CULTURA I MEDI AMBIENT

Lutiers que fan cantar (però no plorar) als arbres

David Prat i José Antonio Fuentes, de Rubí, construeixen instruments del folklore anglès i guitarres amb tècniques d'artesania

Utilitzen un criteri ecologista: treballen amb fusta certificada i eludeixen espècies protegides o vernissos tòxics, com a marca la normativa

El lutier David Prat, de Rubí, treballant al seu taller.

El lutier David Prat, de Rubí, treballant al seu taller.

5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Els vídeos a Youtube de David Prat (Badalona, 1975) són hipnòtics. Amb un fons de música folklòrica tocada per ell mateix, el músic mostra com un tros de fusta, passant per les serres, els torns i els papers de vidre adequats, acaba convertit en un banjoEfectivament, és lutier: un artesà d'instruments de corda.

Quan tenia vint anys, David Prat volia tocar un dulcimer un instrument tradicional americà. Per estalviar costos, va aconseguir per catàleg un llibre de com construir-ne un, i, aprofitant que el seu pare tenia un taller metal·lúrgic amb els torns i les eines adequades, es va construir aquell instrument i uns quants més. Així fins a l'any 2008, quan va començar a construir també per als altres i va convertir l'afició en feina.

Prat inverteix unes 4 hores diàries en el treball de lutier, ja que la resta del temps el comparteix amb la seva dona al Cafè Pàmpol, un restaurant familiar que tenen a Rubí, el seu municipi de residència. "Normalment treballo per encàrrecs i tinc una llista d'espera de mig any més o menys, ja que cada instrument em requereix aproximadament unes 80 hores. Treballo sobretot per a botigues o particulars [als quals prioritza] i acostumo fer un parell d'instruments al mes", explica el lutier rubinenc.

Canvis en la normativa internacional

A finals de l'any passat van entrar en vigor una sèrie de modificacions de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), introduïda en el marc

Des de l'any passat, la normativa ha incrementat la protecció de les fustes con las que treballen els lutiers

de la 17a Conferència de les Parts (CoP17), que afecten els lutiers en tant que incrementen la protecció forestal per aturar la ràpida degradació i desaparició dels boscos arreu del món. Tant l'Associació Col·laborativa de Lutiers Contemporanis d'Espanya com l'Associació Europea de Constructors de Guitarres (European Guitar Builders Association) van donar suport unànimement als canvis normatius. 

José Antonio Fuentes (Sabadell, 1971), lutier a Rubí a temps complet, explica que un dels motius fonamentals pels quals es va aprovar la nova normativa va ser per l'auge del mercat asiàtic, que "ha fet tremolar els boscos del món perquè ha començat a tenir una classe mitjana-alta de guitarres dirigides a un poder adquisitiu bastant alt, per a les quals sobretot són utilitzades les fustes palissandre, unes de les que es van incloure en la nova protecció del CITES".

El lutier José Antonio Fuentes, de Rubí, treballant al seu taller.

Concretament, tal com especifica la plataforma Madera justa, nascuda de la Fundació de Comerç per al Desenvolupament (COPADE), la nova normativa obliga el lutier a fer un inventari d'existències, indicant l'espècie, la quantitat de peces, el volum i el pes, a partir del qual s'assigna un codi a cada artesà. "Aquest codi serveix perquè el SOIVRE [l'oficina espanyola encarregada d'efectuar els controls de qualitat] controli les fustes que comprem i regularitzem les nostres existències: quan facturo una guitarra de fusta palissandre me la resten de l'estoc, i quan compro me la tornen a sumar", certifica Fuentes.

La mirada ecologista

El lutier David Prat està especialitzat en tres tipus d'instruments: el banjo -tant l'americà, de 5 cordes, com l'irlandès, de 4-, el dulcimer i l'ukelele, tots associats a la música tradicional. Segons sosté Prat, la conscienciació ecològica en la fabricació d'instruments té el seu origen en la cultura anglosaxona, on molts lutiers restringeixen la fusta a espècies autòctones i fins i tot treballen en tallers que funcionen amb energia solar.

Instruments fabricats a mà per David Prat.

Els lutiers usen fustes certificades i vernissos no tòxics

Prat, com reconeix Fuentes que és habitual en el sector des de l'entrada en vigor de la nova normativa, evita espècies que estan en perill d'extinció i utilitza fustes que tenen el certificat FSC, relatiu a fusta controlada provinent de plantacions pensades per al consum, i "oli de tung, que prové d'un arbre del Japó, no és tòxic i, tot i que no és tan resistent com altres, és més fàcil de reparar". "Si un vegà vol ser coherent, ha de comprar un instrument vegà. Hi ha vegades que me'ls han demanat i utilitzo un pega que no té origen animal", ressenya Prat.

Per la seva banda, Fuentes sosté que és comú que cada lutier es fabriqui el seu vernís: "Els vernissos més durs, a més de ser molt tòxics, no deixen vibrar la fusta i no permeten que soni correctament. Aquest tipus de vernís està bé per a mobles i usos industrials, però maten el so. En el meu cas utilitzo vernissos a l'oli, fets a base de receptes centenàries, o si no utilitzo goma laca, que és una resina obtinguda a partir del residu d'un cuc". 

Les dificultats de l'ofici

Tot i que cada vegada hi ha menys lutiers, David Prat es mostra optimista perquè creu que són el nínxol de mercat per als músics que busquen instruments de gran qualitat: "La fabricació asiàtica ha aconseguit adquirir molta qualitat, els instruments europeus ja no són gaire millors que els asiàtics i la gent, quan busca una cosa encara millor, va directament al lutier". Aquest va ser el camí que va seguir el músic Jacobo Naya, un dels integrants del popular grup burgalès La M.O.D.A, que va acabar contactant amb Prat perquè li construís un banjo. 

Jacobo Naya, de La M.O.D.A, amb un banjo construït per David Prat.

El tipus de clientela dels lutiers depèn en gran mesura de la classe d'instruments que construeixen. En el cas de David Prat, per exemple, el client és principalment anglosaxó -per això té tant la seva pàgina web com les seves xarxes socials en anglès-, "gent aficionada americana o irlandesa que busca una cosa especial, diferent del que fabrica la indústria, tant professionals com aficionats d'alt nivell". El preu mitjà d'un banjo pot rondar els 1.500 euros, dels quals hi ha uns 400 o 500 de cost de producció per a l'artesà.

Notícies relacionades

A més de les dificultats inherents a l'ofici, José Antonio Fuentes n'apunta una de nova: la burocràcia a què obliga el CITESproblema al qual han fet referència les associacions de lutiers. "Per a nosaltres, els canvis del CITES han sigut un problema més, perquè ens obliga a tenir moltes existències perquè la fusta es vagi assecant, ja que abans d'usar-les per als instruments requereixen un llarg procés previ d'assecament, i a complir una sèrie de formalitats documentals a les factures i a l'hora de comprar material".

Més notícies de Rubí a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes:

Música Ecologia