Anar al contingut

Memòria històrica

Sis ajuntaments catalans, entre els requerits pel Govern central per retirar vestigis franquistes

El Ministeri de Justícia es dirigeix als consistoris de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa i Horta de Sant Joan

El Periódico

Sis ajuntaments catalans, entre els requerits pel Govern central per retirar vestigis franquistes

La Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia ha demanat a 656 ajuntaments, dels quals sis són catalans, que eliminin els vestigis del franquisme que encara queden en l’espai públic als seus municipis, en compliment de la llei de memòria històrica. Són els ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa i Horta de Sant Joan (Tarragona). 

També reclama als governs autonòmics que verifiquin l’eliminació dels elements d’exaltació de la guerra civil i la dictadura.

Franquistes que donen nom a carrers

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha detectat que destacades figures del franquisme donen nom encara a 1.171 carrers i places espanyoles, repartides entre més de 637 municipis. En aquest cens, la direcció n’ha incorporat 19 més segons informacions pròpies.

Aquests governs municipals han rebut una carta del director general de Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que demana la certificació de la "no existència de simbologia d’exaltació al seu municipi" i, en cas que n’hi hagués, "procedeixi a donar compliment a la llei elaborant el catàleg de vestigis municipal, amb la immediata retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació de la sublevació militar i la repressió de la dictadura".

A la seva carta, el director també recorda que una sentència del Suprem estableix que l’article 15 de la llei de memòria històrica imposa a totes les administracions l’adopció de les mesures oportunes per retirar els monuments commemoratius que suposin una exaltació de la guerra civil, "amb l’objectiu de donar compliment a l’esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre l’aprovació de la Constitució". Amb aquesta sentència va rebutjar un recurs contra la retirada de l’estàtua eqüestre del dictador Franco de la plaça San Juan de la Cruz de Madrid.

A més de dirigir-se als municipis, el Govern espanyol també ha demanat als executius autonòmics informació sobre l’existència d’aquest tipus de simbologia als seus territoris. A més de la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes, la llei també preveu la retirada de subvencions o ajuts públics.

El cas de Rubí

Segons fonts municipals, l’Ajuntament de Rubí ha decidit no pronunciar-se de moment sobre aquesta qüestió i ha deixat en mans de tècnics municipals l’anàlisi del tema. No obstant, la Ràdio Rubí ha informat que la Direcció General de Memòria Històrica podria haver comès un error a l’assenyalar el municipi del Vallès Occidental a causa que el carrer Mola podria no referir-se al general Emilio Mola, un dels capitostos del cop d’Estat franquista, sinó a “el cim de la Mola del parc natural de Sant Llorenç del Munt”.


Més notícies de Rubí en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA