Anar al contingut

VIVENDA METROPOLITANA

¿Per què puja el preu del lloguer en ciutats com Rubí?

Segons el portal immobiliari Fotocasa, el municipi del Vallès Occidental va acabar el 2017 amb la variació anual més alta de Catalunya

Reflecteix una tendència generalitzada: l'efecte contagi als voltants de Barcelona mentre el mercat s'estabilitza a la capital

Manuel Arenas

La zona de lEscardívol, a Rubí

La zona de lEscardívol, a Rubí

Segons l'informe anual del portal immobiliari Fotocasa, Rubí va ser el municipi català -i el sisè espanyol- amb més variació anual de preus de la vivenda de lloguer el 2017, marcant una diferència del 19,7% de desembre del 2016 a desembre del 2017. La dada, però, no es correspon amb la dels informes d'altres portals com Idealista, que dona a Rubí una variació anual del 7,5% en els preus dels lloguers el 2017, molt allunyada segons Idealista de la de ciutats com Sabadell (18,2%) o Castelldefels (21,5%).

Fonts dels dos portals justifiquen la diferència per una mostra diferent per fer el càlcul, però, tot i això, la pujada del preu del lloguer a Rubí, ni molt menys exclusiva d'aquesta localitat, és extrapolable per a

"Qui no es pot permetre un lloguer a Barcelona se'n va a ciutats com Rubí", diu la directora d'Estudis de 'Fotocasa' 

explicar una tendència generalitzada a Catalunya: l'efecte contagi que estan patint els voltants de Barcelona, on la demanda de lloguer està molt per sobre de l'oferta, cosa que causa l'increment dels preus. Aquesta demanda desproporcionada que està patint l'extraradi barceloní es deu precisament al fet que la ciutat comtal va assolir els seus màxims anys enrere, i ara, mentre a Barcelona el mercat s'estabilitza després de tocar sostre -Fotocasa publica una variació anual del 2,8% i Idealista fins i tot la dona negativa (-2,4%)-, les persones que s'han d'enfrontar a aquests preus marxen a grans ciutats properes a la capital.

Així explica el fenomen Beatriz Toribio, directora d'estudis de Fotocasa: "Segons les nostres dades, a Barcelona ja s'han superat els preus màxims del 'boom' del lloguer del 2007, i actualment és el municipi espanyol més car (15,58 €/m2, seguit de Gavà, Sant Cugat, Castelldefels i Sitges, segons Fotocasa). ¿Quina és la conseqüència? Que en ciutats de l'entorn metropolità, com Rubí, es produeix el que es denomina com a 'taca d'oli': la gent que no pot permetre's pagar un lloguer a Barcelona se'n va a l'extraradi, on ciutats com Rubí estan ben comunicades".

Factors que expliquen l'increment generalitzat de preus

Tot i que segons Fotocasa Rubí és el municipi català amb més variació de preus del lloguer el 2017, no ubica a la ciutat del Vallès Occidental entre les deu amb preus mitjans més cars d'Espanya, la primera de les quals és Barcelona (15,58 €/m2). Tampoc no ho fa Idealista, que situa el lloguer mitjà a Barcelona a finals del 2017 en 17,5 €/m2, seguida de Castelldefels (16,1 €/m2), Sant Cugat (15,3 €/m2) o Sitges (13,4 €/m2), fins a arribar a Rubí, que amb 9,8 €/m2 (segons Habitaclia, 9,71 €/m2) se situa per sobre de municipis de la zona com Sabadell (9,6/m2) o Terrassa (8,7/m2).

El preu del lloguer a Rubí se situa per sobre de municipis del seu voltant, com Sabadell o Terrassa

Per David Herencia, director comercial d'Idealista, la tendència de pujada de preus a la perifèria respon al mateix fenomen que enunciava Toribio: "Davant l'oferta limitada, la demanda extrema ha fet que els preus a Barcelona s'hagin incrementat tant que la gent opta per municipis adjacents".

L'informe de Fotocasa incideix en altres factors que expliquen l'increment generalitzat de preus, a més del que és obvi: les dificultats econòmiques de la ciutadania per accedir al mercat de compra de vivenda, que l'empeny cap al lloguer. Una altra de les raons són les altes rendibilitats dels lloguers, que sedueixen els inversors per comprar vivenda i llogar-la, cosa que, juntament amb el 'boom' del lloguer turístic, fa que els preus augmentin. Per últim, també destaca el "canvi de mentalitat" de la ciutadania a favor del lloguer: només 2 de cada 10 espanyols consideren que perden diners arrendant, i Toribio sosté que el perfil d'arrendatari està canviant: "Ara és més professional, algú definitivament solvent que podria comprar però opta pel lloguer per la flexibilitat respecte a les circumstàncies laborals i personals".

Les circumstàncies particulars de Rubí

Segons l'últim 'Perfil de ciutat' de Rubí publicat (2016), els contractes de lloguer per cada 10.000 habitants -la ciutat actualment en té 75.568, segons l'Idescat- van ser 154, gairebé 30 menys que a Sabadell i gairebé 50 menys que a Terrassa, les grans ciutats més properes. Però per valorar el nivell dels preus, el més útil és comparar la renda mitjana dels contractes de Rubí (537 €/mes) amb la de Sabadell (542 €/mes) i Terrassa (481 €/mes). Tot i que la de Rubí és superior a la mitjana dels municipis de fora de l'àmbit metropolità de Barcelona (413,47 €/mes), està molt allunyada de la dels contractes de lloguer a Barcelona (801,28 €/mes, segons l''Informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya').

L'any passat es va aprovar a Rubí un recàrrec del 50% sobre l'IBI de vivendes buides de llarga durada

El juny de l'any passat, el Ple municipal de Rubí va aprovar per unanimitat una moció d'ICV que demanava a la Generalitat la publicació d'un índex de preus del lloguer vinculant, a partir del qual es traslladaria a la Taula d'habitatge de la ciutat l'aplicabilitat d'aquest índex. L'índex es va publicar, però no només no opera de manera vinculant, sinó que ni tan sols recomana quin és el preu adequat, i es limita a informar de la situació actual dels preus. L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, explica que la consellera la va trucar personalment per informar-la del nou índex "i em va semblar molt bona idea: nosaltres l'utilitzem com a referència per al nostre parc públic de vivenda".

El que sí que opera a Rubí des de les ordenances de l'any passat -les d'aquest, que rebaixen l'IBI un 2%, s'han aprovat inicialment- és un recàrrec del 50% sobre l'IBI dels propietaris que disposen de vivendes buides de llarga durada (actualment a Rubí hi ha unes 3.174 vivendes buides de 33.046 totals, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística de 2011 que l'Ajuntament de Rubí va ratificar el 2016). La implementació de la mesura es va portar a terme a partir d'un acord entre el Govern municipal (PSC + regidor no adscrit Sergi García) i Alternativa d'Unitat Popular (AUP). "Consolidem mecanismes legals per tal que el nostre requeriment de cessió de vivendes buides pugui tenir més força. La necessitat de vivenda és una demanda urgent, va explicar la regidora de l'àrea de Serveis a les Persones, Marta García; necessitat que queda patent al constatar l'ajuda de 400.000 euros que l'Ajuntament va haver de destinar el 2015 i 2016 per al pagament de lloguers a la ciutat. El 2016 es van tramitar a Rubí 641 expedients per a ajudes de Generalitat i Estat; el 2017, 793.

Situació del parc públic de vivenda a Rubí

Actualment, segons dades de l'Ajuntament de Rubí, el parc públic de vivenda de la ciutat és de 327 vivendes en total (149 de titularitat municipal, 31 de l'IMPSÒL, 13 de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i 134 de l'INCASÒL). Preguntades per aquest periòdic, les forces polítiques de Rubí ho tenen clar: el parc públic de vivenda és insuficient. "Les actuacions del Govern municipal en matèria de vivenda han sigut inexistents en els últims 15 anys", expliquen des d'ICV. "Rubí disposa del mateix parc públic de lloguer que tenia l'any 2003; no s'ha incrementat cap

"La idea és incrementar el parc públic en 25 vivendes aquest 2018", explica l'alcaldessa de Rubí

vivenda i estem per sota de l'1%, mentre que la mitjana a Europa està entre el 15 i el 20%. Des de serveis socials s'actua intentant pal·liar els efectes dels més de 50 llançaments mensuals per impagaments de lloguer que es produeixen a Rubí, però l'aportació pressupostària per actuar proactivament en l'ampliació del parc públic ha sigut de 0 € en els pressupostos dels últims anys, que ara s'intenta revertir amb una dotació d'1,5 milions d'euros per al 2018, que és ridícula si pensem en la magnitud del problema".

Per la seva banda, l'alcaldessa, Ana María Martínez, reconeix que en els últims anys no s'ha incrementat el nombre de vivendes de lloguer del parc públic de Rubí, si bé destaca el valor que suposa per a la ciutat tenir un parc públic i assegura que "la idea és incrementar el parc en 25 vivendes aquest 2018: 10 seran cedides per a lloguer social per una entitat financera; 5 ens estem plantejant el dret de tempteig i retracte i la resta preveiem que provinguin de propietaris privats. En el pressupost del 2018 hem destinat a aquestes polítiques 1,5 milions d'euros".

Segons dades oficials facilitades per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), l'institut ha promogut un total de 92 vivendes protegides en el sector Ampliació Can Sant Joan a Rubí: 66 (2010) a les parcel·les 10 i 11, i 26 a la parcel·la 8 -encara pendents de construcció al carrer Marconi, que forma part del 'Programa de construcció d'habitatges protegits de lloguer assequible de la Generalitat' (en fase d'adjudicació el concurs de selecció d'arquitectes per redactar el projecte). Per la resta, l'INCASÒL va vendre l'abril del 2017 a l'empresa Samato SA la parcel·la 6, on construirà una promoció de vivendes lliures, i en aquest mateix sector, el mes de desembre passat, l'empresa Vitalia Plus va adquirir la parcel·la 1 (8 milions d'inversió), on construirà un centre sociosanitari per a persones grans.

Sobre la promoció de vivendes lliures de Samato SA (grup La Clau d'Or) hi va haver controvèrsia al Ple municipal de Rubí de l'abril del 2017. En aquell Ple, l'alcaldessa va afirmar que s'havia assabentat per la premsa  que l'INCASÒL havia "incomplert" un acord amb l'Ajuntament de Rubí per promocionar vivendes per a lloguer social, venent la parcel·la a Samato SA per a vivenda lliure. Preguntada per aquest punt, l'alcaldessa explica ara que realment no hi va haver cap incompliment, sinó que l'INCASÒL anava a fer dues promocions: una per a vivenda lliure i una altra per a vivenda protegida, "que ens van explicar que havia de ser més ràpida", encara pendent.

Propostes polítiques sobre el lloguer a Rubí

"L'Ajuntament ha fet accions molt puntuals des de la perspectiva assistencial i pal·liant de manera aïllada casuístiques concretes, però no s'ha abordat la problemàtica de manera global", sosté l'AUP. La formació reivindica que "és fonamental fer aflorar la vivenda privada existent a Rubí, combinant la pressió a grans tenidors amb la creació d'incentius per a particulars que cedeixin vivenda en cessió temporal d'ús. També apostem per fomentar les formes alternatives d'accés a la vivenda o per l'elaboració d'un índex de preus, tot i que som molt escèptics perquè a Rubí hi ha una demanda molt per sobre de l'oferta i això limita els resultats", sentència que comparteix Beatriz Toribio, de Fotocasa, que opta més pels incentius que per les limitacions de preus "que podrien portar a l'efecte contrari: l'economia submergida".

"Les polítiques de vivenda han sigut nul·les, tant per part de l'Ajuntament com de la Generalitat", apunta C's

En relació amb la cessió temporal d'ús de la qual parla l'AUP, Ana María Martínez incideix en les dificultats de l'Ajuntament a l'hora d'entrar en la vivenda privada i seduir els propietaris. "Fa un any que enviem unes 600 cartes des d'Alcaldia demanant a propietaris amb pisos buits i desocupats cedir-los a canvi que l'Ajuntament es converteixi en garant del pis i pagui un lloguer. Doncs no rebem cap resposta. El nostre objectiu és generar la confiança necessària perquè els propietaris confiïn en nosaltres, i més davant les situacions d'okupació que s'estan donant. Per això prioritzarem el treball més proactiu sense oblidar l'acompanyament assistencial".

Per la seva banda, Veïns per Rubí al·ludeix a un "gran acord d'ampli consens del Ple municipal" per augmentar el parc de vivenda social en propietat de l'Ajuntament de Rubí, a través de l'adquisició directa de vivendes o noves promocions que redueixin la pressió sobre els preus del lloguer. Tant Veïns per Rubí com Ciutadans valoren negativament les polítiques de vivenda de l'Ajuntament: "Han sigut nul·les, tant per part de l'Ajuntament com de la Generalitat", diu la formació taronja, que cita el POUM, "que projecta la construcció de noves vivendes a la nostra ciutat", com a element que pugui fer créixer l'oferta i redueixi els preus del lloguer.

Per últim, des d'ICV fan una proposta per reduir la pressió dels preus del lloguer: "Si l'Ajuntament, aplicant polítiques actives de suport als propietaris de pisos buits, fes aflorar en el mercat un 10% d'aquests pisos (uns 300, segons les dades de l'INE) i actués com a 'API públic' amb preus de lloguer per sota de mercat, s'actuaria directament en el preu i segur que el mercat hauria de ressituar els preus actuals. Però per això fa falta voluntat política, prioritzar la vivenda i destinar recursos, coses que desgraciadament no s'han fet en 15 anys".

Més notícies de Rubí a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando