Vendre llibres directament als centres educatius en les mateixes condicions que els llibres de text, aplicar descomptes superiors als que estableix la llei del llibre o acceptar la participació d’agents comercials aliens al sector del llibre en licitacions pensades específicament per a llibreries són algunes de les males pràctiques, un parell fins i tot il·legals, que el Gremi de Llibreters de Catalunya identifica, denúncia i confronta a través de la campanya Combat la distopia. Tria la llibreria.

Seguir leyendo....

L’Ajuntament de Solsona i la Fundació AIMS, fundada i presidida per l’exprofessor de violoncel del Conservatori del Liceu acusat de presumptes tocaments i d’enviar fotos nu a diverses exalumnes, P. T., han acordat cancel·lar la pròxima edició del festival i l’acadèmia d’estiu, que tenien previst celebrar-se el mes d’agost vinent, després de la informació publicada per EL PERIÓDICO el 12 de maig. Segons va poder saber fa uns dies aquest diari, el professorat ja havia sigut informat de la decisió de no seguir endavant aquest any amb el curs estival.

Seguir leyendo....

Va ser un concert històric en molts aspectes. Poques vegades conflueixen tantes estrelles per interpretar una obra de la profunditat de la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi. Palau 100, la temporada gran del Palau de la Música Catalana ple fins a la bandera, és clar, va aconseguir el miracle de reunir entorn d’una orquestra de tant prestigi com la Staatskapelle Dresden, liderada pel gran Daniele Gatti, grans de la lírica internacional per revisar aquesta obra mestra. Eren Eleonora Buratto, Elina Garanca i Benjamin Bernheim. A més, el projecte plantejava una col·laboració amb l’Orfeó Català que dirigeix Xavier Puig, l’altre gran protagonista de la nit en un paper al qual Verdi li planteja reptes complicadíssims que el cor català, matisat al màxim, va resoldre amb talent, precisa acció de conjunt i energia, característiques que hauran de mantenir en la interpretació que repetiran dijous a l’Auditori Nacional de Madrid. Solistes i orquestra portaran l’obra, amb altres cors, a Viena, Essen, París, Frankfurt, Hamburg i Praga.

Seguir leyendo....

Probablement el millor dels cineastes russos vius, Andrei Zviàguintsev, va passar 40 dies del 2020 en un coma induït després de contraure la covid i va estar a punt de patir la destrucció total dels pulmons. Ara, el director ha tornat al Festival de Cannes després de guanyar aquí el premi al millor guió gràcies a Leviathan (2014) i el premi del jurat per Loveless (2017) amb una pel·lícula que ens recorda que, per als rics, els poderosos i els corruptes, el crim queda sense càstig. En aquest moment, és la favorita en la carrera per la Palma d’Or.

Seguir leyendo....

Victoria Martín s’ha convertit en un dels referents femenins actuals de la comèdia espanyola. Gran part de la culpa la té l’exitós pòdcast Estirando el chicle, que comparteix amb Carolina Iglesias, amb qui han guanyat l’Ondas. També ha sigut guionista de La resistencia, ha presentat Yu: no te pierdas nada, té un altre Ondas per Malas personas... Ara adapta el seu llibre Se tiene que morir mucha gente en format sèrie per a Movistar Plus+, una ficció sobre tres amigues en crisi (Anna Castillo, Macarena García i Laura Weissmahr).

Seguir leyendo....

Victoria Luengo (Palma, 1990) participa per primera vegada al festival de Cannes, i ja ha fet història al certamen. Fa tres dies va ser elogiada aquí gràcies al seu treball a El ser querido, la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen que coprotagonitza amb Javier Bardem, i ahir va passejar de nou per l’alfombra vermella del Palais des Festivals per presentar Amarga Navidad, la setena pel·lícula de Pedro Almodóvar, que aspira a la Palma d’Or. Això la converteix en la segona actriu espanyola en tota la història del certamen, després de Marisa Paredes, present en aquesta competició amb dos títols en un mateix any.

Seguir leyendo....

"Hem d’aprendre a mirar de nou". Així resumeix la directora del Musée de l’Orangerie, Claire Bernardi, el focus de la nova exposició temporal del CaixaForum, Desenfocat. Una altra visió de l’art. La mostra recull 77 obres de 58 artistes per explorar la falta de nitidesa en diferents disciplines, des de la fotografia i la pintura fins a l’escultura i el vídeo."Hem de fer un pas al costat i aprendre a mirar de nou"; amb aquestes paraules resumeix la directora del Musée de l’Orangerie, Claire Bernardi, el focus de la nova exposició temporal del CaixaForum, Desenfocat. Una altra Visió de l’Art’. La mostra recull 77 obres de 58 artistes majoritàriament contemporanis per explorar l’art de la falta de nitidesa en les diferents disciplines, des de la fotografia i la pintura fins a l’escultura i el vídeo.

Seguir leyendo....

Art, ciència i tecnologia d’avantguarda col·laboraran a Barcelona. El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) va presentar ahir un nou i ambiciós projecte d’"abast internacional" amb què pretén traduir la pràctica artística en serveis "tangibles per a la indústria i la societat". El BSC Creative Intelligence Lab, el primer laboratori d’art i ciència integrat en un centre de supercomputació a Europa, aplegarà artistes, dissenyadors, pensadors i tecnòlegs creatius que faran servir tecnologies emergents com ara la intel·ligència artificial en projectes de recerca que aniran més enllà de l’art per abordar altres reptes com el canvi climàtic, les energies renovables, la sobirania digital o la medicina personalitzada.

Seguir leyendo....

Art, ciència i tecnologia d’avantguarda es donaran la mà a Barcelona. El Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha presentat aquest dimarts un nou i ambiciós projecte d’«abast internacional» amb què pretén traduir la pràctica artística en serveis «tangibles per a la indústria i la societat».

Seguir leyendo....

Per al cineasta Pol Rodriguez, Ravalejar és una cosa més que personal: és una venjança, l’exorcisme a través de la ficció d’un trauma familiar. Fa uns anys, el restaurant dels seus pares, el gairebé centenari Can Lluís del carrer de la Cera, va anar a parar a un fons voltor amb la resta de l’edifici on es trobava. Van poder seguir endavant renegociant nous contractes de lloguer, però després de l’arribada de la pandèmia, cap al 2021, el grup inversor va aconseguir tramitar un dret de desnonament i treure’ls de la seva segona llar.

Seguir leyendo....

Cristian Mungiu utilitza el seu cine per abordar granes temes, en majúscules. 4 meses, 3 semanas y dos días (2007), la pel·lícula que li va proporcionar la Palma d’Or, parlava de l’avortament, Más allá de las colinas (2012) tractava del fanatisme religiós i Els exàmens (2016) denunciava la corrupció sistèmica. I ara, quatre anys després que R.M.N. (2022) toqués aquesta disfunció mental comunitària coneguda com a xenofòbia, la pel·lícula que el romanès va presentar ahir a concurs al festival de Canes aborda una variació d’aquest assumpte: la superioritat moral, la intolerància i l’autoritarisme que les societats que se saben civilitzades i progressistes exhibeixen mentre proven d’imposar els seus valors als altres. Progre. I, mentre ho fa, es mostra especialment mancada de subtilesa fins i tot d’acord amb els estàndards d’un cineasta sempre procliu a remarcar amb colors fosforescents allò que tracta de dir-nos.

Seguir leyendo....

Barcelona sempre ha tingut alguna cosa de port emocional. Una ciutat on arriben els que busquen començar de nou sense sentir que ho abandonen tot. Potser per això no sorprèn que sigui aquí, entre carrers on es barregen idiomes i nostàlgies, on els xefs mexicans establerts a França Kike Casarrubias i Mon Estrada hagin decidit escriure el següent capítol de la seva història. El seu famós restaurant Oxte (rue Troyon, 5, París) una estrella Michelin i una identitat impossible d’encasellar desembarcarà aquesta tardor a Barcelona sota un nou nom: Papalote. Una paraula nàhuatl que significa papallona, però també cometa. Una cosa que vola alt i que, per no perdre’s, necessita algú que sostingui el fil. El Kike ho resumeix somrient: "Jo me’n vaig pels núvols. La Mon em guia".

Seguir leyendo....

Les samarretes de futbol han saltat de la grada a l’asfalt empeses per l’auge del blokecore, l’estètica de moda urbana que barreja equipacions esportives, peces còmodes i codis de streetwear. El compte enrere per al Mundial 2026, als EUA, al Canadà i a Mèxic, ha fet que algunes samarretes ja competeixin en el terreny de la moda urbana.

Seguir leyendo....

Barcelona és el lema de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que parteix de la idea de "passejar" la ciutat des d’una perspectiva històrica i política. "Per a Barcelona, el teatre és una part essencial de la seva vida. És un lloc de resistència", assegura la seva directora artística, Carmen Portaceli, que ahir va presentar la seva última temporada al capdavant de la institució.

Seguir leyendo....

Amb tants anys de carrera, ¿i mai havia debutat al cèntric Poliorama de la Rambla?

Seguir leyendo....

La literatura en català serà la convidada d’honor del Saló Internacional del Llibre de Torí el 2027, va anunciar ahir la fira torinesa, un dels esdeveniments destacats del sector editorial europeu i el més rellevant d’Itàlia, en un acte en què va participar Anna Guitart, directora de l’Institut Ramon Llull. L’italià és la tercera llengua a què es tradueixen més llibres escrits en català, després del castellà i el francès. Més de 180 traduccions del català s’han publicat a Itàlia en els últims cinc anys.

Seguir leyendo....

Victòria de Shakira (Isabel Mebarak Ripoll) sobre el fisc. L’Audiència Nacional ha estimat el recurs de la cantant contra la decisió de l’Agència Tributària de sancionar-la amb el pagament de 60 milions d’euros per una presumpta irregularitat en la liquidació dels impostos sobre el Patrimoni i l’IRPF de l’exercici 2011. Hisenda va considerar que la cantant havia sigut resident fiscal a Espanya aquell any, però ella ho negava. No obstant, la cantant colombiana va reconèixer el novembre del 2023 davant un tribunal a l’Audiència de Barcelona el frau a Hisenda de 14,5 milions d’euros entre els anys 2012 i 2014 i va evitar l’entrada a la presó, a l’acceptar el pagament de més de set milions d’euros.

Seguir leyendo....

Nausicaa Bonnín es converteix en una autora disposada a trencar el sistema patriarcal en la seva feina i en la seva vida. Realitat i ficció es barregen en aquesta proposta metateatral que dirigeix Anna Serrano Gatell (cofundadora del col·lectiu VVAA) al Lliure de Gràcia. La independència del creador en el món del teatre i, en particular, de les dramaturgues és al centre de L’autora, obra d’Ella Hickson.

Seguir leyendo....

Victòria de Shakira sobre el fisc. L’Audiència Nacional ha estimat el recurs de la cantant contra la decisió de l’Agència Tributària de sancionar-la amb el pagament de 60 milions d’euros per una presumpta irregularitat en la liquidació dels impostos sobre el patrimoni i l’IRPF de l’exercici 2011. Hisenda va considerar que la cantant havia sigut resident fiscal a Espanya aquell any, però ella ho negava.

Seguir leyendo....

Michael Fassbender i Alicia Vikander són les presències més destacades del repartiment de la pel·lícula coreana presentada a competició al Festival de Canes, però això no es desprèn del seu contingut: de fet, ni tan sols apareixen en pantalla tal com els coneixem. En realitat, la gran estrella de Hope no és cap dels seus actors sinó el director, Na Hong-jin, convertit gràcies als seus tres llargmetratges previs a aquest The Chaser (2008), The Yellow Sea (2010) i El extraño (2016), tots presentats en aquest certamen fora de concurs en un autor de culte gràcies a la seva habilitat excepcional a l’hora d’unir diferents gèneres en un tot precisament cohesionat i absolutament original.

Seguir leyendo....

Mentre veiem com Shakira eleva a 11 les seves nits al recinte fet a la carta a Madrid, com Celine Dion passa de 10 a 16 estadis a París i, a Barcelona, com Olivia Rodrigo multiplica per quatre els seus xous de l’any que ve al Palau Sant Jordi, arriben dels Estats Units senyals que matisen l’eufòria per la live music de gran format perceptible des del 2023. Es parla de la blue dot fever, l’epidèmia dels punts blaus, l’efecte de veure com els mapes de localitats de determinats macroconcerts deixen a la vista zones de seients per vendre, identificats a Ticketmaster amb el color blau, davant del gris dels ja despatxats.

Seguir leyendo....

S’ha de saber on es fica un quan obre qualsevol còmic del japonès Shintaro Kago (Tòquio, 1969). Si s’hi atreveixen, aparquin prejudicis i estiguin disposats a deixar-se incomodar. Radical i trencador, les seves obres no deixen indiferent. O agraden, o no. O fascinen o incomoden. I sempre esquitxen: vísceres, sang, excrements són senyes d’identitat d’aquest mestre de l’ero-guro (eròtic i grotesc), un gènere per a adults en què el mangaka fa quatre dècades que experimenta amb l’horror, el surrealisme, l’humor negre, la violència, el sexe, les mutilacions, la mort, les perversions en històries que transiten per la ciència-ficció i la distopia.

Seguir leyendo....

En Maria del Mar Bonet hi ha una força interior que a hores d’ara ja fa d’ella un cas únic en l’escena sorgida de la Nova Cançó. Així, el nou àlbum, L’aigua no cansa, representa un punt d’inflexió en la seva trajectòria moderna. És un disc en què estrena acompanyants (un grup de músics assentat a Mallorca, on ella va tornar a instal·lar-se el 2013 després de viure llargament a Barcelona) i que conté la presència més gran de composició pròpia des d’àlbums dels anys 80 com Anells d’aigua i Gavines i dragons.

Seguir leyendo....

Una història intimista i delicada es refugia a See You In Memories (Planeta Cómic), un llibre objecte o, si es prefereix, un artefacte literari: un estoig en format apaïsat, amb dos àlbums. Un és el còmic per si mateix, ambientat en un univers paral·lel on desapareix durant tres anys la jove protagonista. L’altre és un misteriós quadern de dibuixos de carrers de Hong Kong deserts, el mateix que a la historieta ella porta a les seves mans al reaparèixer inconscient al carrer. El seu autor, Pen So, un dels convidats de Comic Barcelona, que ahir va tancar una edició atípica, condicionada per la dràstica reducció d’espai en un solo pavelló a causa de les obres de Fira Montjuïc. Per això que, tot i omplir cada dia, s’arribessin als 92.000 visitants, quan el 2025 en van ser 110.000.

Seguir leyendo....

«Pertanyo a una generació que va ramblejar molt», diu Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona. Paraules de boomer’. Els barcelonins pertanyents a la generació X també van ramblejar, però una mica menys. I possiblement molts membres de les cohorts demogràfiques posteriors no hagin sentit mai el verb ramblejar’, no debades s’han dedicat més a esquivar la Rambla o a creuar-la com a centelles que a passejar-la, obligats per la massificació i el monocultiu turístics de l’artèria.

Seguir leyendo....

A 700 metres d’altura, Pep Duran un llibreter jubilat del Maresme ha construït "BiblioBosc", una biblioteca insòlita a Catalunya que s’erigeix en un bosc de 4 hectàrees ubicat a Sant Pere de Vilamajor, i que barreja llibres, natura i màgia. Als seus 82 anys encara desprèn una vitalitat infinita i, per a les seves visites, apareix vestit com un personatge de novel·la amb barret, armilla i unes maletes que contenen cofres, instruments musicals i una desena de llibres per descobrir.

Seguir leyendo....

Enric Batlle i Durany (Barcelona, 1956) és un dels protagonistes de l’actual efervescència arquitectònica de Barcelona. El despatx que lidera junt amb Joan Roig li ha canviat la cara a la Meridiana, està darrere del que serà el primer ecodistricte de la ciutat (la Mercedes), aixecarà les noves seus d’Inditex al costat de les Tres Xemeneies i és un dels cinc finalistes del disputat concurs per construir el nou Liceu Mar. Molt a prop d’allí, Batlle pilota les obres del que serà el nou Teatre Principal, una altra peça més d’un renovat puzle cultural per tornar la Rambla als barcelonins.

Seguir leyendo....

S’hi ha trobat a faltar Espanya. Imagini’s Eurovisió sense Rosa López, Sergio Dalma i Pastora Soler. Que, de sobte, Chanel no hauria fet història amb 459 punts. O encara pitjor: no haver ballat Beth. Quina llàstima hauria sigut perdre’s Karina i Raphael cantant a l’amor. I el més dolorós: entregar les dues úniques victòries que van aconseguir Massiel i Salomé. És difícil oblidar l’actuació interruptus d’Azúcar Moreno. O els zero points de Remedios Amaya. Hi va haver qui va aprendre anglès amb Ruth Lorenzo. I qui es va torçar el turmell amb Barei. Vam volar amb El Sueño de Morfeo. I vam sospirar amb Mocedades. No obstant, ahir Espanya no hi era. I es va notar. Va decidir apartar-se del festival després de 65 anys inesgotables per la presència d’Israel. Un país que l’ha utilitzat per blanquejar les matances que fa que executa a Gaza des del 2023. Per primera vegada a Eurovisió no es va parlar de cançons sinó de qui podria salvar el festival. El mèrit, en una Viena bloquejada pels esdeveniments, amb 516 vots, és de Bulgària.

Seguir leyendo....

Com a colofó al seu dia gran al Fòrum, ahir, Estrella Damm, en la celebració del 150è aniversari, es va anotar el gol de programar aquest grup que ha trencat les costures de la música en català amb quatre nits de sold out a l’Estadi Olímpic, tancades per a l’octubre vinent. En el camí cap a aquesta gesta, Oques Grasses van demostrar per què les seves cançons, rimes i la poció electro-festiva connecten a aquesta escala, brindant un rotund xou d’hora i mitja que va tancar una desfilada d’atraccions pop per on van passar Maria Jaume, Ginestà, 31FAM, Els Catarres, The Tyets, Mushka i Love of Lesbian.

Seguir leyendo....

Les males idees de vegades són molt bones: tot el que requereixen per aconseguir aquesta paradoxa és ser convertides en premissa argumental. Els personatges que prenen decisions equivocades, dit d’una altra manera, poden donar origen a grans pel·lícules, i això és una cosa que deixa clar El ser querido, que no només és el primer llargmetratge de Rodrigo Sorogoyen que competeix per la Palma d’Or sinó també un dels dos que Victoria Luengo presenta aquest any a competició a Canes Amarga Navidad, de Pedro Almodóvar, és l’altre i el retorn de Javier Bardem a un festival que a hores d’ara és com a casa i en el qual ja va guanyar un premi interpretatiu gràcies a Biutiful (2010).

Seguir leyendo....

Pizza Movies és la seva pel·lícula més accessible. ¿Sentia la necessitat d’acostar-se més a l’espectador que a les seves obres anteriors?

Seguir leyendo....

Les apostes ho tenen clar: Israel (7%) és el quart país favorit per guanyar Eurovisió. Un objectiu que fa dos anys que persegueix mentre cometen un genocidi a Gaza. Des del 2023, la KAN, la seva televisió pública, ha utilitzat el festival per relatar la seva versió dels fets a través de cançons clarament partidistes. Per això la seva possible victòria, en aquesta ocasió, amb Noam Bettan, només es pot llegir en clau política. Només Finlàndia (43%), Austràlia (15%) i Grècia (8%) li podrien arrabassar el Micròfon de Vidre. Un pensament que condiciona la cita des de fa tres edicions: una part del públic ja no vota la millor candidatura, sinó aquella que podria treure el triomf a Tel-Aviv. Sota aquesta premissa, qualsevol escenari és possible. Potser per això, tret que les condicions canviïn, Espanya tardarà a tornar-hi. Quan falten 15 hores perquè arrenqui la final a Viena, sis experts analitzen el futur d’Eurovisió si Israel guanya.

Seguir leyendo....

Ryusuke Hamaguchi va merèixer haver guanyat la Palma d’Or gràcies a Drive my car (2021) i, tot i que la tasca dels membres d’un jurat no és esmenar errors passats dels seus homòlegs, aquesta injustícia hauria de ser suficient perquè els jutges d’aquest any miressin amb bons ulls la pel·lícula gràcies a la qual el japonès torna a competir en el certamen francès. Titulada All of a sudden , no és tan aclaparadora i incontestable com aquesta predecessora, però sí tan ambiciosa o fins i tot més. Al llarg de les seves mastodòntiques tres hores i quart de metratge, explora assumptes com la importància de repensar la societat, la força reparadora de l’art, els pecats del capitalisme i les formes més saludables d’enfrontar-se a la vida i la mort mentre contempla la hipnòtica història d’amor platònic que es desenvolupa entre la directora d’una residència de gent gran parisenca i una dramaturga japonesa que conviu amb un càncer terminal.

Seguir leyendo....

Canes va entregar ahir per sorpresa una Palma d’Or d’Honor a l’actor John Travolta, que, molt emocionat, va afirmar que per a ell el premi era "més que un Oscar". "No m’ho puc creure, em vas dir que seria una nit especial però no sabia que seria això", va dir sorprès al delegat general de Canes, Thierry Frémaux, que li va entregar el guardó.

Seguir leyendo....

El rap espanyol ha trencat el seu llindar de públic amb Natos i Waor, parella que l’any passat va omplir l’estadi Metropolitano, a la seva ciutat, Madrid. A Barcelona, ja venien de convocar el seu creixent fandom al badaloní Olímpic Arena, i ahir, transformats en Hijos de la Ruina, a l’afegir-se el seu col·lega Recycled J, van esgotar el paper en un Palau Sant Jordi formatejat per a 10.000 persones. Una confirmació de l’atracció popular d’unes barres (és a dir, versos) amb pedigrí, crescudes als marges de la indústria i amb arrels en les batalles de galls en parcs i cases okupades.

Seguir leyendo....

Quan va publicar Señalado por la muerte (2023), novel·la que portava fins als cinquanta anys els quatre protagonistes principals de Trainspotting, Irvine Welsh (1958) va assegurar que difícilment aniria més enllà perquè, va dir, no s’imaginava els seus personatges encara més vells. El que no descartava l’escocès, escandalós piròman de la literatura contemporània, era obrir una escletxa per on colar-se en la seva pròpia història i reprendre les aventures de la colla de Leith (Edimburg) justament on les havia deixat a la seva llegendària primera novel·la.

Seguir leyendo....

Encara amb la ressaca de les matxirul·lades que va deixar anar Florentino Pérez en la seva roda de premsa, arriba el moment de repassar, una setmana més, el nostre univers rosa particular. Hem tingut una mica de tot. Des d’una reina Letizia que és viral per la brillantor dels seus discursos, fins a un presumpte harem d’Omar Montes, passant per les vicissituds de la folklòrica menys folklòrica de totes les folklòriques, María del Monte.

Seguir leyendo....

El 1990, un parell d’anys abans que Bola de drac saltés de la pantalla al quiosc i el manga irrompés amb força devastadora en l’òrbita cultural catalana i espanyola, nous herois arribats de l’Orient Llunyà intentaven obrir-se pas a força de plantofades i puntades de peu voladores entre els aficionats al còmic. A un costat, els habilidosos germanastres formats en una escola de kungfu que combatien el Culte Global a les pàgines de Tigre wong. A l’altre, el mestre Wang Wuji i l’apoteosi d’arts marcials i llegendes de la vella Xina de Drunken fist, historieta nascuda com a extensió d’El maestro borracho, superèxit local protagonitzat per Jackie Chan el 1978.

Seguir leyendo....

I sí, el Comic Barcelona va fer història en els seus guardons. Per primer cop des de 1988, en la 44a edició una dona ha guanyat el premi a millor obra d’autoria espanyola: Teresa Valero (Madrid, 1969), amb el seu monumental fresc noir de la postguerra franquista, Contrapaso 2: Mayores, con reparos (Norma), es va imposar a les altres finalistes. Una d’aquestes, la veneçolana establerta a Espanya Natalia Velarde (1994), amb el seu potent debut sobre el dol, Encías quemadas (Reservoir Books), es va alçar com a autora revelació. També va pujar al podi marcadament femení la belga Alix Garin (1997), millor obra estrangera amb el seu autobiogràfic Impenetrable (Norma), sobre el vaginisme. En aquest marc va arribar l’esperat Gran Premi a una trajectòria per a una llegenda del còmic espanyol, Esteban Maroto, de 84 anys, creador d’un estil propi i un imaginari de ciència-ficció i fantasia.

Seguir leyendo....

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha defensat aquest divendres, a les portes de la celebració de la final d’Eurovisió, que Espanya no participi en el festival en protesta per la presència d’Israel. "És una qüestió de coherència, responsabilitat i humanitat. No serem a Viena, però ho farem amb la convicció d’estar al costat correcte de la història".

Seguir leyendo....

El 1990, un parell d’anys abans que 'Bola de drac’saltés de la pantalla al quiosc i el manga irrompés amb força devastadora en la òrbita cultural catalana i espanyola, nous herois arribats de l’Orient llunyà intentaven obrir-se pas a base de cops de puny i de peus voladors entre els aficionats al còmic. A un costat, els traçuts germanastres formats en una escola de kung fu que combatien el Culte Global a les pàgines de Tigre Wong’. A l’altre, el mestre Wang Wuji i l’apoteosi d’arts marcials i llegendes de la vella Xina de Drunken fist’ , historieta nascuda com a extensió d’El maestro borracho’ , superèxit local protagonitzat per Jackie Chan el 1978. 

Seguir leyendo....

Novetats que les editorials llancen expressament al Còmic Barcelona, títols que firmaran in situ molts dels autors convidats en la cita amb la historieta, edicions especials i una variada representació asiàtica que demostra que no tot és manga en aquell continent. Sota aquestes línies, una selecció de còmics per descobrir al saló, del divendres 15 al diumenge 17 de maig a Fira Montjuïc.

Seguir leyendo....

Els Catarres han estrenat aquest dijous a la tarda la seva nova cançó "Diumenge sense drama" (Halley Records), ja disponible a les plataformes digitals. Es tracta d’un senzill que busca retratar aquells matins que es lleven diferents, amb la intuïció que alguna cosa important està a punt de passar, dels retrobaments esperats. A nivell sonor, la banda s’allunya de la veu com a element individual per donar pas a una tornada plenament coral.

Seguir leyendo....

La Fundació Gala-Dalí de Figueres va ser capaç de sostenir el múscul i tancar l’exercici del 2025 amb uns resultats positius, principalment en l’aspecte econòmic, ja que la institució va aconseguir uns excedents de més de 7 milions d’euros, en concret, 7.180.000 euros. En contrapartida, el "Triangle Dalinià" no va poder mantenir el milió de visitants del 2024, any del mig segle d’història, ni les xifres del 2023, baixant lleugerament fins a les 945.944 persones. Cal destacar els més de 19 milions d’euros d’ingressos totals generats principalment per la venda d’entrades (en un 71%), "merchandising" (en un 16%) o drets (en un 9%), així com haver destinat 2,2 milions a noves adquisicions d’obres d’art. D’altra banda, el "Teatre-Museu Dalí", a Figueres, continua sent l’estrella de la corona, atraient 710.297 visitants. El segueix la casa-museu de Portlligat, a Cadaqués, amb 165.218 visitants, i tanca el castell de Púbol, a La Pera, amb 70.429 visitants. Malgrat el lleu descens, una enquesta feta a 17.448 visitants posa en evidència l’alt grau de satisfacció del públic dalinià. Així, al Teatro-Museo, el 57,62% li dona la màxima puntuació i el 28,57% li dona un 4. Aquestes xifres se superen tant a Púbol, amb un 66,29% de visitants donant-li la màxima puntuació, com a Portlligat, on un 74,96% li atorga l’excel·lència.

Seguir leyendo....

¿Quins records li porta Mallorca?

Seguir leyendo....

«Ponme otro vino que aún te veo feo» és el suggerent títol del llibre de l’editorial Espasa amb qui Sibila Freijo (la Corunya, 1972) fa un repàs de les històries sentimentals que sol viure una dona d’avui dia des dels 30 a passats els 50 anys. L’escriptora de literatura eròtica, periodista digital i creadora en els anys 2000 del pòdcast Sexo en Chamberí’ recorre a les seves vivències personals, d’experiències de les seves amigues i de relats de ficció per fer una radiografia no exempta d’humor a l’assumpte de les relacions de parella contemporànies.

Seguir leyendo....

La ciutat es prepara per fer una olor diferent. La Barcelona Olfaction Week 2026 (BOW) desplegarà a Barcelona, del 18 al 24 de maig, una programació en una vintena d’espais emblemàtics per acostar al gran públic una indústria tan quotidiana com desconeguda, la del perfum i les fragàncies. Museus, llibreries, jardins, palaus modernistes, rutes urbanes i espais immersius formaran part d’una setmana dedicada a les fragàncies, l’art, la ciència i la memòria emocional. La iniciativa, impulsada pel Beauty Cluster, s’ha consolidat com un dels grans punts de trobada internacionals de la perfumeria i ha reforçat l’ambició de situar Barcelona com a capital de la cultura del perfum.

Seguir leyendo....

Aina Clotet relata a la seva pel·lícula Viva la història de la Nora, una dona que sent la urgència de viure intensament després d’haver superat un càncer.

Seguir leyendo....

No és la peça més espectacular ni la més vistosa, espai que es disputen un fenomenal sarcòfag antropoide il·lustrat amb l’escena d’una momificació i una pintura parietal amb l’escena d’un banquet funera- ri, però sí una de les més valuoses, almenys a nivell sentimental. "Mireu aquesta meravella!", xiuxiueja el col·leccionista, arqueòleg i empresari Jordi Clos mentre sosté un gran escarabat de cor tallat en esteatita fa gairebé 3.000 anys.

Seguir leyendo....

El nou llargmetratge d’Asghar Farhadi per situar-nos: el cineasta iranià que té en el seu historial dos premis Oscar, un per Nader i Simin, una separació (2011) i l’altre per El viajante (2016) ha arribat al festival de Canes envoltat d’un rumor sucós segons el qual l’entorn del director tem que a la seva pel·lícula, Parallel Tales, se li trobin similituds massa evidents amb una altra que també aspira a la Palma d’Or aquest any, Amarga navidad, de Pedro Almodóvar. Pel que hem vist, és una por comprensible però innecessària, ja que les pel·lícules simplement comparteixen temàtica: les dues reflexionen sobre els mecanismes de la narració i la porosa frontera de la realitat de la il·lusió. Una diferència clau entre totes dues, això sí, és que la pel·lícula del manxec és plena d’humor i la de Farhadi es pren massa seriosament a si mateixa. Per trobar rastres de comèdia al seu cine, de fet, faria falta un saurí.

Seguir leyendo....