Avui consolidem l’aigua com un dret humà”, apuntava llavors l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega (PSC).

Malgrat que es mantenen sis contenciosos oberts pel traspàs del servei de l’anterior gestora, Mina Aigües de Terrassa, que tenia la concessió del servei des de feia 77 anys, Vega afirma no penedir-se de la internalització i obre la porta a possibles noves municipalitzacions. En el costat oposat hi ha Ciutadans, el PP i Junts per Terrassa, que, segons publica l’ACN, critiquen que “el tema de l’aigua es va portar a un terreny excessivament ideològic”.

La gestió pública de l’aigua a Sabadell

Plantejar la municipalització de l’aigua a Sabadell suposa un camí molt més pedregós, ja que l’empresa gestora, Cassa, encara té més de quinze anys de conveni per davant. Tot i així, els grups de la Crida i Sabadell en Comú mantenen aquest objectiu en el seu programa, malgrat reconèixer la dificultat del projecte.

En les seves propostes per aquestes municipals, Sabadell en Comú defineix que “són partidaris de la gestió pública dels serveis”, però que en cada cas estudiaran “la millor modalitat per donar un servei de qualitat”, una tònica similar als plantejaments d’ERC en el seu programa. “Hem de tenir la màxima capacitat de control i fiscalització i avançar en totes les situacions possibles”, afirma Juli Fernàndez.

En el programa electoral de Sabadell en Comú advoquen per promoure un canvi en “les lleis que obstaculitzen el camí cap a una gestió pública més democràtica” i per crear “espais de coordinació” amb altres municipis, de manera que puguin compartir estratègies per aconseguir la gestió pública dels serveis.

Sabadell en Comú ja va apostar per aquesta estratègia l’anterior mandat, sota el nom d’Unitat pel Canvi, al mostrar-se favorable a la inclusió de Sabadell a l’Associació de Municipis per la Gestió Pública de l’Aigua (AMAP), constituïda el març del 2017, coincidint així amb el Dia Mundial de l’Aigua.  A banda de Sabadell, també estan integrats en l’associació Barcelona, Badalona, Terrassa, Cerdanyola, el Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet.

Des de la Crida, tractaran d’anar un pas més enllà. Perarnau destaca que l’últim mandat han aconseguit“aturar els increments tarifaris”del subministrament d’aigua i anuncia que, tot i que en reconeix la dificultat, tenen la intenció d’“avançar en el constituent jurídic per veure com es va construir la societat i buscar alguna esquerda” que els permeti avançar cap a la municipalització del servei.

Els partidaris d’una gestió indirecta del proveïment d’aigua

Als antípodes d’aquest projecte hi ha el PP. Esteban Gesa, candidat del partit per a les municipals, explica que el grup popular no compta amb cap proposta de municipalització en el seu programa, sinó que treballaran en el “terme publicoprivat”. Gesa afirma que la internalització de l’aigua a Sabadell és un procés “totalment inviable” i critica que hi hagi grups que vulguin canviar un model de gestió simplement per “qüestions ideològiques.

També 100% Sabadell, Ciutadans, Junts per Sabadell i el PSC, la líder del qual s’allunya dels plantejaments del PSC a Terrassa, defensen que l’Ajuntament de Sabadell “no està preparat” per a la gestió d’un servei com el subministrament d’aigua potable.“Una cosa és el que volem i una altra el que podem”,afegeix Marisol Martínez (100%), que també reconeix diferir en aquesta qüestió amb els seus socis actuals al govern municipal.

Farrés (PSC) defensa que“les coses que funcionen no s’han de tocar”,una visió compartida des de Ciutadans. Els dos partits fan referència a un recent estudi publicat per l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR), en què el proveïment d’aigua apareixia com el servei més ben valorat entre els sabadellencs, que va aconseguir un 65% de satisfacció. Tot i així, la valoració ha caigut 13 punts percentuals respecte el 2018, on se situava amb una valoració favorable del 78%.

La internalització de la neteja i la recollida de residus

L’altre gran servei que divideix els grups municipals és la neteja viària i la recollida d’escombraries, actualment a càrrec de l’empresa investigada en el ‘cas Mercuri’, Smatsa. Tots els grups municipals es mostren a favor de controlar que els contractes amb l’empresa es compleixin i aprovin, tot i que la divisió torna a quedar clara al parlar sobre el futur model de gestió.

El novembre del 2018, l’ajuntament va anunciar que intervindria l’empresa per contrarestar l’ERO que va anunciar Smatsa i que afectava 43 persones de la plantilla. L’alcalde, Maties Serracant, ja va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO que, una vegada que l’empresa va retirar l’ERO, no hi havia necessitat d’intervenció.

Per a la pròxima legislatura, la Crida deixa clara la seva intenció de municipalitzar el servei de la neteja viària. Si la licitació de la concessió del servei a Smatsa, ara en procés judicial, es declarés il·lícita, el contracte cauria.“Volem instar a una revisió d’ofici del contracte per comprovar la seva nul·litat. Ho vam proposar durant el mandat i no va arribar a aprovar-se en el ple. Nosaltres entenem que ha de ser nul i el posarem sobre la taula el pròxim mandat”, explica Lluís Perarnau (Crida).

També des de Podem Sabadell, amb Marta Morell com alcaldable, plantegen la municipalització del servei i assenyalen que l’empresa no ha complert les seves obligacions contractuals.

La visió publicoprivada

El mateix estudi de l’OSUR mostra que la valoració dels veïns respecte al servei de recollida d’escombraries i residus suspèn amb una aprovació del 48%, deu punts per sota de la mitjana nacional.

Des de l’oposició critiquen que la mala gestió de l’ajuntament ha propiciat que la ciutat “estigui més bruta que mai”, mentre que des del govern municipal assenyalen que l’empresa no està realitzant les inversions necessàries per al compliment del contracte. Gesa (PP) defineix la recollida d’escombraries i neteja viària com un altre servei “impossible” de municipalitzar.

Adrián Hernández advoca per esperar que els tribunals resolguin el cas per decidir què fer amb l’empresa, tot i que tampoc inclou la municipalització del servei en el seu programa. “No estem per la municipalització, és una prestació que està ben portada des de fora”, afirma Marta Farrés, que també critica que el servei s’està prestant malament.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

Des de 100% Sabadell, tornen a distanciar-se dels seus companys del govern municipal, no comparteixen les crítiques al servei però sí que deixen clar que, ara per ara, no tenen intenció de municipalitzar-lo.

Més notícies de Sabadell i Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.