El malson de les 170 famílies de Sabadell que temen que els caigui el sostre a sobre

La clau per comprendre el que passa encara avui dia albarri dels Merinals de Sabadell és que, com que hi havia de viure gent sense recursos, el 1954 el Ministeri de Vivenda franquista va construir el barri amb materials també pobres i així s’havia de tancar un cercle pervers.

Això es va comprovar l’any 1992, quan la mateixa Adigsa, antecessora de l’actual Agència de l’Habitage de Catalunya (AHC) –dependent de la Generalitat–, va determinar com a propietària dels blocs que 600 vivendes serien enderrocades i substituïdes com a conseqüència de les patologies estructurals greus produïdes per l’aluminosi que patien.

En l’actualitat, d’aquelles 600 vivendes encara en queden 70, com la de Sebastiana Merino, veïna de 67 anys que assenyala una esquerda de mig metre al seu sostre del número 51 del carrer La Palma i del carrer Brasil. "¡I aquest és el millor pis de l’escala!", clama la senyora, que viu amb la por que li caigui el sostre a sobre des de fa gairebé 30 anys.

Però la preocupació més urgent dels veïns versa, de fet, sobre unes altres 170 vivendes: aquelles que no van entrar en la partida de 600 per fer caure. "No incloure-les va ser injust i discriminatori perquè l’estudi va ser insuficient", apunta Jaume García, responsable de la Comissió d’Afectats dels Merinals, que denuncia "els desnivells, enormes esquerdes, plagues de rates i filtracions d’aigua que han atretokupes incívics".

La disputa entre l’Ajuntament i la Generalitat

Davant de la reivindicació veïnal, al maig tots els grups municipals de l’Ajuntament de Sabadell van acordar per unanimitat posar a disposició dels veïns "mecanismes d’interlocució, diàleg i pressió" perquè l’AHC aturés "les deficiències estructurals" de les 170 vivendes, segons consta en els acords de l’acta del Ple municipal.

A més, el consistori acordava liderar la realització d’un "estudi tècnic neutral" que dictaminés, davant els informes contraposats existents –un de l’arquitecte de Sabadell Tomás Pardo, contractat pels veïns, i un altre del tècnic de l’AHC, Jordi Sanuy–, sobre l’estat real dels edificis.

Al setembre, veïns i ajuntament es van reunir amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i la directora de l’AHC, Judith Gifreu. "Al principi van adquirir el compromís de posar-se a disposició de la mediació que pretén impulsar l’ajuntament, però després van fer un gir de 360 graus dient-nos que, si ells no poden participar en l’informe de l’estat dels blocs [una cosa que des del consistori volen evitar perquè la Generalitat és part del conflicte], no li donaran validesa", ratifica Glòria Rubio, regidora d’Urbanisme de Sabadell, que qualifica d’"insultant" el posicionament de l’executiu autonòmic a l’"estar posant pals a les rodes i retardant el procés".

Un "malson" que dura 26 anys

D’altra banda, la regidora Rubio justifica amb la llei de contractes del sector públic que l’ajuntament adjudiqui a través de concurs un informe d’aquestes característiques; un concurs basat en una llista de professionals facilitat pel mateix Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

"No som alarmistes, però sabem el que és viure aquest malson des de fa 26 anys. El malson no ha acabat: encara no s’han renovat les primeres 600 vivendes amb aluminosi, que el 92 deien que estarien llestes al cap de 8 anys, i a més hi ha 170 famílies oblidades que viuen amb por", manifesta durant una prostesta ciutadana a Sabadell Francisco García, president de l’Associació de Veïns Arrahona-Merinals. 

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

"Si s’enfonsa un pis i mor una sola persona, serà homicidi per imprudència i actuarem contra qui faci falta, sigui Damià Calvet o sigui el president de la Generalitatpresident ", conclou García.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA